De viatge amb el T-10 de la Bòbila

T-10 és el club de lectura de la Biblioteca la Bòbila que us ofereix plaer i coneixement a partir d'un viatge literari organitzat en deu etapes. L’itinerari del “Club de lectura T-10” combina lectures, tertúlies, còmics, butlletins, xerrades o pel·lícules. És una proposta de 10 excursions lectores, 10 mirades diferents del lloc.

Després dels viatges literaris que hem fet a la ciutat de Nova York, a l'Europa Central, també anomenada Mitteleuropa i a Rússia, al peculiar humor anglès; o a les illes literàries, ens dirigim a la frontera i saltem a banda i banda..., entrem en el cor de la família, a la novel·la llatinoamericana actual, a la part fosca de França a la ciència-ficció,Infància i l'adolescència. I ara, Al marge: la mirada de l'outsider. Ens acompanyes?

dimecres, 17 de febrer del 2016

Salvatore Satta

Salvatore Satta, encara poc conegut fora de les fronteres italianes, pot considerar-se com un dels autors més interessants del panorama literari contemporani.
Nascut el 1902 a la ciutat de Nuoro, al cor geogràfic de Sardenya, va estudiar dret entre Sassari i Pisa. En acabar la carrera, va caure malalt i va passar un any en un sanatori de la localitat de Merano ; aquesta experiència li va servir de base per a la seva novel·la, gairebé autobiogràfica La veranda, que no va reeixir en una convocatòria per a inèdits de l'editorial Mondadori el 1928.
Els anys trenta, Satta comença la seva carrera docent a diferents universitats italianes com a especialista en dret processal, tasca que va desenvolupar fins el 1975, any de la seva mort a Roma.
Durant els darrers anys de la guerra a Itàlia, 1944-45, va escriure la novel·la De profundis, publicada el 1948 per l’editorial CEDAM, que recollia les seves reflexions sobre el conflicte.
Fins el moment de la seva mort només es coneixia la seva faceta de jurista, doncs només havia publicat en vida De profundis. El 1979 però, l'editorial Adelphi  va publicar una obra que havia aparegut el 1977 com a publicació pòstuma : II giorno del giudizio, un recorregut en clau autobiogràfica de l'autor per els llocs de la seva infantesa a la ciutat sarda de Nuoro i un intent de deslliurar-se'n dels fantasmes i ombres que seguien poblant els seus records infantils. És així com va néixer l’anomenat «cas Satta», el reconeixement per part de la crítica oficial italiana de les grans dots de narrador que Salvatore Satta va deixar patents en aquesta novel·la, la millor de les tres que va deixar escrites.

 A propòsit del seu estil, quan es llegeix Salvatore Satta hom pensa en un concepte desenvolupat per Leonardo Padura que és la idea de la insularitat, que no és només geogràfica sinó que també en té molt de mental, de psicològica, i que provoca l'efecte secundari i indesitjable del localisme, és a dir, la mirada centrada, concentrada en l'interior. Un altre dels efectes de la insularitat és un exacerbat sentit de pertinença. Perquè el que és decisiu d'un escriptor és la seva cultura, la seva llengua i també les infinites referències i circumstàncies pròpies de la seva identitat, i en aquest sentit el tarannà de Salvatore Satta, les seves preocupacions, allà on centra els seus interessos ; els detalls en què es deté per explicar-nos-els... reflexen i ens parlen, indextricablement, del seu origen: l'illa de Sardenya.
  






0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)