"Los hijos del deseo" de Gabrielle Piquet

...mirades de Nova York.

I mai millor dit:

 

Això sí que és un bon skyline, oi? Aquesta vinyeta forma part del còmic que ens recomana Sfer i del que ens diu: 

"Un còmic que val molt la pena, tant pel dibuix (i les solucions que l'autora troba per plasmar la narració) com per la història. M'ha agradat molt".

Los hijos del deseo (2011). Gabrielle Piquet 

(Informació sobre l'autora)

Ediciones Sins Entido.

L'acció se situa a Laon, una població francesa on després de la segona guerra mundial s'hi va instal·lar una base militar nord-americana, donant peu al naixement d'un bon grapat de criatures de pare americà i mare francesa. El protagonista és fruit d'una d'aquestes unions, tot i que viu els seus orígens, i especialment la seva relació amb Nova York, on no ha estat mai, com una obsessió. Ell no va arribar mai a conèixer el seu pare, i la seva mare li va explicar que era d'aquella ciutat. El narrador ens va explicant la seva infantesa, la relació amb la seva mare, amant de la música i especialment del piano, la relació amb els companys d'escola, la seva evolució com a pintor, la incapacitat per establir una relació amorosa que l'ompli, i finalment el descobriment que desencadenarà el desenllaç de tot plegat.

"Brooklyn" de Colm Tóibín

Dimecres, 21 de març de 2012. Tertúlia
7è viatge del Club de lectura T-10 a Nova York

Brooklyn (2009). Colm Tóibín
Brooklyn. Edicions en català d'Amsterdam i de Lumen en castellà.

Una entrevista amb l'autor a Revista de Letras, la ressenya de Vicente Molina Foix al suplement Babelia del diari El País amb el títol de La contable de Enniscorthy i el retrat de Colm Tóibín que fa Winston Manrique Sabogal.

També podeu consultar la pàgina oficial de l'autor -en anglès-: Colm Tóibín.

I si voleu completar encara més el coneixement d'aquest autor, podeu llegir la entrada que li fan a la Wikipèdia -en català- o el comentari que fa l'Antonio Muñoz Molina al seu bloc Escrito en un instante, o l'article Las voces de Colm Tóibín que comença així:

Desde la primera línea en una historia de Colm Tóibín uno está sumergido por completo en una conciencia. Da igual que sea una novela o un cuento. La inmersión es la misma, y no cesa hasta el final, y en ningún momento escucha uno crujir los mecanismos de la construcción ni es distraído por la evidencia del estilo,...

P.D.: Gràcies a  l'aportació de la Matilde (De casa al club) afegim un enllaç de luxe: el comentari que el traductor del llibre al català, Ferràn Ràfols, va fer al seu bloc La màquina de fer llibres.

Més llibres de Nova York

...mirades de Nova York.


Si tu tens una poma, i jo tinc una poma, i les intercanviem, ambdós continuem tenint una poma. Si tu tens una idea, i jo tinc una idea, i les intercanviem, tindrem dues idees cadascú.

Bernard Shaw

Aquí us deixem el més semblant a dues idees: dos suggeriments,..., dos llibres,... Van acompanyats de dos fragments dels llibres que mostren dues visions i dos vincles amb la ciutat de Nova York totalment divergents.

• El primer suggeriment -amb mirada de Nova York inclosa- ens ve de la mà d'Sfer:

Olive Kitteridge (2008). Elisabeth Strout. Va ser premi Pullitzer 2009. Publicada a Espanya l'any 2010 per El Aleph Editores, a Catalunya va ser Premi Llibreter 2010.

"En el llibre que m'estic llegint ("Olive Kitteridge", d'Elizabeth Strout... llibre que us recomano de totes totes!), he trobat aquesta descripció de Nova York al començament d'un dels capítols (el titulat "Seguridad") que he pensat compartir amb vosaltres:

Era mayo y Olive Kitteridge se iba a Nueva York. En sus setenta y dos años, jamás había pisado la ciudad, aunque sí la había cruzado en coche en dos ocasiones muchos años atrás - con Henry al volante, preocupado por esta y aquella salida - y había visto su contorno a lo lejos, edificios sobre edificios, gris sobre gris. Le había parecido como una ciudad de ciencia ficción, construida en la Luna. No tenía ningún atractivo para ella, ni entonces ni ahora, aunque, cuando los aviones arrasaron las torres, Olive se había quedado llorando en su habitación como un bebé, no tanto por el país cuanto por la propia ciudad, que, de pronto, ya no le daba la impresión de ser un lugar extraño e inhumano, sino tan frágil como una clase de niños pequeños, osados en su horror."

