De viatge amb el T-10 de la Bòbila

T-10 és el club de lectura de la Biblioteca la Bòbila que us ofereix plaer i coneixement a partir d'un viatge literari organitzat en deu etapes. L’itinerari del “Club de lectura T-10” combina lectures, tertúlies, còmics, butlletins, xerrades o pel·lícules. És una proposta de 10 excursions lectores, 10 mirades diferents del lloc.

Després dels viatges literaris que hem fet a la ciutat de Nova York, a l'Europa Central, també anomenada Mitteleuropa i a Rússia, al peculiar humor anglès; o a les illes literàries, ens dirigim a la frontera i saltem a banda i banda..., entrem en el cor de la família, a la novel·la llatinoamericana actual, a la part fosca de França a la ciència-ficció,Infància i l'adolescència. I ara, Al marge: la mirada de l'outsider. Ens acompanyes?

dimecres, 15 de novembre del 2017 0 comentaris

Akhil Sharma

Us n'oferim unes pinzellades sobre Akhil Sharma, basades en aquest text de Babèlia.

"Sharma tardó 12 años en concluir Vida de familia (Anagrama). La espera dio sus frutos y la novela fue señalada como una de las mejores obras de 2014 en la prensa especializada. En apenas 190 páginas, este autor —licenciado en Princeton, así como en el programa de escritura de Stanford y en la Escuela de Derecho de Harvard— narra una historia muy próxima a la que marcó su vida y la de sus padres y hermano, emigrados a Nueva Jersey en 1979.

El escritor Akhil Sharma escribe en su espacio de trabajo en Nueva York.Sharma escribe literalmente dentro de un armario: en un habitáculo, donde apenas cabe su mesa, con puertas correderas que comunican este reducto con una amplia habitación dominada por una tabla de planchar y un sofá. Las puertas se mantienen cerradas cuando teclea. "Supongo que tengo un extraño sentimiento de vergüenza cuando escribo", alega. "Creo que necesito contención, como alguien que fabrica una bomba y es algo tan intenso que cada pequeña parte es importante".

PREGUNTA. Doce años hasta poner el punto final. Luego ¿sintió alivio?
RESPUESTA. Creo que tengo mucha suerte y soy un privilegiado por haber podido emplear tanto tiempo. Quería crear algo placentero, que plasmara todas las emociones. Si simplemente se leía bien, pensaba que sería algo superficial.

P. ¿Cuál fue su ritmo de trabajo?
R. Sentarme y trabajar cada día. De hecho, escribí cerca de 7.000 páginas, unas 36 versiones, que tiré a la basura. No es que tuviera bloqueo, es que sentía que el libro no funcionaba.

P. Vida de familia arranca con una escena en la que el protagonista, ya adulto, le hace cosquillas a su padre, y sin embargo la historia que narra es francamente dura.
R. En las primeras versiones empecé con el accidente que sufre el hermano del protagonista, el momento más dramático. Pero las historias de verdad no son así.

P. Y el final, ¿también le costó?
R. Trabajé con dos opciones. Pero la verdad, sobre casi cualquier cosa, es que no hay finales. Saul Bellow hablaba de cristales rotos.

P. ¿Pensó en hacer unas memorias en lugar de una novela?
R. Nunca. Creo que uno es más honesto cuando escribe una novela. Además, no quería que ésta fuera aburrida, ni que diera lástima. Quería escribir un libro que mi madre leyera…, pero ella no lee novelas. Mi propósito era que el libro fuese rápido, que tuviera velocidad, que se aproximara a la vida, que funcionara como un cohete y que el punto de vista del niño no lo atascara.

P. ¿Cómo empezó a escribirlo?
 R. Trabajaba en banca en Wall Street y en unas vacaciones de Navidad escribí un cuento que mandé a la revista The New Yorker y se publicó. Empecé a sentir que mi vida en la banca era una ficción y que lo real era la escritura. En 2001 dejé aquel trabajo.

P. ¿La base autobiográfica fue una dificultad añadida?
R. Cualquier cosa que hagas es difícil y hay muy pocas que no sean autobiográficas; hasta una historia sobre un pedófilo puede acabar siéndolo.

P. ¿Qué decidió omitir?
R. Hay muchas cosas en la vida que son aburridas. Mi padre, a diferencia de lo que aparece en el libro, no era alcohólico, sino depresivo. Pero al final cuentas la misma historia. Trataba de construir una memoria lo que pasó mi familia, emigrantes a EE UU antes de que se estableciese la comunidad india aquí. Creo que la realidad externa te fuerza a reconocer lo que está pasando internamente, como cuando Ulises llega a Ítaca y Argos mueve la cola.

