Club de Lectura T-10

De viatge amb el T-10 de la Bòbila

T-10 és el club de lectura de la Biblioteca la Bòbila que us ofereix plaer i coneixement a partir d'un viatge literari organitzat en deu etapes. L’itinerari del “Club de lectura T-10” combina lectures, tertúlies, còmics, butlletins, xerrades o pel·lícules. És una proposta de 10 excursions lectores, 10 mirades diferents del lloc.

Després dels viatges literaris que hem fet a la ciutat de Nova York, a l'Europa Central, també anomenada Mitteleuropa i a Rússia, al peculiar humor anglès; o a les illes literàries, ens dirigim a la frontera i saltem a banda i banda..., entrem en el cor de la família, a la novel·la llatinoamericana actual, a la part fosca de França a la ciència-ficció,Infància i l'adolescència, Al marge: la mirada de l'outsider, Dones i feminisme .
I ara, Novel·la romàntica. O no... . Ens acompanyes?

Francis "Frank" McCourt (Nova York, Estats Units, 19 d’agost de 1930 - Nova York, 19 de juliol de 2009)
es va traslladar a Irlanda amb la seva família amb quatre anys. Des de llavors, la seva infantesa transcorre a Limerick, petita ciutat de l’oest irlandès, on es desenvolupa el seu llibre Les cendres d’Àngela.

Als 19 anys va emprendre en solitari el retorn a Estats Units, per donar nou rumb a la seva vida. Allà va portar a terme diferents treballs per a sobreviure i va estudiar Llengua i Literatura Anglesa a la Universitat de Nova York. Durant molts anys va ser professor de Creació Literària a la prestigiosa escola Peter Stuyvesant.

Després de jubilar-se el 1988, va començar quaderns de notes que s’acabarien convertint en la novel·la autobiogràfica que sempre va voler escriure i que el va fer famós arreu del món. Les cendres d’Àngela va guanyar el Premi Pulitzer de 1997 d’Autobiografia i el premi Boeke a Sudàfrica el mateix any de la seva publicació. Va ser considerat el Llibre de l’any de 1997 als Estats Units, on va vendre més de dos milions d’exemplars i va ocupar el primer lloc de les més prestigioses llistes, com les de The New York Times, Newsweek i Time. Va obtenir també el National Book Critics Circle Award de 2006.

McCourt també n’és autor de dues novel·les autobiogràfiques més: El professor i Ho és.

El proper 18 d'octubre a les 19h, llegirem el primer títol de la nova proposta del Club de Lectura T10: Viure en família. Llegirem Les cendres d'Àngela de Frank Mc Court.
Les cendres d'Àngela narra la infantesa de Frank McCourt (l’Àngela del títol és la seva mare). Tot comença amb la família vivint a un barri pobre de Brooklyn a principis dels anys trenta. Frank és el germà més gran i el segueixen Malachy (un any més petit), els bessons Oliver i Eugene i la petita Margaret que mor després de nèixer. Llavors els pares prenen la decisió de tornar a Irlanda, la seva terra natal. S’instal·len a Limerick, un poble on les circumstàncies no són bones per a ningú. Viuen en la més crua pobresa: el pare alcohòlic i incapaç d’ésser responsable d’un treball, gairebé no aporta diners a casa, per la qual cosa depenen de la caritat. La casa es petita i no en reuneix condicions, però no poden aspirar a més. Els familiars de l’Àngela no volen ajudar-los perquè mai van aprovar el matrimoni. Els bessons acaben morint i, més tard, n’arriben d’altres familiars McCourt a casa. Els fills grans, Frank i Malachy, han de contribuir amb el que poden i en quant tenen prou edat, es posen a treballar. El somni de Frank però, va més enllà del que pot oferir-li Irlanda: vol estalviar per a viatjar a Estats Units, el lloc on va néixer, i donar un nou rumb a la seva vida.
Aquesta obra és la història d’una família nombrosa que passa per penúries econòmiques en una època dura. El pare alcohòlic, la mare impotent davant la situació, els fills grans que s’adonen de tot ...
També és una història de superació personal: sabem des del principi que Frank va poder viatjar a Estats Units i estudiar, i tot el patiment de la seva infantesa es va compensar amb el que va venir després.

En aquest llibre destaquen dos personatges fonamentals: Àngela i Frank. Àngela és la gran protagonista, la mare coratge que lluita per treure els seus fills endavant. Entorn a ella giren la resta dels protagonistes. I en segon lloc Frank, el fill primogènit, què a través de la seva percepció innocent de nen, ens mostra el seu dia a dia. El lector és testimoni de primera mà de la maduració del personatge i dels aspectes de la seva vida quotidiana que l’entusiasmen i els que el terroritzen. L’autor ha sabut posar-se en la pell del seu “jo nen” fent servir expressions pròpies dels infants i evitant així el “to seriós” de les biografies convencionals. Per al lector resulta impactant trobar un noi explicant les difícils vivències dels seus amb tanta naturalitat. El narrador es limita a contar-nos la seva experiència ; el to desenfadat de la veu del petit Frank evita que la lectura ens faci plorar constantment. Sovint es valora molt favorablement les històries protagonitzades per nens en circumstàncies difícils, vistes des de la seva perspectiva. Es un recurs literari i argumental molt emprat, suposo que perquè els infants poden commoure el lector amb més facilitat (amb exemples com El nen amb el pijama de ratlles o el més recent Quan jo tenia cinc anys em vaig matar).

La seva lectura pot resultar feixuga si mai t’has trobat amb una novel·la d’un calibre autobiogràfic tan intens i descriptiu. El llibre conta una història real, viscuda i patida per el propi autor que l’escriu.
Hem de tenir present que Les cendres d’Àngela és alhora, una història col·lectiva, doncs engloba tota la situació econòmica, política i social, ensenyant-nos com era la vida a la Irlanda empobrida de la dècada dels anys 30 del segle XX. Aquell país enfonsat en la misèria, enemistat amb el Regne Unit i del que tothom volia marxar. A més de relatar la vida en Irlanda, Les cendres d’Àngela també és una història individual d’ambicions i de somnis per complir. És el desig d’emigrar als Estats Units el que empeny Frank a treballar per a pagar-se el viatge.Desig de millorar la seva vida i prosperar, que podem trobar actualment en aquells que ho arrisquen tot per tenir una oportunitat.

El llibre t’implica en la vida d’aquesta família que passa per tantes adversitats ; sovint sents impotència per el pare alcohòlic i et sorprèn com Frank aconsegueix sortir-se’n malgrat les malalties i les pèssimes condicions que va haver de fer front. En definitiva, aconsegueix captar l’interès del lector, i el punt de vista infantil està molt ben aconseguit. Si algun però en podríem trobar seria la irregularitat del ritme narratiu.

Una petita cita del llibre: "Los piojos son peores que las pulgas. Los piojos se agachan y chupan, y vemos nuestra sangre a través de su piel. Las pulgas saltan y pican, y son limpias, y nosotros las preferimos. Los bichos que saltan son más limpios que los bichos que se agachan. Todos acordamos que se acabaron las mujeres, los niños, los perros y los viejos vagabundos. No queremos tener más enfermedades ni infecciones.”

Hi ha una adaptació cinematogràfica de 1999, protagonitzada per Emily Watson i Robert Carlyle (The Full Monthy), la seva banda sonora està considerada un dels millors treballs del compositor John Williams.