"New York Graphic" d' Adam Lloyd Baker

Dimecres, 29 de febrer de 2012. Tertúlia
Club de lectura "Cafè i llibres" de la Biblioteca Can Sumarro · L'Hospitalet

 New York Graphic (1998). Adam Lloyd Baker

Primera novel·la d'aquest autor, publicada aquí per l'editorial Mondadori l'any 2000.

Muertes, asesinatos, violaciones, decapitados y otras tragedias nos muestra este escritor con su novela New York Graphic, donde al compás de las letras nos tiñe de un humor negro con una pizca de género policiaco, y nos instruye el sarcasmo y la frialdad de la vida urbana de los neoyorquinos, principalmente en el barrio de Manhattan. Virgil Strauss, personaje principal de esta novela, es un fotoperiodista independiente, donde se especializa en hacer material raro, oscuro y sádico. Su vida es de un noctámbulo acechando a cualquier incidente en las calles de esta ciudad, donde armado con su “Laica” especial y un radio escáner tipo “ladrillo”, es el primero en llegar al lugar de los hechos, obteniendo los primeros cuadros y enfoques sangrientos de los cadáveres. Pero el sueño de Virgil es más que hacer fotografías; su objetivo principal es tener un empleo de verdad en el periódico sensacionalista “New York Graphic”.

‘Hay que estar por encima de la vida real’. Era su lema.  

(Fragment de la ressenya trobada a "buenastareas.com")   

New York Graphic va ser programada al Club de lectura de novel·la negra de la Bòbila l'any 2000 i ara ha estat una de les activitats novaiorqueses programades per les Biblioteques de L'Hospitalet, concretament la número onze.

"Galíndez" de Manuel Vázquez Montalbán

Dimarts, 28 de febrer de 2012. Tertúlia
Club de lectura de novel·la històrica de la Biblioteca Bellvitge · L'Hospitalet

Galíndez (1991) Manuel Vázquez Montalbán.

Galíndez és una novel·la que narra dues històries ben diferents, separades pel temps, però lligades per la persona de Jesús Galíndez. En el temps present assistim a les investigacions que la jove investigadora americana Muriel Colbert, està realitzant sobre Galíndez per a escriure la seva tesi doctoral. A mida que avancen les seves investigacions, l’autor ens trasllada als anys 50 per tal de ser testimonis dels darrers dies de Galíndez.

Galíndez també ens permet apropar-nos a un aspecte poc conegut de Nova York: la seva relació amb l’exili republicà espanyol. Tot i que França i Mèxic foren els destins principals, molts republicans acabaren arribant a la ciutat dels gratacels. Molts eren professors universitaris que varen ensenyar en les prestigioses universitats novaiorqueses, com Columbia o la Universitat de Nova York. L’altre gran grup d’exiliats el composaren els representants polítics. Nova York és la seu de les Nacions Unides,  i per les institucions republicanes a l’exili era una qüestió cabdal que el règim franquista no hi fos admès. Tant el govern de la República com el català i el basc, tingueren representants davant l’ONU. La mort de Galíndez coincideix amb l’ ingrés d’Espanya a l’ONU. Els republicans espanyols havien esdevingut incòmodes per a la política nord-americana.

Extret del text "Galíndez i exili republicà a Nova York", 

de la guia de lectura del club de novel·la històrica de Bellvitge. 

La tertúlia sobre Galíndez és una més -la desena- de les 18 activitats literàries sobre la ciutat de Nova York programades a les Biblioteques de L'Hospitalet al llarg del curs 2011-2012.

Paul Auster

Dimarts, 21 de febrer de 2012. Trobada amb l'escriptor Paul Auster
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

Foto: Sfer

Podríem dir sense por d'equivocar-nos que Paul Auster apadrina el Club de lectura T-10 dedicat a Nova York, encara que ell no ho sàpiga. L'atzar va voler que la primera activitat del club fos la projecció de la pel·lícula Smoke i que la darrera, abans de la trobada final amb l'Enric González, sigui la tertúlia de Sunset Park.

Dimarts passat, Paul Auster va trobar-se al CCCB amb més de 800 persones per parlar del seu darrer llibre, Diari d'hivern, i nosaltres hi vam ser, molt ben acompanyats, per cert.

Gràcies Sfer, per trobar-nos lloc a la fila cinc, per la magnífica foto i pel recull de notícies de la trobada!

