7è viatge del Club de lectura T-10 a Nova York
Brooklyn. Edicions en català d'Amsterdam i de Lumen en castellà.
Una entrevista amb l'autor a Revista de Letras, la ressenya de Vicente Molina Foix al suplement Babelia del diari El País amb el títol de La contable de Enniscorthy i el retrat de Colm Tóibín que fa Winston Manrique Sabogal.
També podeu consultar la pàgina oficial de l'autor -en anglès-: Colm Tóibín.
I si voleu completar encara més el coneixement d'aquest autor, podeu llegir la entrada que li fan a la Wikipèdia -en català- o el comentari que fa l'Antonio Muñoz Molina al seu bloc Escrito en un instante, o l'article Las voces de Colm Tóibín que comença així:
Desde la primera línea en una historia de Colm Tóibín uno está sumergido por completo en una conciencia. Da igual que sea una novela o un cuento. La inmersión es la misma, y no cesa hasta el final, y en ningún momento escucha uno crujir los mecanismos de la construcción ni es distraído por la evidencia del estilo,...
P.D.: Gràcies a l'aportació de la Matilde (De casa al club) afegim un enllaç de luxe: el comentari que el traductor del llibre al català, Ferràn Ràfols, va fer al seu bloc La màquina de fer llibres.
P.D.: Gràcies a l'aportació de la Matilde (De casa al club) afegim un enllaç de luxe: el comentari que el traductor del llibre al català, Ferràn Ràfols, va fer al seu bloc La màquina de fer llibres.
7 comentaris:
M'agradaria afegir-hi un enllaç. Es tracta d'un apunt del traductor(català), Ferran Ràfols, publicat en el seu bloc La màquina de fer llibres. Aquí .
Salut i llarga vida al club i al bloc!
Matilde: A l'espera d'allargar la vida del club i del bloc, la teva aportació ens ha servit per allargar -i completar- aquest apunt.
Gràcies!!
Dimarts passat vam mantenir una de les tertúlies més intenses del T10 i això que "Brooklyn" és un dels llibres que ha tingut més consens: ha agradat molt pràcticament a tothom. Ha emocionat, l'han recomanat,... I, per moments, la tertúlia s'ha multiplicat en quatre o cinc converses paral·leles. D'on venia tanta 'intensitat'? De la interpretació dels sentiments i dels esdevenimets de la protagonista. De la trama. Mentrestant, mentre llegíem preocupats per les coses que li passaven a l'Eilis Lacey, l'autor ens ha mostrat -amb luxe de detalls,amb agradable fluidesa- un retaule d'escenes costumistes que ens han permès veure -a primera fila- la immigració irlandesa, l'adaptació i el desarrelament, el creixement d'una ciutat (Nova York), l'evolució d'una societat (l'americana),... Genial!
Divendres vaig penjar un comentari aquí, i el vaig arribar a veure publicat, però avui no hi és. He estat objecte de censura per alguna raó que desconec?
Nosaltres també el vam veure i després va desaparèixer! Vam pensar que t'havies autocesurat tu! ;·D
Si el vols tornar a penjar...
Doncs el torno a penjar!
Hi estic d'acord, Carles: va ser una tertúlia especialment enriquidora. És una qüestió de calaix, però no està de més comprovar que, com més interessant és un text, més fruits produeix en el debat; malgrat que hi hagi acord i que això faci suposar que no hi haurà debat, els matisos que aporta cada lector, producte de la seva experiència lectora particular, són igualment enriquidors.
Jo potser vaig trobar a faltar que parléssim una miqueta de l'estil, perquè a mi és el primer em va cridar l'atenció, més que l'argument. La sensació que estàs llegint un llibre d'una altra època, de tall clàssic, no per la història que explica, que també, sinó per la prosa tan delicada, per la linealitat de la narració, no sé com dir-ho...
Maria Rosa, de l'estil parla el traductor a l'enllaç que ens va enviar la Matilde. És el fragment que diu: "Brooklyn és un llibre que comença amb parsimònia, amb una prosa precisa i plena d'amor pels detalls que poc a poc va fent que la història prengui densitat i que desemboca en l'esclat sord però intens de l'última part". I que acaba dient: "La veu narradora segueix l'Eilis en tot moment, en reflecteix els pensaments i els dubtes, les sensacions i els sentiments amb una claredat meridiana. Una tercera persona que a estones arriba al grau d'intimitat d'una primera."
Totalment d'acord. També comparteixo l'apreciació del Muñoz Molina quan es refereix a la fusteria de la narració i diu que no se la sent cruixir, ni ens distreu de la història.
Publica un comentari a l'entrada