De viatge amb el T-10 de la Bòbila

T-10 és el club de lectura de la Biblioteca la Bòbila que us ofereix plaer i coneixement a partir d'un viatge literari organitzat en deu etapes. L’itinerari del “Club de lectura T-10” combina lectures, tertúlies, còmics, butlletins, xerrades o pel·lícules. És una proposta de 10 excursions lectores, 10 mirades diferents del lloc.

Després dels viatges literaris que hem fet a la ciutat de Nova York, a l'Europa Central, també anomenada Mitteleuropa i a Rússia, al peculiar humor anglès; o a les illes literàries, ens dirigim a la frontera i saltem a banda i banda..., entrem en el cor de la família, a la novel·la llatinoamericana actual, a la part fosca de França a la ciència-ficció,Infància i l'adolescència, Al marge: la mirada de l'outsider, Dones i feminisme , Novel·la romàntica. O no... .
I ara, Històrica Ens acompanyes?

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mitteleuropa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mitteleuropa. Mostrar tots els missatges
dilluns, 25 d’agost del 2014 0 comentaris

Jaume Vallcorba, l'editor exquisit

Ha mort l'editor Jaume Vallcorba. Manllevem el títol de l'article de Llàtzer Moix a "La Vanguardia" perquè hi estem d'acord: Vallcorba ha estat un editor exquisit. I us recomanem també el record que li han dedicat, al mateix diari, Quim Monzó i Sergi Pàmies, dos autors que han crescut com a narradors de la mà de la seva editorial en català, Quaderns Crema.

L'altre gran projecte editorial de Jaume Vallcorba, l'editorial Acantilado, ens va ajudar, als lectors del Club de lectura T-10, a viatjar per l'Europa Central de la mà de Stefan Zweig i de Joseph Roth. Un plaer!

El nostre petit homenatge és recomanar-vos el discurs de clausura del Màster d'Edició de la UPF que va fer Jaume Vallcorba el passat 2 de juliol d'aquest any. Està penjat a la pàgina de l'editorial Acantilado. Si el llegiu, entendreu perquè Llàtzer Moix l'anomena "l'editor exquisit" i el descriu com el millor editor de la seva generació, tant en llengua catalana com castellana.

Us deixo uns petits fragments del discurs: 

  • He aprendido mucho de los libros, ciertamente, pero, , no los estimo por lo que he aprendido, que es muchísimo, sino por encima de todo por cómo me han acompañado a lo largo de los años, configurándome y, quisiera pensar, que afinándome.
  • Empecé a publicar a Stefan Zweig en una aventura editorial que duró relativamente poco, Sirmio se llamaba. Pero Zweig no tomó el vuelo que hoy tiene hasta que no se percibió el testimonio fundamental del siglo XX que nos ofrece en El Mundo de Ayer. Sin embargo, para este fin, el lector tenía que encontrarlo en una compañía que lo hiciera evidente. Al lado de la ficción de quiosco, Balzac puede ser leído como un tebeo. Con los libros pasa como con las personas. Y no es lo mismo encontrar a Zweig por la calle en compañía de cualquiera que en la de Joseph Roth, que fue un amigo cercano en vida, o en la de Chateaubriand, con quien dialoga desde la distancia en el mundo del espíritu. Porque, no lo duden, Joseph Roth charla a menudo con Zweig, y también con Chateaubriand y con Aleksander Wat. Y Leopardi lo hace con Lucrecio, que a su vez lo hace con Montaigne. Y lo hacen porque son amigos.

  • El mejor de los libros puede hacerse invisible a sus hipotéticos lectores sin el trabajo fundamental que sobre él debe ejercer su editor. (...) Es tarea del editor rescatarlo y darle un marcoEl marco es una parte sustancial del paisaje. Tan sustancial que se diría que sin él no hay paisaje. El marco da forma a lo que, antes de verse arropado por él, era algo inasible por inmenso. El marco dirige nuestra mirada hacia su interior: subraya, acentúa, estructura. Elimina todo lo superfluo y profundiza en lo esencial, dándole relieve y contorno.

    Un marco, a pesar de lo que pueda parecer a simple vista, es dinámico. Enfoca y da profundidad de campo. Y, en un catálogo, establece un diálogo fecundo entre todos aquellos libros que lo conforman.
 