P. ¿Llegó a pensar que no terminaría?
R. Todo el tiempo sentía que estaba masticando una roca, he pasado mi treintena escribiendo este pequeño libro hasta que empecé a ver que me acercaba a lo que quería. Eso pasó cuando decidí prescindir de la parte sensual, de los sentidos, no incluir ni olores ni sonidos. Justo lo contrario que Chéjov, porque una historia sin apenas trama te lleva a dramatizar. Yo quería que hubiera cosas muy bonitas al lado de estupideces, errores al lado de aciertos, ese cinismo que es muy indio.

P. Llegó a Estados Unidos a los ocho años. ¿Se siente, en parte, un escritor indio?
R. La sensibilidad de cada uno no sabes muy bien de dónde viene. Pero la novela es un género relativamente nuevo en la tradición india y la única lengua que puedo leer es hindi. Estoy más próximo a los escritores estadounidenses."


Per a saber-ne més, la fitxa biogràfica de Lecturalia.



dijous, 9 de novembre del 2017 0 comentaris

Vida de família, d'Akhil Sharma


Un drama entrañableEl proper dimecres 15 de novembre, comentarem Vida de familia, d'Akhil Sharma.
La trama d'aquesta obra comença quan el narrador, l'Ajay Mishra, deixa Delhi i emigra als EE UU a finals dels setanta amb la seva família; s'estableix a Nueva Jersey, conviu amb un pare alcohòlic i supera el traumàtic accident del seu germà gran, Birju; enforteix el seu esperit junt a la seva abnegada mare i pateix, però prospera, com milers d'emigrants ho van fer abans que ell, i arriba a estudiar a Princeton, on aprèn a fer-se escriptor llegint a Hemingway i assistint a les classes de Toni Morrison, Auster o Joyce Carol Oates. La veritable vida d'Ajay Mishra és la d'Akhil Sharma: Vida de família és la novel·la en que ha convertit la seva biografia.Una història tràgica d'adaptacions doloroses i adversitats constants, amb clarobscurs i un final més o menys feliç, amb catarsi, superació personal i relació sentimental, com els agrada als americans.
Sharma manega amb fluïdesa diferents registres. Dedica pàgines molt plàstiques a recordar la seva infantesa a una Índia atrotinada i bullent, i la comoditat amb que es troba amb el costumisme és evident. No l'interessa però, el camí realista i historicista emprès per autors com Vikram Seth o Amitav Ghosh, i vira de seguida cap el melodrama urbà, amb una extraordinària capacitat per a reconstruir la vida domèstica i els seus modestos símbols i diàlegs, en aparença no gaire elaborats, però summament efectius.
L'obra hi inclou discurs post-colonial (“els meus pares estaven tant orgullosos que la Índia fos independent com per a que en veure un núvol pensessin: és un núvol indi”) i crítica ferotge a l'assetjament que pateix l'emigrant abans que se l'obrin les portes del somni americà, així com retrets a la hipocresia, l'enveja i la dessidia. En la veu de Sharma reconeixem ressons del Holden Caulfield d' El vigilant en el camp de sègol  —la gràcia amb què reprodueix la vida quotidiana, la implacable ironia— i també de Llámalo sueño, de Henry Roth, el relat d'un nen jueu al Nova York dels anys trenta, i d'algunes novel·les i textos de no-ficció sobre emigració i post-colonialisme del Premi Nobel V. S. Naipaul.
Amb tot, la màgia d'aquesta obra radica segurament en la jovialitat del seu narrador, que ho relativitza tot, i tot ho transforma en motiu suficient per a continuar endavant, tot i les dures escenes que li toca escriure. El seu particular punt de vista, involucrat fins el moll de l'ós però alhora distant, el manté en certa manera allunyat de la toxicitat quotidiana, i fins i tot confessa que “mentre seguia llegint Hemingway” va començar a veure la seva família “com si en formés part d'una novel·la”.

Aquesta novel·la és Vida de família, que també suposa l'adveniment de la vocació literària del propi Sharma, i la història de com la seva autoajuda va ser l'escriptura, que l'ha permès ser feliç i convertir-s'hi  en Ajay Mishra.                                             

Text basat en: Aparicio Maydeu,Javier. Un drama entrañable. A: "El País: Babelia: crítica de libros" (20/07/2015)