Velles històries europees (centreeuropees)

Velles històries europees de Robert Saladrigas. Al suplement Cultura/s de  'La Vanguardia' del 26 de desembre de 2012.

Zweig

10 novel·les sobre Àustria-Hongria

L'Europa Central va més enllà -històrica i geogràficament- de l'Imperi Austrohongarès però aquest forma part, naturalment, del 'jaciment' que anomenem Mitteleuropa -terme alemany- i que tot just estem començant a explorar. Aquí teniu un vídeo amb una sel·lecció de deu novel·les sobre aquest imperi que va viure el seu moment de glòria a finals del segle XIX i a començaments del segle XX. L'autor del vídeo troba que són les més representatives.

Si teniu curiositat...

(Us he escrit el llistat a sota)

10 novel·les sobre Àustria-Hongria.

10
Krambambuli (1881)
de Marie von Ebner-Eschenbach (Moràvia, 1830- Viena, 1916).

No hi ha cap edició ni en català, ni en castellà. L'any 1998 es va fer una 'TV Movie': Krambambuli.

9
Der veruntreute Himmel (1939)
de Franz Werfel (Praga, 1890- Beverly Hills, 1945)

En castellà, està publicat per l'editorial Palabra com El cielo a buen precio, l'any 1992.

8
 Leutnant Gustl (1900)
  d' Arthur Schnitzler (Viena, 1862-1931)

En castellà el va publicar l'any 2006 l'editorial Acantilado (¿cómo no?): El teniente Gustl amb traducció de Juan Villoro.

7
Die Kapuzinergruft (1938)
de Joseph Roth (Brody, 1894 - París, 1939)

Un cop més, l'editorial Acantilado, publica la traducció al castellà de Jesús Pardo: La cripta de los Capuchinos.

6
Die Strudlhofstiege (1951)
de Heimito von Doderer  (Viena, 1896-1966)

Aquest llibre va ser publicat l'any 1996 per Destino amb el títol Las escaleras de Strudlhof però ara mateix està descatalogat. A l'editorial Acantilado podem trobar dues novel·les de von Doderer: Los demonios (2009) y Un asesinato que todos cometemos (2011).

5
Die Verwirrungen des Zöglings Törleß (1906)
de Robert Musil

En català: Les tribulacions del jove Törless a Editorial Proa i en castellà: Las tribulaciones del joven Törless a Seix Barral i també a Sexto Piso

4
Die Welt von Gestern. Erinnerungen eines Europäers (1942)
d’Stefan Zweig (Viena, 1891 - Petròpolis, 1942)

En català: El món d'ahir. Memòries d'un europeu i en castellà: El mundo de ayer. Memorias de un europeo. Tots dos editats a l'editorial Acantilado.

3
Osudy dobrého vojáka Švejka za světové války (1921-23)
de Jaroslav Hašek (Praga, 1893- Lipnice, 1923)

També està traduït al català i al castellà. Les aventures del bon soldat Svejk a editorial Proa, traduït per la Monika Zgustova, la mateixa traductora de Las aventuras del buen soldado Svejk a Galaxia Gutemberg. L'editorial Destino l'ha publicat com Las aventuras del valeroso soldado Svejk, en la traducció de Alfonsina Janès.

2
Der Mann ohne Eigenschaften (1942)
de Robert Musil

Edicions 62 va publicar L’home sense qualitats, actualment descatalogat i en castellà podem trobar una edició del 2010 de l'editorial Seix Barral, El hombre sin atributos. 

1
Radetzkymarsch (1932)
de Joseph Roth

L'editorial Proa ens ofereix la traducció al català de Joan Valls: La marxa de Radetzky i Edhasa la d'Arturo Quintana: La marcha Radetzky

Mitteleuropa al "Cultura/s"

Recordeu quants cops havíeu vist, fins ara, la paraula Mitteleuropa als diaris? Quants cops l'havíeu sentida abans que la Biblioteca la Bòbila fes la proposta de viatjar-hi amb el Club de lectura T-10? (Pocs? Cap?... Molts!!??) 