  • Llegados a este punto, habrán advertido que les he venido a hablar de un tipo de libro. De un tipo específico de libro. Lo apuntaba hace un momento, de aquel tipo de los que me han acompañado a lo largo de toda la vida.
    Son aquellos libros que hacen nuestro mundo poéticamente habitable (y entiendo por poesía lo que nos acerca a lo nuclear y primigenio, y a algunos auténticos movimientos de la psique que no han podido ser jamás descritos complexivamente en los manuales de psicología), que nos lo describen y nos lo explican, el mundo, digo, colocándonos en el lugar próximo y feliz.
dilluns, 7 de juliol del 2014 0 comentaris

"Europa Central", un buit que no s'ha omplert?

La I Guerra Mundial: la fi de la innocència
El 28 de juny del 1914 l’arxiduc i hereu del tron de l’Imperi Austrohongarès, Francesc Ferran, i la seva dona, Sofia Chotek, van ser assassinats a Sarajevo. Per primera vegada, un acte terrorista va ser el pretext d’una guerra. Els responsables polítics preveien que seria curta, però la Gran Guerra va durar quatre anys. Una carnisseria que va mobilitzar 65 milions de soldats, va esberlar tres imperis i es calcula que va provocar 20 milions de morts entre militars i civils. Avui fa cent anys i un dia d’aquell magnicidi, que va canviar per sempre més el món. “Era un estiu esplèndid com mai i prometia ser-ho encara més; tots miràvem al món sense inquietud”, escriu Stefan Zweig a El món d’ahir. L’autor retrata magníficament com milions de joves entusiastes i patriotes es van allistar a la guerra. Potser cap bala els va prendre la vida, però la guerra els va destruir. El segle XX no va començar el 1900, sinó amb el final de la Gran Guerra.

Així comença un interessant reportatge de Sílvia Marimon al diari "Ara": El drama del segle XX va començar amb eufòria. Són tres pàgines d'informació històrica, d'interpretació i de recomanacions de lectures sobre la primera guerra mundial. La referència a les memòries d'Stefan Zweig és molt oportuna, la lectura d'aquest llibre és un autèntic plaer i molt recomanable. 

El "Club de lectura T-10" va dedicar la segona temporada a viatjar literàriament a Mitteleuropa, una misteriosa destinació històrica i geogràfica i Stefan Zweig ens va servir de porta d'entrada. 

No hi ha dubte: qui tingui interès en saber què hi ha darrera de la idea d'Europa Central el millor és accedir al llibre L'atzar de la lluita: el concepte d'Europa Central al segle XX de Simona Skrabec.

En l'article de Juan José López Burniol, a "La Vanguardia" del passat 5 de juliol, L'ocàs d'una dinastia europea, també parlant de la primera guerra mundial, cita un altre dels autors centreeuropeus que vam llegir, Joseph Roth i, concretament el llibre que vam programar La cripta de los Capuchinos. Burniol comenta la destrucció de l'imperi d'Austria Hongria, apunta alguna de les causes i destaca una de les conseqüències: es va crear un buit a Centreeuropa que encara avui no s'ha omplert ni de bon tros. 

Entendre la complexitat de l'Europa Central és imprescindible per entendre la història d'Europa. I a nosaltres, l'itinerari literari que vam seguir ens hi va ajudar molt: Zweig, Musil, Roth, Madieri, Vegliani, Hrabal.    



dijous, 16 de maig del 2013 0 comentaris

Simona Škrabec torna a la Bòbila

Simona Škrabec compartirà amb nosaltres la darrera tertúlia del "Club de lectura T-10".
Un luxe!, un cop més.  



Això serà dimecres, 22 de maig, a les 7 de la tarda.
Sou tots convidats.
A la Bòbila.

Parlarem, naturalment de Bohumil Hrabal, 
de la petita ciutat on es va aturar el temps,
també d'altres autors i llibres de l'Europa Central,
de literatura,
d'història.