Al BiblioBloc de la biblioteca Armand Cardona i  a les Lectures de l'Espolsada, entre altres, en parlen. 

•  El segon suggeriment ve de la lectura de les descripcions que Paul Auster fa dels llocs que, per bé o per mal, ha considerat casa seva. Vint-i-un!!. El nostre fragment és del canvi del quinzè al setzè, de Califòrnia a Nova York.

Diari d'hivern (2012). Paul Auster. 

"Us hi vau estar els sis mesos que us havieu donat, però no pas més. Califòrnia tenia moltes coses que la feien recomanable, i et vas enamorar del paisatge, de la vegetació, de l'aroma dels eucaliptus sempre present en l'aire, de les boires i les pluges d'estels que ho abracen tot, però al cap d'una temporada vas començar a enyorar Nova York, la immensitat i la confusió de Nova York, ja que com més coneixies San Francisco, més petita i avorrida et semblava... vas decidir que si havies de viure en una ciutat, havia de ser una ciutat gran, la ciutat més gran..."

"Café Julien" de Dawn Powell

Dimarts, 6 de març de 2012. Tertúlia
Club de lectura de la Biblioteca Josep Janés · L'Hospitalet

Café Julien (1954) Dawn Powell.
El títol original en anglès és The Wicked Pavilion

Diuen els editors de Lumen a la contraportada del llibre: Una magistral y divertida novela sobre el Nueva York de los años cuarenta. La recuperación de un clásico imprescindible.

Aquel invierno de 1948 en Nueva York unas ancianas morían de hambre en hoteles venidos a menos, dejando cajas llenas de andrajos y billetes de cien dólares; los amantes no encontraban cama; las hamburguesas costaban cuarenta centavos en la barra, y los camioneros pedían que se les doblara el sueldo para poder ofrecer a sus hijos la educación que les permitiría acceder a unas profesiones de prestigio en las que se morirían de hambre... Hay que conocer bien y amar mucho una ciudad para poder dibujarla con tan pocas palabras: ese es el caso de Dawn Powell, una mujer enamorada de Nueva York y de su gente, que eligió un restaurante en la esquina de Washington Square, se sentó en una de sus mesas de mármol, y desde ahí se dedicó a ver pasar la vida. Pintores, marchantes de arte, escritores primerizos, chicas con talento y arpías sin escrúpulos llenan el café Julien, un lugar donde las derrotas se diluyen en licor y el amor se aliña con la sonrisa cómplice de un camarero. Los días pasan, las arrugas cunden, y llegará el día en que se cerrarán para siempre las puertas del viejo restaurante, pero ahí, entre plato y plato, queda la vida de una ciudad y el talento de una autora que fue capaz de describir el mundo sin levantarse de su mesa. 

La opinión del editor: Henry James, Edith Wharton, Dorothy Parker... Buscábamos a alguien que continuara esa tradición, y finalmente encontramos a Dawn Powell. Con Café Julien Lumen inaugura una biblioteca destinada a rescatar sus mejores novelas, de las que Gore Vidal habla con el entusiasmo de quien vuelve a descubrir una joya olvidada.

• La tertúlia sobre Café Julien de Dawn Powell a la Biblioteca Josep Janés és una més -la número dotze- de les 18 activitats literàries sobre la ciutat de Nova York programades a les Biblioteques de L'Hospitalet al llarg del curs 2011-2012.

"New York Graphic" d' Adam Lloyd Baker

Dimecres, 29 de febrer de 2012. Tertúlia
Club de lectura "Cafè i llibres" de la Biblioteca Can Sumarro · L'Hospitalet

 New York Graphic (1998). Adam Lloyd Baker

Primera novel·la d'aquest autor, publicada aquí per l'editorial Mondadori l'any 2000.