Al suplement Cultura/s de La Vanguardia d'avui podeu un trobar un interessant article -com se sol dir- de Luis Racionero titulat precisament així: Mitteleuropa. Anomena més 'intel·lectuals' que 'escriptors', hi ha més pensament que literartura i fa una reivindicació del protagonisme i la gran influència de Mitteleuropa en la cultura europea del segle XX. El punt de partida és l'historiador Tony Judt.

Mitteleuropa Luis Racionero

"El jove Törless" al cinema

A banda de la breu aparició de la novel·la Les tribulacions del jove Törless a la pel·lícula Dans la maison de François Ozon, el que caldria destacar és la versió cinematogràfica que va fer l'any 1966 el director Volker Schlöndorff   (qui posteriorment adaptaria El honor perdido de Kataharina Blum de Heinrich Böll o El tambor de hojalata de Günter Grass). Us deixo el trailer en alemany, les imatges de l'adaptació ja són per si soles eloqüents, de fet la pel·lícula conté més acció que reflexió. Es va estrenar com a El joven Törless i a la pàgina de "Filmaffinity" hi ha diverses crítiques interessants, per si teniu curiositat.

I si el trailer us ha motivat a veure-la sencera, podeu buscar la pel·lícula a la Xarxa de Biblioteques. Està disponible a diverses biblioteques.

Breu aparició del jove Törless al cinema

La darrera tertúlia sobre el llibre Les tribulacions del jove Törless (1906) de Musil va ser... intensa? interessant? curiosa?. Va ser una tertúlia d'evident contrast en els efectes de la lectura. Marcat contrats d'opinions i de lectures diverses i diferents. No era una lectura fàcil: unanimitat. Valia la pena llegir-la: gairebé unanimitat. Qüestions i sensacions aparegudes sobre la novel·la: és Mitteleuropa?  un excessiu pòsit pessimista? Comparacions particulars amb els seminaris i el servei militar. Estereotips dels personatges: el sàdic, la víctima (la dona?),... Törless, és responsable del que li passa a Basini?, és menyspreable el seu comportament? està en condicions de mirar fora del què li passa a ell (pel cap i pel cos)?... Tot això -i més- va aparèixer a la tertúlia. No seria fàcil reproduir-ho tot, i fidelment. La tertúlia valia la pena: unanimitat.

Ah! I una referència a una escena de la pel·lícula Dans le maison (2011) en la qual el professor -protagonista- de llengua i literatura ofereix a un alumne (en formació i certament desorientat) la lectura de les 'tribulacions de l'estudiant Torless'. Curiòs. I per cert, pel·lícula molt però que molt recomanable. (Com explicar què és i per a què serveix la literatura, i fer-ho des del punt de vista del lector i també de l'escriptor. I fer-ho amb una bona pel·lícula)

Ens trobem, en el cas del jove Törless, amb una novel·la d’aprenentatge i de formació que ens mostra el desenvolupament físic, moral, psicològic i social d’un personatge. És allò que els alemanys anomenen bildungsroman. Mitjançant les seves vivències en un institut militar d’èlit de l’Imperi Austrohongarès, Törless es va enfrontant a la sexualitat, a la homosexualitat, a la crueltat, al sadisme i també al victimisme, a la moralitat i a la consciència. Al mateix temps intenta fer una anàlisi racional dels fets. No crec que al personatge, un dels 'Raphas', de la pel·lícula li arribi a ser de gaire utilitat però. No me'l veig llegint 'Törless'.

 

"Les tribulacions del jove Törless" de Robert Musil

Dimecres, 21 de novembre de 2012. Tertúlia
Quart viatge del Club de lectura T-10 a Mitteleuropa.

Les tribulacions del jove Törless (1906) de Robert Musil. 

Títol original: Die Verwirrungen des Zöglings Törleß. Publicat en català a l'editorial Proa amb traducció de Jordi Llovet. En castellà, publicat a Seix Barral, traducció de Roberto Bixio i Feliu Formosa.