0 comentaris

"La petita ciutat on el temps es va aturar" de Bohumil Hrabal

Dimecres, 22 de maig de 2013. Tertúlia
Final de trajecte. Darrera etapa del viatge literari a Mitteleuropa

La petita ciutat on es va aturar el temps de Bohumil Hrabal (Brno, 1914 - Praga, 1997)


Una prova de l'actualitat i solidesa de l'obra de Hrabal seria l'edició que Galaxia Gutemberg acaba de treure al mercat de La pequeña ciudad donde el tiempo se detuvo, la novel·la que posa fi al viatge literari per l'Europa Central que vam començar gairebé fa un any.

Per acostar-nos a la personalitat i l'escriptura de Bohumil Hrabal podeu consultar algun d'aquests enllaços:
  • Monika Zgustova és traductora i una de les persones que més ha contribuit a popularitzar l'obra de Hrabal a Catalunya i a Espanya. L'any 2007 va escriure Bohumil Hrabal y el espiritu del siglo XX, deu anys després de la seva mort.
  • Una ressenya molt recent i entusiasta de La petita ciutat on es va aturar el temps. Del bloc Who's there?. Un fragment: 

Dues figures destaquen per sobre de les altres: la del pare del nen que narra la història, un home obsessionat pel funcionament perfecte del motor del seu Škoda 430 («imatge de l'ordre impecable de l'univers») que, després de la col·lectivització imposada de la seva fàbrica de cervesa, acaba trobant la felicitat repartint verdura i refrescos, i la de l'oncle Pepin, infantil, ingenu, un trinxeraire anàrquic i caòtic meravellós. 

dissabte, 11 de maig del 2013 0 comentaris

"L'última trobada" de Sandor Marai

Dimarts, 14 de maig de 2013. Tertúlia
Club de lectura de la Biblioteca Plaça Europa · L'Hospitalet

La propera tertúlia del club de lectura de la Biblioteca Plaça Europa serà sobre la novel·la L'ultima trobada (A gyertyák csonkig égnek,1942) de Sándor Márai.

Sándor Márai (1900-1989) va néixer a una ciutat hongaresa que avui pertany a Eslovàquia. Tot i plantejar-se escriure en alemany, finalment va optar per la llengua materna: l'hongarès. És un dels grans testimonis i observadors del segle XX europeu.

Pel que fa al nostre 'Club de lectura T-10', segurament és una de les peces importants que ens falten per completar el puzzle literari centreuropeu. Hem llegit sobre aquest món amb les mirades vieneses de Musil, Roth i Zweig, ho hem contrastat amb la mirada triestina de Madieri i Vegliani i ens queda per comentar la visió del txec Hrabal. L'hongarès Márai ho acabaria d'arrodonir però no ens hi cabia en el programa, va ser un candidat fins al darrer moment. 

Us recomanem de totes totes la lectura d'aquesta novel·la que va ser el I Premi Llibreter l'any 2000. Si teniu curiositat, us deixo alguns enllaços...

  • Una ressenya de Luis Fernando Moreno Claros al diari 'El País': La intensa vida de Sándor Márai, sobre la biografia que va escriure Ernö Zeltner, publicada l'any 2005.  
diumenge, 28 d’abril del 2013 0 comentaris

Llibres de l'Europa Central

Butlletí T-10 núm. 2/2. Són llibres, novel·les per acostar-se a l'Europa Central: una geografia, una història, un concepte,... una literatura molt més rica, més complexa i més delicada del que havíem previst. Un descobriment. Si us animeu... Bona lectura!

dimecres, 10 d’abril del 2013 0 comentaris

"HHhH" de Laurent Binet

Dimarts, 9 d'abril de 2013. Tertúlia
Club de lectura de "Novel·la històrica" de la Biblioteca Bellvitge · L'Hospitalet

HHhH de Laurent Binet és el llibre que han llegit i comentat a la darrera sessió del club de lectura de 'Novel·la històrica' de Bellvitge. Tot i que l'autor no és 'centreeuropeu' -és francès-, l'acció es desenvolupa majoritàriament a Praga i, de fet, està plena de referències a la història de Txecoslovàquia -avui en dia, Txèquia i Eslovàquia- i ajuda a entendre què va passar en aquesta part d'Europa després d'enfonsar-se l'imperi austrohongarès. Molt recomanable!

