De viatge amb el T-10 de la Bòbila

T-10 és el club de lectura de la Biblioteca la Bòbila que us ofereix plaer i coneixement a partir d'un viatge literari organitzat en deu etapes. L’itinerari del “Club de lectura T-10” combina lectures, tertúlies, còmics, butlletins, xerrades o pel·lícules. És una proposta de 10 excursions lectores, 10 mirades diferents del lloc.

Després dels viatges literaris que hem fet a la ciutat de Nova York, a l'Europa Central, també anomenada Mitteleuropa i a Rússia, al peculiar humor anglès; o a les illes literàries, ens dirigim a la frontera i saltem a banda i banda..., entrem en el cor de la família, a la novel·la llatinoamericana actual, a la part fosca de França a la ciència-ficció,Infància i l'adolescència. I ara, Al marge: la mirada de l'outsider. Ens acompanyes?

dimarts, 29 de maig del 2012 0 comentaris

I més imatges... (algunes) mai vistes

Dues notícies més sobre Nova York i la seva inabastable capacitat de generar imatges:




  • La primera ens arriba del MailOnline: Never-before-seen photos from 100 years ago tell vivid story of gritty New York City . Són fotos espectaculars, imatges mai vistes de Nova York i que ens ajuden a entendre i a veure -gràficament- la història d'aquesta ciutat. Una mostra:


    • El toc de color i de 'modernitat' ens el posa l'artista Linda Zacks des de Brooklyn.


    Hot as hell

    Com deia el poema (del llom dels llibres): "... A glorious entrerprise. This is New York"
    dissabte, 26 de maig del 2012 0 comentaris

    Més imatges de Nova York

    Ja sabeu que tenim una corresponsal, vocacional i incansable, al Nova York virtual, d'ella són aquestes fantàstics troballes. (No us perdeu el video de Pyjamarama, és fantàstic)
    • L’arribada a Nova York en un llibre francès de geografia de 1943. Les "gratte-ciel":

    "Géographie" cours élémentaire (1943)
    New York. Michaël Leblond y Fredérique Bertrand. France: Le Rouergue, 2011

    dijous, 24 de maig del 2012 0 comentaris

    Més llibres de Nova York

    Mirades de Nova York.
    • La primera és un text de Galíndez que ens ha enviat 'El petit saltamartí': "Parla de Nova York i cita les impressions que la ciutat va produir a Mendoza i García Lorca. El text forma part d'una conversa entre la protagonista, Muriel Colbert, i un dels membres de l'exili republicà a Nova York que va conéixer Galíndez, i que, de fet, és qui parla"
    Galíndez (1990) de Manuel Vázquez Montalbán.

    Recuerdo mi primera impresión de Nueva York, cuando pude decir que conocía la ciudad , fue una impresión de muerte. ¿De muerte? De muerte. Pasear por al ciudad en horas yertas, es pasear entre distancias irreales, lejanos pero cerrados horizontes de muerte. Y por todas partes te asaltan máscaras, gentes disfrazadas, tal vez porque estan muertas, deshabitadas. Recuerdo un día que iba yo por el campus de Columbia, contemplando arriates en flor, relajado, maravillado y de pronto me atarjo un círuclo de curiosos que contemplaban algo que estaba en el suelo. Me acerqué, en mala hora y compartí aquellas miradas: una muchacha aplastada contra el asfalto. Se había tirado desde una ventana. Muerta. Y no es una impresión exclusivamente personal, porque si usted relee Poeta en Nueva York de Lorca también percibe ese hálito de muerte. Es curioso que usted relacione la muerte con la imagen de Nueva York. ¿Ha leído usted a Mendoza, a Eduardo Mendoza? Sé quién es. También él ofrece la imagen ligada a Nueva York. Quizá sea una asociación de ideas surrealistas, señorita, porque Nueva York es como un inmenso decorado, que esta vivo, vivo como un hormiguero, a la altura de la calle, pero en cuanto se levantan los ojos se tropieza con una ciudad de nichos ambiguos. Mendoza describe un cadaver neoyorquino, como un paquete de muerte, alguien que ha muerto en una reyerta en una taberna irlandesa envuelto en un saco de lona, sujetado con correas de cuero, en Jackson Square, sobre un fondo de ciudadanos que protestan por la instalación de una hamburguesería. ¿Una protesta en Nueva York por la instalación de una hamburguesería? En mis tiempos eso hubiera sido impensable. "No Macdonald’s in this neighbourhood". También el viento, sobre todo si es frío, suscita premonición de muerte y Manhattan está abierta a todos los vientos.

    • La segona mirada ens l'envia 'Sfer', rescatada del seu diari.
    La seducció americana (2009) de Roser Caminals. Edicions 62.
    Qui no ha sentit que Nova York és cara, perillosa, atabaladora. Que les sirenes de les ambulàncies, la policia i els bombers xisclen tota la nit. Que és visitable, però no habitable. Que els hiverns són durs, els estius de foc i les primaveres i tardors, il·lusions passatgeres. Que és el malson de Lorca, la malura geomètrica de Puig i Cadafalch. Que és la més maca, que és la més lletja. Totes les generalitzacions són certes, però plantegen disjuntives fútils. No cal decidir-se per l'una o per l'altra. Nova York és La Ciutat. Per tota la geografia americana trobem denominacions repetides. Hi ha Kansas City, Missouri, i Topeka, Kansas; Jersey City, Nova Jersey; Filadèlfia, Pennsilvània, i Filadèlfia, Mississippí; Washington DC i Washington State. Però només hi ha un New York, New York. I és perquè no n'hi ha prou amb dir-li el nom una vegada.