He trobat molt interessant la ressenya que fan al bloc La paraula nostra. Un tast del que diu: Musil ens conta la història d’uns adolescents dins d’una acadèmia militar de tombant segle vint. El llibre, de fet, és del 1906. La trama ens relata una sèrie d’abusos i humiliacions que pateix un alumne per part d’uns altres. Però amarat de reflexions sobre la condició humana, l’adolescència, la potencial brutalitat dels humans... En tot cas, és d’aquells llibres on l’acció és menor que la filosofia.

Precisament sobre la presència de la filosofia trobem reflexions interessants (amb qüestionari inclòs) a la pàgina Aula de filosofia d'Eugenio Sánchez Bravo. Un altre tast: Törless es una lectura excelente para introducirse en las complejidades del inconsciente freudiano (instancia que ya habían descubierto los griegos y a la que denominaron hybris) y el duro proceso de formación de la personalidad. No es un texto para niños, sino una aproximación brillante al problema del mal, los orígenes bestiales del fascismo y el abismo profundo de la sexualidad.

Amb un punt de vista més literari, el filòleg galleg Benito Varela Jácome en l'article -molt curt- Renovación de la novela en el siglo XX situa aquesta obra com una novel·la de l'adolescència i un precedent de l'abundant narrativa del món adolescent que es produeix a Europa entre 1920 i 1930. Explica breument l'estil narratiu de Musil amb el qual ens mostra les transformacions interiors del protagonista.  

Robert Musil, propera parada

El proper dimecres, 21 de novembre de 2012, a les 7 de la tarda tindrà lloc el quart viatge del Club de lectura T-10 a Mitteleuropa: la tertúlia al voltant del llibre Les tribulacions del jove Törless de Robert Musil.

Fa anys el diari El País va publicar la col·lecció 'Clásicos del Siglo XX' i el jove Törless va ser el protagonista de la segona entrega. L'article que, en aquell moment, va escriure el periodista Lluís Bassets us pot servir per complementar i contextualitzar millor la vostra lectura. És llarg però val la pena, porta per títol Kakania y su artista adolescente i diu així:

"Las tribulaciones del joven Törless es la primera y más popular novela de Robert Musil, escrita muy tempranamente, cuando contaba con apenas 25 años. Historia iniciática, de formación, o Bildungsroman en la acepción germánica, versa sobre los pocos meses en los que se desarrollan los intensos descubrimientos y experiencias de maduración adolescente del protagonista, trasunto inocultable de las experiencias vitales del propio autor, en el escenario cerrado y de atmósfera opresiva de una escuela militar donde se forma la élite del Imperio Austro-Húngaro.

A diferencia de las novelas de colegio prototípicas, en ésta apenas cuentan la jerarquía, la disciplina y las normas con frecuencia absurdas de una organización docente. Es la vida interior del joven Törless y sus relaciones con un pequeño grupo de condiscípulos lo que constituye el meollo de la narración. Todo lo que le rodea conforma, en cambio, un mundo estilizado, con un peso más simbólico que referencial. El colegio se halla en una región indeterminada, lejos de la gran ciudad, en el camino ferroviario que conduce a Rusia. Hay una pequeña aldea, una casa de mala reputación perdida en un rincón entre el colegio y el pueblo, y el viejo edificio académico, con un oculto desván donde se reúnen los adolescentes para librarse a sus conspiraciones y prácticas secretas. Pero en realidad es una novela de interiores, de los negros interiores psicológicos de un joven de principios del siglo XX.

El tiempo y el lugar de los hechos podrían no importar, pero se trata de la Austria-Hungría imperial y real, bautizada años más tarde por Musil como Kakania, en lo que sería su obra cumbre, la monumental novela inacabada El hombre sin atributos. Su traductor español, José María Sáenz, sintetiza así su significado en una nota al pie en el capítulo del mismo nombre de dicha narración: "Las siglas iniciales empleadas en el Imperio Austro-Húngaro eran: kk (pronunciación: kaka, abreviatura de kaiserlich königlich, igual a imperial-real); o kuk (pronunciación: ka und ka, abreviatura de kaiserlich und königlich, igual a imperial y real)".