Si teniu curiositat, els companys de la Biblioteca Bellvitge han penjat una entrada al seu bloc de novel·la històrica i han editat una guia de lectura


dimarts, 19 de març del 2013 0 comentaris

"La frontera" al 'Cultura/s'

No és el primer cop que es fem ressò d'articles relacionats amb Mitteleuropa apareguts al suplement Cultura/s de "La Vanguardia" (Robert Saladrigas sobre l'Zweig, Luís Racionero sobre Mitteleuropa,...)  però aquesta vegada el do de l'oportunitat ens ha superat. Ja vam dir a la notícia anterior que el llibre La frontera de Vagliani ha estat poc ressenyat en comparació a altres novel·les que hem llegit al T10. Doncs, vet aquí que al Cultura/s de la setmana passada hem trobat (Gràcies Eulàlia!) una ressenya (diria que la primera que apareix en premsa escrita) de l'escriptor Robert Saladrigas en la qual, a més a més, fa esment del llibre que hem llegit anteriorment: Verd aigua de Marisa Madieri

Aquí teniu:
dimecres, 13 de març del 2013 0 comentaris

"La frontera" de Franco Vegliani

Dimecres, 20 de març de 2013. Tertúlia
Vuitena etapa del viatge literari del Club de lectura T-10 a Mitteleuropa.

La frontera (1964) de Franco Vegliani. Vegliani va nèixer ciutadà austrohongarès a Trieste l'any 1915 i va esdevenir ciutadà italià un cop acabada la primera guerra mundial.Va morir l'any 1982. No és fins l'any 2012 que trobem al nostre país traduccions d'aquesta novel·la. Al mes de gener Edicions de 1984 la va publicar en català, traducció d'Anna Casassas i a finals d'any, al novembre, va apareixer la traducció al castellà de Miquel Izquierdo, publicada per l'editorial Minúscula.

No hi ha grans ressenyes, ni molts comentaris sobre aquesta novel·la, els pocs que hi ha -això sí- són curts i majoritàriament elogiosos. Us deixo algun enllaç:
  •  A la pàgina Melibro, 'portal literario', trobareu reflexions interessants de l'Ana Domenech: un texto alejado de maniqueísmo, sin héroes ni villanos, sino con hombres de carne y hueso que dudan y sufren. Un texto exento de épica, de sentencias grandilocuentes y cargado de matices, como sus protagonistas.

  • Hasier Larretxea a Koult, 'revista cultural independiente', aprofondeix una mica més: La inten­si­dad de la hon­ra­dez y la (des)lealtad con uno mismo, y con quie­nes les rodean, y las tram­pas ideo­ló­gi­cas junto al sen­ti­miento de culpa que les aguar­dan, son el epi­cen­tro de la his­to­ria: todo un políe­dro de cir­cuns­tan­cias sen­ti­men­ta­les y polí­ti­cas que desem­bo­can en una cri­sis per­so­nal e iden­ti­ta­ria. Franco Vegliani nos habla de la liber­tad y de sus lími­tes. Del reco­no­ci­miento de las pro­pias fron­te­ras y de la ines­ta­bi­li­dad de éstas (per­so­na­les y geográficas). Considera l'obra una de les millors novel·les publicades l'any 2012. 
  • Del bloc de la llibreria Altell de Banyoles: No va caldre que llegís gaire estona per saber que el llibre que tenia entre mans era important, bonic, diferent, dur… i que em faria pensar.

  • I del bloc Ad libitum: Per quina “pàtria” hem de lluitar si no sabem d’on som? És una novel•la ubicada a la guerra, però no “de guerra”, perquè es dedica a desgranar fins al detall, els mínims sentiments de dos oficials de la primera i la segona guerra mundials. L’autor utilitza un intel•ligent i subtil diàleg entre els dos personatges: el de la primera guerra es comunica  a partir d’uns diaris que va deixar abans de morir a la guerra, el de la segona els llegeix i reflexiona sobre la seva situació. Tots dos pateixen aquesta “desubicació vital” que he dit i a tots dos els marca definitivament.
  • Per acabar, El librófago ens parla del llibre, i també de l'autor:

La Frontera es una obra de 1964. Dieciocho años más tarde Vegliani moriría con la angustia de no haber podido llegar a ser descubierto por sus contemporáneos y con la más que razonable sospecha de que nunca llegaría a serlo. Como otros tantos, se equivocaba.




dissabte, 9 de març del 2013 0 comentaris

"La frontiera" al cinema

La propera tertúlia d'aquest "T-10" que ens està portant a viatjar per la historia i la geografia de 'Mitteleuropa' serà sobre la novel·la de Franco Vegliani, La frontera, publicada l'any 1964.