Muertes, asesinatos, violaciones, decapitados y otras tragedias nos muestra este escritor con su novela New York Graphic, donde al compás de las letras nos tiñe de un humor negro con una pizca de género policiaco, y nos instruye el sarcasmo y la frialdad de la vida urbana de los neoyorquinos, principalmente en el barrio de Manhattan. Virgil Strauss, personaje principal de esta novela, es un fotoperiodista independiente, donde se especializa en hacer material raro, oscuro y sádico. Su vida es de un noctámbulo acechando a cualquier incidente en las calles de esta ciudad, donde armado con su “Laica” especial y un radio escáner tipo “ladrillo”, es el primero en llegar al lugar de los hechos, obteniendo los primeros cuadros y enfoques sangrientos de los cadáveres. Pero el sueño de Virgil es más que hacer fotografías; su objetivo principal es tener un empleo de verdad en el periódico sensacionalista “New York Graphic”.

‘Hay que estar por encima de la vida real’. Era su lema.  

(Fragment de la ressenya trobada a "buenastareas.com")   

New York Graphic va ser programada al Club de lectura de novel·la negra de la Bòbila l'any 2000 i ara ha estat una de les activitats novaiorqueses programades per les Biblioteques de L'Hospitalet, concretament la número onze.

"Galíndez" de Manuel Vázquez Montalbán

Dimarts, 28 de febrer de 2012. Tertúlia
Club de lectura de novel·la històrica de la Biblioteca Bellvitge · L'Hospitalet

Galíndez (1991) Manuel Vázquez Montalbán.

Galíndez és una novel·la que narra dues històries ben diferents, separades pel temps, però lligades per la persona de Jesús Galíndez. En el temps present assistim a les investigacions que la jove investigadora americana Muriel Colbert, està realitzant sobre Galíndez per a escriure la seva tesi doctoral. A mida que avancen les seves investigacions, l’autor ens trasllada als anys 50 per tal de ser testimonis dels darrers dies de Galíndez.

Galíndez també ens permet apropar-nos a un aspecte poc conegut de Nova York: la seva relació amb l’exili republicà espanyol. Tot i que França i Mèxic foren els destins principals, molts republicans acabaren arribant a la ciutat dels gratacels. Molts eren professors universitaris que varen ensenyar en les prestigioses universitats novaiorqueses, com Columbia o la Universitat de Nova York. L’altre gran grup d’exiliats el composaren els representants polítics. Nova York és la seu de les Nacions Unides,  i per les institucions republicanes a l’exili era una qüestió cabdal que el règim franquista no hi fos admès. Tant el govern de la República com el català i el basc, tingueren representants davant l’ONU. La mort de Galíndez coincideix amb l’ ingrés d’Espanya a l’ONU. Els republicans espanyols havien esdevingut incòmodes per a la política nord-americana.

Extret del text "Galíndez i exili republicà a Nova York", 

de la guia de lectura del club de novel·la històrica de Bellvitge. 

La tertúlia sobre Galíndez és una més -la desena- de les 18 activitats literàries sobre la ciutat de Nova York programades a les Biblioteques de L'Hospitalet al llarg del curs 2011-2012.

Paul Auster

Dimarts, 21 de febrer de 2012. Trobada amb l'escriptor Paul Auster
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

Foto: Sfer

Podríem dir sense por d'equivocar-nos que Paul Auster apadrina el Club de lectura T-10 dedicat a Nova York, encara que ell no ho sàpiga. L'atzar va voler que la primera activitat del club fos la projecció de la pel·lícula Smoke i que la darrera, abans de la trobada final amb l'Enric González, sigui la tertúlia de Sunset Park.

Dimarts passat, Paul Auster va trobar-se al CCCB amb més de 800 persones per parlar del seu darrer llibre, Diari d'hivern, i nosaltres hi vam ser, molt ben acompanyats, per cert.

Gràcies Sfer, per trobar-nos lloc a la fila cinc, per la magnífica foto i pel recull de notícies de la trobada!

Diu l'escriptor que els editors d'Anagrama i Edicions 62 li van fer un regal d'aniversari al publicar Diari d'hivern, tot coincidint amb el seu 65è aniversari. Per nosaltres, el regal de debò va ser veure'l i  escoltar-lo en directe. Pels qui no hi éreu, us deixem -a banda de la foto- una petita perla, amb Tom Waits de banda sonora, així acabava el començament del T-10: