Dimecres, 20 de març de 2013. Tertúlia
Vuitena etapa del viatge literari del
Club de lectura T-10 a Mitteleuropa.
La frontera (1964) de
Franco Vegliani. Vegliani va nèixer ciutadà austrohongarès a Trieste l'any 1915 i va esdevenir ciutadà italià un cop acabada la primera guerra mundial.Va morir l'any 1982.
No és fins l'any 2012 que trobem al nostre país traduccions d'aquesta novel·la. Al mes de gener
Edicions de 1984 la va publicar en català, traducció d'Anna Casassas i a finals d'any, al novembre, va apareixer la traducció al castellà de Miquel Izquierdo, publicada per l'editorial
Minúscula.
No hi ha grans ressenyes, ni molts comentaris sobre aquesta novel·la, els pocs que hi ha -això sí- són curts i majoritàriament elogiosos. Us deixo algun enllaç:
- A la pàgina Melibro, 'portal literario', trobareu reflexions interessants de l'Ana Domenech: un texto alejado de maniqueísmo, sin héroes ni villanos,
sino con hombres de carne y hueso que dudan y sufren. Un texto exento
de épica, de sentencias grandilocuentes y cargado de matices, como sus
protagonistas.
- Hasier Larretxea a Koult, 'revista cultural independiente', aprofondeix una mica més: La intensidad de la honradez y la (des)lealtad con uno mismo, y con
quienes les rodean, y las trampas ideológicas junto al
sentimiento de culpa que les aguardan, son el epicentro de la
historia: todo un políedro de circunstancias sentimentales y
políticas que desembocan en una crisis personal e identitaria.
Franco Vegliani nos habla de la libertad y de sus límites. Del
reconocimiento de las propias fronteras y de la inestabilidad
de éstas (personales y geográficas). Considera l'obra una de les millors novel·les publicades l'any 2012.
- Del bloc de la llibreria Altell de Banyoles: No va caldre que
llegís gaire estona per saber que el llibre que tenia entre mans era important,
bonic, diferent, dur… i que em faria pensar.
- I del bloc Ad libitum: Per quina “pàtria” hem de lluitar si no sabem d’on som? És una novel•la ubicada a la guerra, però no “de guerra”, perquè es
dedica a desgranar fins al detall, els mínims sentiments de dos oficials
de la primera i la segona guerra mundials. L’autor utilitza un
intel•ligent i subtil diàleg entre els dos personatges: el de la primera
guerra es comunica a partir d’uns diaris que va deixar abans de morir a
la guerra, el de la segona els llegeix i reflexiona sobre la seva
situació. Tots dos pateixen aquesta “desubicació vital” que he dit i a
tots dos els marca definitivament.
- Per acabar, El librófago ens parla del llibre, i també de l'autor:
La Frontera es una
obra de 1964. Dieciocho años más tarde Vegliani moriría con la angustia de no
haber podido llegar a ser descubierto por sus contemporáneos y con la más que
razonable sospecha de que nunca llegaría a serlo. Como otros tantos, se
equivocaba.
- Recomana'ns en Twitter!
- Recomana'ns en Facebook!
- RSS
Contacte