La historia empieza en una estación perdida en la llanura centroeuropea, adonde llega el chico acompañado por sus padres, de los que va a separarse por primera vez, y termina en el mismo sitio cuando sus progenitores le sacan del colegio como consecuencia de un escándalo escolar. La frase con que finaliza la narración sintetiza, como suele ocurrir en los buenos arranques de novela, la esencia de lo que acaba de transcurrir: "Y Törless absorbió el aroma, ligeramente perfumado, que exhalaba el corpiño de su madre".

Los hechos narrados son de una enorme sencillez: un robo, un chantaje, un pequeño y lamentable incidente de iniciación homosexual entre alumnos y el escándalo que estalla. Los protagonistas, una pequeña banda de escolares que se inician en la crueldad, la dominación, el sexo e incluso el sadismo. El talento de Musil, que explora los más recónditos recovecos del alma del muchacho y los describe con precisión propia de diario íntimo, convierte estos hechos vulgares en un dramático combate por el conocimiento de sí mismo, un análisis de la experiencia del mal moral y, finalmente, una excelente metáfora de la vida y de la sociedad.

Según Claudio Magris, "Musil ha advertido los males que corroían aquella sociedad, las amenazantes fuerzas irracionales que empollaban bajo la áulica respetabilidad". Sus personajes, asegura el escritor triestino, "están como envueltos en una luz espectral, la luz de la Kakania agonizante; y es este incierto preanuncio del final que pesa sobre ellos lo que descompone y conmueve febrilmente sus vidas". Se diría, extremando las cosas, que algo hay de premonición respecto a los males incubados por la sociedad europea de principios de siglo, que se desatarán unas décadas después en las dos guerras mundiales y en los horrores de los totalitarismos. A fin de cuentas, la capital de la Kakania feliz, la Viena de principios del siglo XX donde escribía Musil o pintaba el vagabundo Adolf Hitler, fue una brillante retorta intelectual y moral en la que se cocían las mejores y peores ideas que estallarían entre las dos guerras y vivía entonces el momento más fructífero y deslumbrante de su historia.

 Las tribulaciones del joven Törless es, en este sentido, una prefiguración e incluso un avance muy prematuro del friso psicológico y social espectacular que constituirá El hombre sin atributos, organizado a partir de las dualidades que rigen la existencia del joven aprendiz de la vida en la sociedad dual de la Kakania dual. El descubrimiento de estas dualidades y de la secreta puerta, quizás la voluptuosidad, que permite comunicarlas, es el rito iniciático en el que se introduce sin saberlo el muchacho. De una parte, la vida luminosa y transparente de la familia; de la otra, la experiencia vergonzosa pero atractiva de las relaciones oscuras y degradantes entre los alumnos, con el secreto temor que alimenta al adolescente respecto a sus padres: "Ellos también lo hacen". La claridad cotidiana y las oscuridades del alma. Las ciencias exactas y los ambiguos sentimientos morales. La realidad solar de los acontecimientos exteriores y el secreto sombrío del yo íntimo. La nobleza de la mente y la materialidad casi animal del cuerpo.

Estas dualidades pertenecen también a la vida del escritor, que estudió ingeniería primero y psicología después, demostrando en toda su obra una auténtica maestría en el análisis psicológico de sus personajes. El joven Törless es una novela de intenso contenido literario, de iniciación estética, intelectual y sensual, pero también de fracaso de la escritura. La confrontación con la belleza, con la comprensión del mundo y con los propios sentidos es el impulso central de Törless, que pugna con escaso éxito por expresar en palabras el manojo de fenómenos que atribulan su mente. Leída como pieza inicial e inciática de Musil, es una maravilla. Pero todavía es mejor como aperitivo o introito adolescente de El hombre sin atributos, cuyo protagonista es un Törless que ahora se llama Ulrich, y que, como él, hombre prototípico del siglo XX, carece de propiedades y de carácter, y a nada está apegado si no es finalmente a una oscura fuerza vital que le transporta."

Lluis Bassets, 

El País, 13 de desembre de 2003.