El director italià Franco Giraldi va fer l'any 1996 una adaptació cinematogràfica. Ja en parlarem del tema de les identitats, de les fronteres i de les opcions personals que narra Vegliani a la seva novel·la. De moment, mentre aneu enllestint la lectura de la novel·la, us deixo un fragment de la pel·lícula. Veureu, al final, una mostra de la complexitat territorial i lingüística d'aquesta geografia, arrosegada al llarg de la història i aliment de moltes suspicàcies, sobretot en èpoques de conflictes. 


dijous, 21 de febrer del 2013 0 comentaris

El T-10 a "En 3 minuts" de TVL'H

divendres, 8 de febrer del 2013 0 comentaris

"Verd aigua" de Marisa Madieri

Dimecres, 20 de febrer de 2013. Tertúlia
Setena etapa del viatge literari del Club de lectura T-10 a Mitteleuropa.

Verd aigua (1987) de Marisa Madieri

Títol original: Verde acqua. Publicat en castellà per l'editorial Minúscula l'any 2000, dins la col·lecció Paisajes narrados, traduït per Valeria Bergalli. En català també el va publicar Minúscula -col·lecció Microclimes-, l'any 2010 i la traducció és de Marta Hernández Pibernat.

Cal destacar en totes dues publicacions, el postfaci de Claudio Magris, a banda de l'acurada edició i el delicat disseny.

Per fer una primera aproximació podeu llegir la crònica que va escriure Xavier Moret al diari 'El País' quan es va publicar l'edició en castellà l'any 2000.

En un dels suplements culturals del diari 'La Nación' del 2003, hi ha un article/entrevista amb Claudio Magris en el què es parla de Marisa Madieri, Mitteleuropa i el llibre Verd aigua.

A les lectures de l'Espolsada es fan ressò de l'edició en català del 2010. 

Finalment, us deixo també un enllaç al bloc de l'Enrique Vila Matas, d'una conversa amb Claudio Magris. És un text llarg, cap al final trobareu les referències més clares als Habsburg, a la perifèria de l'imperi i al tema de la frontera. 

L'ambigüitat de la frontera serà una idea central en la lectura d'aquest llibre de Madieri i també en el proper de Vegliani. Seran dos punts de vista nous sobre Europa Central, diferents dels que hem tingut fins ara amb Musil, Roth i Zweig amb una Mitteleuropa més centrada en Viena, i amb la capital austríaca com a punt de partida.
dimarts, 15 de gener del 2013 1 comentaris

"La Cripta de los Capuchinos" de Joseph Roth

Dimecres, 16 de gener de 2013. Tertúlia
Sisena etapa del viatge literari del Club de lectura T-10 a Mitteleuropa.


La Cripta de los Capuchinos (1938) de Joseph Roth.

Títol original: Die Kapuzinergruft. Publicat en castellà per l'editorial Acantilado l'any 2010 amb traducció de Jesús Pardo. En català, la desapareguda editorial La Guineu va publicar La Cripta dels Caputxins l'any 2007, traducció de Jaume Creus. 

Si voleu contrastar les vostres impressions, us deixo alguns enllaços amb articles i comentaris:
La ressenya del periodista Álvaro Cortina al diari 'El Mundo': Joseph Roth y su epílogo para la familia Trotta
  
A la pàgina Hislibris, dedicada a comentar "llibres d'història i llibres amb història", hi ha una altra ressenya interessant sobre La Cripta de los Capuchinos.


I, finalment, hi ha un bloc del qual us recomano les entrades amb l'etiqueta 'literatura centreuropea' : Epistolari. No hi ha cap ressenya sobre aquest llibre però trobareu un parell d'apunts sobre llibres d'en Roth: Job i Judios errantes.


divendres, 4 de gener del 2013 2 comentaris

Marxa Radetzky. Joseph Roth

El proper 16 de gener farem tertúlia sobre La cripta de los Capuchinos (1938) de Joseph Roth, en aquesta novel·la Roth reprèn, d'alguna manera, la història de la família Trotta, protagonista de La marcha Radetzky.

Per si teniu curiositat...

La Marxa Radetzky (1848) és una composició orquestral de Johann Strauss, pare, escrita en honor al mariscal de camp austríac comte Joseph Radetzky, el qual en una sèrie de victòries, va salvar el poder militar d'Àustria al nord d'Itàlia durant la revolució de 1848-49. La marxa va assolir gran popularitat com a expressió del nacionalisme austríac.


Però quan després d'un temps Radetzky va prendre part en la repressió del moviment revolucionari a Àustria, la marxa va arribar a ser considerada com un símbol reaccionari. Actualment, la Marxa Radetzky deu la seva popularitat a què és la peça que clou el Concert d'Any Nou de la Filharmònica de Viena. Durant aquesta última obra, l'audiència aplaudeix al compàs i el director torna per dirigir el públic en lloc de fer-ho a l'orquestra. 




La novel·la La marxa de Radetzky (1932) Joseph Roth és l'obra més popular i valorada de l'escriptor Joseph Roth, un text cabdal de la narrativa moderna. A través de tres generacions de la família Trotta, La Marxa de Radetzky evoca el declivi i la caiguda de la vella Àustria absolutista. Víctima ell mateix dels atzars del temps i les dificultats de l’exili, Roth troba en el vell ordre –representat per l’avi Trotta– uns valors perduts per sempre.

Durant la batalla de Solferino, el subtinent Joseph Trotta salva la vida de l’emperador, gesta per la qual és ascendit a capità i rep el títol de baró. Però l’heroi de Solferino és un home senzill i esquiu, i no suporta la deformació de la veritat. En llegir en un llibre de text del seu fill com s’exagera retòricament la seva “heroïcitat”, sent la necessitat de renunciar als galons i decideix prohibir al seu fill la carrera militar. Aquest, gràcies al favor del sobirà, viurà com a subgovernador de l’Imperi. Finalment, el nét, en qui els instints familiars de sinceritat i de llibertat són alterats per un avorriment singular de la vida, intentarà retrobar la grandesa del seu avi en la Primera Guerra Mundial. (Editorial Proa)

Us deixo la ressenya a Hispalibris, la més recent de Cat Byron Lee i un article del sempre interessant Jordi Llovet, publicat al diari 'El País' l'any 2009: Roth, el sant bevedor.
diumenge, 30 de desembre del 2012 0 comentaris

Velles històries europees (centreeuropees)

Velles històries europees de Robert Saladrigas. Al suplement Cultura/s de  'La Vanguardia' del 26 de desembre de 2012.

Zweig
divendres, 21 de desembre del 2012 0 comentaris

10 novel·les sobre Àustria-Hongria

L'Europa Central va més enllà -històrica i geogràficament- de l'Imperi Austrohongarès però aquest forma part, naturalment, del 'jaciment' que anomenem Mitteleuropa -terme alemany- i que tot just estem començant a explorar. Aquí teniu un vídeo amb una sel·lecció de deu novel·les sobre aquest imperi que va viure el seu moment de glòria a finals del segle XIX i a començaments del segle XX. L'autor del vídeo troba que són les més representatives.

Si teniu curiositat...
(Us he escrit el llistat a sota)

10 novel·les sobre Àustria-Hongria.



10
Krambambuli (1881)
de Marie von Ebner-Eschenbach (Moràvia, 1830- Viena, 1916).

No hi ha cap edició ni en català, ni en castellà. L'any 1998 es va fer una 'TV Movie': Krambambuli.


9
Der veruntreute Himmel (1939)
de Franz Werfel (Praga, 1890- Beverly Hills, 1945)

En castellà, està publicat per l'editorial Palabra com El cielo a buen precio, l'any 1992.

