De viatge amb el T-10 de la Bòbila

T-10 és el club de lectura de la Biblioteca la Bòbila que us ofereix plaer i coneixement a partir d'un viatge literari organitzat en deu etapes. L’itinerari del “Club de lectura T-10” combina lectures, tertúlies, còmics, butlletins, xerrades o pel·lícules. És una proposta de 10 excursions lectores, 10 mirades diferents del lloc.

Després dels viatges literaris que hem fet a la ciutat de Nova York, a l'Europa Central, també anomenada Mitteleuropa i a Rússia, al peculiar humor anglès; o a les illes literàries, ens dirigim a la frontera i saltem a banda i banda..., entrem en el cor de la família, a la novel·la llatinoamericana actual, a la part fosca de França a la ciència-ficció,Infància i l'adolescència. I ara, Al marge: la mirada de l'outsider. Ens acompanyes?

dilluns, 7 d’octubre del 2013

L'Auditori posa música al T10

Uns dies després de la trobada inaugural del Club de lectura T10, amb el traductor i professor de literatura russa, Eduard San Vicente, l'Auditori de Barcelona sembla que s'ha volgut afegir al nostre viatge cultural a Rússia. El passat cap de setmana va començar la temporada de concerts de l'OBC i el concert inaugural va estar protagonitzat per la música russa: Txaikovski, Xostakovitx i Prokofiev. Tres dels grans. Per cert, dos d'ells amb músiques inspirades en el Romeo i Julieta de Shakespeare.
Us deixo el començament del text del programa de ma, de David Puertas. Per veure el grau d'influència europea en la cultura russa en l'època de Tolstoi.

Rússia és el país més gran del planeta i, en alguns moments de la història, també ha estat el més gran musicalment parlant. Només amb els tres autors del programa d’avui ja n’hauria tingut prou per assolir aquest honor


Molt pocs països han gaudit de vint-i-cinc anys d’or —en el terreny musical— com els de Rússia al final del segle XIX i començament del XX. Durant els anys que van de la mort de Mussorgski (1881) al naixement de Xostakóvitx (1906), van coexistir els compositors russos més importants de la història. L’únic que no entra a la llista és Mikhaïl Glinka (1804-1857), màxim exponent de la música russa de la generació anterior. L’aglomeració de compositors en aquesta època s’explica per l’obertura de la noblesa russa als corrents europeus més refinats (que incloïen la música de saló, la música simfònica, l’òpera i el ballet), alhora que es van revalorar els elements musicals pròpiament russos, en la línia dels corrents nacionalistes romàntics. Paral•lelament, les escoles musicals russes van gaudir de la màxima esplendor, i els dos grans centres culturals (Sant Petersburg i Moscou) van competir per atreure els millors professors i els millors intèrprets. El fruit de tot plegat va esclatar durant aquells vint-i-cinc anys d’or, en els quals van coincidir una tirallonga de creadors única, irrepetible i - cal reconèixer-ho - de difícil pronúncia: Borodin, A. Rubinstein, Cui, N. Rubinstein, Balakirev, Mussorgski, Txaikovski, Rimski-Kórsakov, Liadov, Taneiev, Glazunov, Kalinnikov, Skriabin, Rakhmàninov, Stravinsky, Prokófiev, Mossolov, Khatxaturian, Kabalevski, Xostakóvitx, etc., per esmentar-ne només una vintena. En aquest embarbussament ple de grans mestres, hi trobem tota la producció simfònica, cambrística, operística i de ballet del final de la Rússia dels tsars, de la Rússia de la Revolució del 1917 i d’una bona part de la Rússia de la Unió Soviètica. Un embús musical genial.

Si teniu curiositat, una mostra literària i musical de Prokofiev: la fantàstica història de Pere i el llop.


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada