Més llibres de Nova York

...mirades de Nova York.


Si tu tens una poma, i jo tinc una poma, i les intercanviem, ambdós continuem tenint una poma. Si tu tens una idea, i jo tinc una idea, i les intercanviem, tindrem dues idees cadascú.

Bernard Shaw

Aquí us deixem el més semblant a dues idees: dos suggeriments,..., dos llibres,... Van acompanyats de dos fragments dels llibres que mostren dues visions i dos vincles amb la ciutat de Nova York totalment divergents.

• El primer suggeriment -amb mirada de Nova York inclosa- ens ve de la mà d'Sfer:

Olive Kitteridge (2008). Elisabeth Strout. Va ser premi Pullitzer 2009. Publicada a Espanya l'any 2010 per El Aleph Editores, a Catalunya va ser Premi Llibreter 2010.

"En el llibre que m'estic llegint ("Olive Kitteridge", d'Elizabeth Strout... llibre que us recomano de totes totes!), he trobat aquesta descripció de Nova York al començament d'un dels capítols (el titulat "Seguridad") que he pensat compartir amb vosaltres:

Era mayo y Olive Kitteridge se iba a Nueva York. En sus setenta y dos años, jamás había pisado la ciudad, aunque sí la había cruzado en coche en dos ocasiones muchos años atrás - con Henry al volante, preocupado por esta y aquella salida - y había visto su contorno a lo lejos, edificios sobre edificios, gris sobre gris. Le había parecido como una ciudad de ciencia ficción, construida en la Luna. No tenía ningún atractivo para ella, ni entonces ni ahora, aunque, cuando los aviones arrasaron las torres, Olive se había quedado llorando en su habitación como un bebé, no tanto por el país cuanto por la propia ciudad, que, de pronto, ya no le daba la impresión de ser un lugar extraño e inhumano, sino tan frágil como una clase de niños pequeños, osados en su horror."

Al BiblioBloc de la biblioteca Armand Cardona i  a les Lectures de l'Espolsada, entre altres, en parlen. 

•  El segon suggeriment ve de la lectura de les descripcions que Paul Auster fa dels llocs que, per bé o per mal, ha considerat casa seva. Vint-i-un!!. El nostre fragment és del canvi del quinzè al setzè, de Califòrnia a Nova York.

Diari d'hivern (2012). Paul Auster. 

"Us hi vau estar els sis mesos que us havieu donat, però no pas més. Califòrnia tenia moltes coses que la feien recomanable, i et vas enamorar del paisatge, de la vegetació, de l'aroma dels eucaliptus sempre present en l'aire, de les boires i les pluges d'estels que ho abracen tot, però al cap d'una temporada vas començar a enyorar Nova York, la immensitat i la confusió de Nova York, ja que com més coneixies San Francisco, més petita i avorrida et semblava... vas decidir que si havies de viure en una ciutat, havia de ser una ciutat gran, la ciutat més gran..."