Diu l'escriptor que els editors d'Anagrama i Edicions 62 li van fer un regal d'aniversari al publicar Diari d'hivern, tot coincidint amb el seu 65è aniversari. Per nosaltres, el regal de debò va ser veure'l i  escoltar-lo en directe. Pels qui no hi éreu, us deixem -a banda de la foto- una petita perla, amb Tom Waits de banda sonora, així acabava el començament del T-10:

"Windows on the World" de Frédéric Beigbeder

Dijous, 23 de febrer de 2012. Tertúlia
Club de lectura de la Biblioteca Santa Eulàlia · L'Hospitalet

Windows on the World (2003). Frédéric Beigbeder

Finestres sobre el Món és el subtítol de l'edició catalana de La Campana. Això diuen a la contraportada:

Ja sabeu com acaba aquesta història: tothom mor. L’originalitat d’aquesta història està en el fet que moriran tots al mateix temps i en el mateix lloc. En el restaurant del pis 107 de la torre nord del World Trade Center, ningú no parla amb ningú. Fan mala cara, com qualsevol que s’ha llevat massa d’hora i mastega mecànicament el seu esmorzar en una cafeteria de luxe. De tant en tant alguns fan fotos de la vista, que és la més bonica del món. Ni tan sols les gavines no volen a l’altura d’aquest mirador. La major part dels clients del Windows on the World no es coneixen. Quan les seves mirades es creuen per descuit, estosseguen lleugerament i tornen a submergir-se immediatament en els seus diaris. Primers de setembre, de bon matí; tothom està de mal humor: les vacances s’han acabat.

D’aquí a un instant, al Windows on the World, una grossa porto-riquenya començarà a xisclar. Un executiu amb americana i corbata obrirà molt la boca. «Oh my God.» Dos col·legues d’oficina quedaran muts d’estupefacció. La cambrera continuarà servint el te fins que la tassa vessi. Hi ha segons que duren més que d’altres. Com si algú acabés de polsar la tecla «Pausa» d’un lector de DVD. En un instant, el temps esdevindrà elàstic. Tots els presents, finalment, es coneixeran. En un instant tots ells seran cavallers de l’Apocalipsi, units en la Fi del Món.

Fréderic Beigbeder. Nascut el 1965. Ha escrit diversos llibres, entre els quals destaquen dues novel·les publicades també per La Campana: 13,99 euros, una sàtira sobre el món de la publicitat, i Windows on the World (Finestres sobre el món), la història d’un pare i dos fills que esmorzen plegats a les Torres Bessones de Nova York just abans de l’atemptat de l’onze de setembre. Beigbeder ha estat crític literari, creatiu publicitari –va ser acomiadat d’una famosa agència després de publicar 13,99 euros– i director literari d’una editorial.

La tertúlia sobre la novel·la Windows on the World és una -la novena- de les 18 activitats literàries sobre la ciutat de Nova York programades a les Biblioteques de L'Hospitalet.

"Contrato con Dios" de Will Eisner

Dimecres, 15 de febrer de 2012. Tertúlia.
Sisè viatge del Club de lectura T-10 a Nova York:

Contrato con Dios (1978). Will Eisner
Contract with God and other tenement stories

"Estas cuatro historias que suceden en un "tenement" son producto tanto de mi propia experiencia como de la de mis contemporáneos. He querido mostrar cómo era un rinconcito de América que conviene recordar.

Los protagonistas y acontecimientos de estos relatos son gente y hechos que me gustaría que se aceptaran como reales. (...) Es importante percatarse de la época y el lugar en que transcurren esas historias. Fundamentalmente, no son diferentes de la gente de hoy en día que viven en bloques despersonalizados, hacinados en pisos pequeños de paredes endebles, privados de intimidad. El hecho de tener que bregar con el flujo y reflujo de la vida urbana y el esfuerzo dominante por escapar a esa existencia son dos constantes en cuantos viven en esas condiciones. 

Al contar estas historias, he querido adoptar una regla del realismo que quiere que la caricatura o exageración se ciña a los límites de la realidad. Para logralo, tuve que desechar dos constricciones básicas que tan a menudo reprimen este medio: el espacio y el formato."  Will Eisner

                                                                                                                                                                                    

• Entrevista de Jaume Vidal a Will Eisner (2002) al diari El País.

Jaume Vidal: En 1978, usted introdujo con Contrato con Dios el concepto de novela gráfica con el que intentaba que este medio alcanzara una consistencia narrativa equiparable a obra literaria. ¿Cree que la historieta ha alcanzado el mismo nivel de madurez que la literatura?

Will Eisner: La novela gráfica fue mi tentativa de demostrar que el cómic es una forma válida de literatura capaz de dirigir su contenido más allá de las simples historias de entretenimiento. El cómic, dentro de las limitaciones de su lenguaje, puede aspirar al mismo nivel literario que cualquier novela.

• Un article de Daniel Gómez Salamanca, de la Facultat de Comunicació de Blanquerna: Will Eisner y la novela gráfica

• La pàgina del butlletí Còmic Tecla en la què trobareu el dossier que la Biblioteca Tecla Sala va preparar per la sessió del club de lectura de còmic dedicada a Contrato con Dios.