8
 Leutnant Gustl (1900)
  d' Arthur Schnitzler (Viena, 1862-1931)


En castellà el va publicar l'any 2006 l'editorial Acantilado (¿cómo no?): El teniente Gustl amb traducció de Juan Villoro.

7
Die Kapuzinergruft (1938)
de Joseph Roth (Brody, 1894 - París, 1939)

Un cop més, l'editorial Acantilado, publica la traducció al castellà de Jesús Pardo: La cripta de los Capuchinos.

6
Die Strudlhofstiege (1951)
de Heimito von Doderer  (Viena, 1896-1966)

Aquest llibre va ser publicat l'any 1996 per Destino amb el títol Las escaleras de Strudlhof però ara mateix està descatalogat. A l'editorial Acantilado podem trobar dues novel·les de von Doderer: Los demonios (2009) y Un asesinato que todos cometemos (2011).

5
Die Verwirrungen des Zöglings Törleß (1906)
de Robert Musil

En català: Les tribulacions del jove Törless a Editorial Proa i en castellà: Las tribulaciones del joven Törless a Seix Barral i també a Sexto Piso

4
Die Welt von Gestern. Erinnerungen eines Europäers (1942)
d’Stefan Zweig (Viena, 1891 - Petròpolis, 1942)

En català: El món d'ahir. Memòries d'un europeu i en castellà: El mundo de ayer. Memorias de un europeo. Tots dos editats a l'editorial Acantilado.

3
Osudy dobrého vojáka Švejka za světové války (1921-23)
de Jaroslav Hašek (Praga, 1893- Lipnice, 1923)

També està traduït al català i al castellà. Les aventures del bon soldat Svejk a editorial Proa, traduït per la Monika Zgustova, la mateixa traductora de Las aventuras del buen soldado Svejk a Galaxia Gutemberg. L'editorial Destino l'ha publicat com Las aventuras del valeroso soldado Svejk, en la traducció de Alfonsina Janès.

2
Der Mann ohne Eigenschaften (1942)
de Robert Musil

Edicions 62 va publicar L’home sense qualitats, actualment descatalogat i en castellà podem trobar una edició del 2010 de l'editorial Seix Barral, El hombre sin atributos

1
Radetzkymarsch (1932)
de Joseph Roth

L'editorial Proa ens ofereix la traducció al català de Joan Valls: La marxa de Radetzky i Edhasa la d'Arturo Quintana: La marcha Radetzky

dimecres, 19 de desembre del 2012 0 comentaris

Mitteleuropa al "Cultura/s"

Recordeu quants cops havíeu vist, fins ara, la paraula Mitteleuropa als diaris? Quants cops l'havíeu sentida abans que la Biblioteca la Bòbila fes la proposta de viatjar-hi amb el Club de lectura T-10? (Pocs? Cap?... Molts!!??) 

Al suplement Cultura/s de La Vanguardia d'avui podeu un trobar un interessant article -com se sol dir- de Luis Racionero titulat precisament així: Mitteleuropa. Anomena més 'intel·lectuals' que 'escriptors', hi ha més pensament que literartura i fa una reivindicació del protagonisme i la gran influència de Mitteleuropa en la cultura europea del segle XX. El punt de partida és l'historiador Tony Judt.
Mitteleuropa Luis Racionero
dijous, 13 de desembre del 2012 1 comentaris

"El jove Törless" al cinema

A banda de la breu aparició de la novel·la Les tribulacions del jove Törless a la pel·lícula Dans la maison de François Ozon, el que caldria destacar és la versió cinematogràfica que va fer l'any 1966 el director Volker Schlöndorff   (qui posteriorment adaptaria El honor perdido de Kataharina Blum de Heinrich Böll o El tambor de hojalata de Günter Grass). Us deixo el trailer en alemany, les imatges de l'adaptació ja són per si soles eloqüents, de fet la pel·lícula conté més acció que reflexió. Es va estrenar com a El joven Törless i a la pàgina de "Filmaffinity" hi ha diverses crítiques interessants, per si teniu curiositat.



I si el trailer us ha motivat a veure-la sencera, podeu buscar la pel·lícula a la Xarxa de Biblioteques. Està disponible a diverses biblioteques.
dilluns, 10 de desembre del 2012 3 comentaris

Breu aparició del jove Törless al cinema

La darrera tertúlia sobre el llibre Les tribulacions del jove Törless (1906) de Musil va ser... intensa? interessant? curiosa?. Va ser una tertúlia d'evident contrast en els efectes de la lectura. Marcat contrats d'opinions i de lectures diverses i diferents. No era una lectura fàcil: unanimitat. Valia la pena llegir-la: gairebé unanimitat. Qüestions i sensacions aparegudes sobre la novel·la: és Mitteleuropa?  un excessiu pòsit pessimista? Comparacions particulars amb els seminaris i el servei militar. Estereotips dels personatges: el sàdic, la víctima (la dona?),... Törless, és responsable del que li passa a Basini?, és menyspreable el seu comportament? està en condicions de mirar fora del què li passa a ell (pel cap i pel cos)?... Tot això -i més- va aparèixer a la tertúlia. No seria fàcil reproduir-ho tot, i fidelment. La tertúlia valia la pena: unanimitat.

Ah! I una referència a una escena de la pel·lícula Dans le maison (2011) en la qual el professor -protagonista- de llengua i literatura ofereix a un alumne (en formació i certament desorientat) la lectura de les 'tribulacions de l'estudiant Torless'. Curiòs. I per cert, pel·lícula molt però que molt recomanable. (Com explicar què és i per a què serveix la literatura, i fer-ho des del punt de vista del lector i també de l'escriptor. I fer-ho amb una bona pel·lícula)

Ens trobem, en el cas del jove Törless, amb una novel·la d’aprenentatge i de formació que ens mostra el desenvolupament físic, moral, psicològic i social d’un personatge. És allò que els alemanys anomenen bildungsroman. Mitjançant les seves vivències en un institut militar d’èlit de l’Imperi Austrohongarès, Törless es va enfrontant a la sexualitat, a la homosexualitat, a la crueltat, al sadisme i també al victimisme, a la moralitat i a la consciència. Al mateix temps intenta fer una anàlisi racional dels fets. No crec que al personatge, un dels 'Raphas', de la pel·lícula li arribi a ser de gaire utilitat però. No me'l veig llegint 'Törless'.


 
dijous, 15 de novembre del 2012 0 comentaris

"Les tribulacions del jove Törless" de Robert Musil

Dimecres, 21 de novembre de 2012. Tertúlia
Quart viatge del Club de lectura T-10 a Mitteleuropa.

Les tribulacions del jove Törless (1906) de Robert Musil
Títol original: Die Verwirrungen des Zöglings Törleß. Publicat en català a l'editorial Proa amb traducció de Jordi Llovet. En castellà, publicat a Seix Barral, traducció de Roberto Bixio i Feliu Formosa.


He trobat molt interessant la ressenya que fan al bloc La paraula nostra. Un tast del que diu: Musil ens conta la història d’uns adolescents dins d’una acadèmia militar de tombant segle vint. El llibre, de fet, és del 1906. La trama ens relata una sèrie d’abusos i humiliacions que pateix un alumne per part d’uns altres. Però amarat de reflexions sobre la condició humana, l’adolescència, la potencial brutalitat dels humans... En tot cas, és d’aquells llibres on l’acció és menor que la filosofia.

Precisament sobre la presència de la filosofia trobem reflexions interessants (amb qüestionari inclòs) a la pàgina Aula de filosofia d'Eugenio Sánchez Bravo. Un altre tast: Törless es una lectura excelente para introducirse en las complejidades del inconsciente freudiano (instancia que ya habían descubierto los griegos y a la que denominaron hybris) y el duro proceso de formación de la personalidad. No es un texto para niños, sino una aproximación brillante al problema del mal, los orígenes bestiales del fascismo y el abismo profundo de la sexualidad.

Amb un punt de vista més literari, el filòleg galleg Benito Varela Jácome en l'article -molt curt- Renovación de la novela en el siglo XX situa aquesta obra com una novel·la de l'adolescència i un precedent de l'abundant narrativa del món adolescent que es produeix a Europa entre 1920 i 1930. Explica breument l'estil narratiu de Musil amb el qual ens mostra les transformacions interiors del protagonista.