De viatge amb el T-10 de la Bòbila

T-10 és el club de lectura de la Biblioteca la Bòbila que us ofereix plaer i coneixement a partir d'un viatge literari organitzat en deu etapes. L’itinerari del “Club de lectura T-10” combina lectures, tertúlies, còmics, butlletins, xerrades o pel·lícules. És una proposta de 10 excursions lectores, 10 mirades diferents del lloc.

Després dels viatges literaris que hem fet a la ciutat de Nova York, a l'Europa Central, també anomenada Mitteleuropa i a Rússia, al peculiar humor anglès; o a les illes literàries, ens dirigim a la frontera i saltem a banda i banda..., entrem en el cor de la família, a la novel·la llatinoamericana actual, a la part fosca de França a la ciència-ficció,Infància i l'adolescència, Al marge: la mirada de l'outsider, Dones i feminisme .
I ara, Novel·la romàntica. O no... . Ens acompanyes?

dilluns, 26 de setembre del 2016 0 comentaris

Franco Vegliani


Franco Vegliani (Trieste, 1915 – Malcesine, 1982) va néixer sota l’imperi austrohongarès. La seva mare era triestina i el seu pare era originari de Fiume (l’actual Rijeka).

Com a resultat de la Primera Guerra Mundial, va esdevenir ciutadà italià i va adoptar el cognom Vegliani en homenatge a la petita illa de Veglia (Krk), on havia passat part de la seva infantesa.

Durant la Segona Guerra Mundial, va participar a la Campanya del Nord d’Àfrica i va ser empresonat durant quatre anys a Egipte. Després de la guerra, va anar viure a Milà, on va treballar de periodista per a diversos diaris. Escriptor d’una gran sensibilitat, d’entre les seves obres, destaquen les novel·les Processo a Volosca (1958) i La frontera.

Per a més informació ...
dijous, 8 de setembre del 2016 0 comentaris

La Frontera, de Patrick Bard

Dimecres, 19 d’octubre de 2016. A les 7 de la tarda.
Tertúlia. Bard, Patrick. La Frontera (Grijalbo).

Primera etapa del nostre viatge literari a la frontera.

A Ciutat de Juàrez, a la frontera de Mèxic amb els Estats Units, les grans multinacionals s'aprofiten d'una mà d'obra dòcil i barata perquè les seves filials proliferin, i amb elles, la misèria, la prostitució, la violència i fins i tot la mort. 
S'han trobat els cadàvers d'unes joves obreres als voltants de la ciutat, terriblement mutilats, sense vísceres i decapitats. Es obra d'un psicòpata? La maquinació d'una secta satànica? O disputes entre narcotraficants? 
Tot i haver efectuat algunes detencions, ni la policia ni les associacions de famílies de les víctimes aconsegueixen descobrir que s'amaga darrera d'aquesta onada de cruents assassinats. Toni Zambudio, un periodista espanyol amb problemes gàstrics i un matrimoni a la deriva, és enviat a Ciutat Juàrez per investigar-ho, i es trobarà amb la terrible realitat de la part mexicana de la frontera. 
Aquest és el plantejament inicial de la novel·la de Patrick Bard, guanyadora del premi de novel·la negra Michel Le Brun, 2002.

La periodista Rosa Mora va entrevistar l’autor a propòsit del seu llibre, amb motiu de la Feria Internacional del Llibre de Guadalajara, per al diari “El País”.  Uns fragments:

Lo que yo cuento sucedió entre 1994 y 1997. En aquellos tiempos no se hablaba tanto de globalización, pero descubrí la más dura y salvaje en la frontera norte de México, convertida en un laboratorio experimental. El Tratado de Libre Comercio entre Estados Unidos, Canadá y México permite la libre circulación de dinero y mercancías, pero no de personas.

Los propios mexicanos aseguran que es una ciudad donde ni el diablo quiere vivir.

Descubrí las condiciones de la vida fronteriza. En esos tiempos se instalaban cada semana 30 o 40 maquiladoras [fábricas de componentes y ensamblaje], pagaban precios del tercer mundo y además no tenían que pagar derechos de aduanas. Preferían contratar a mujeres porque eran más dóciles y tenían los dedos más pequeños, lo que les permitía trabajar mejor. Casi todas llegaron de zonas agrícolas del sur de México. Era la primera vez que salían de casa, no sabían nada, no tenían tradición obrera ni sindical.
¿Por qué asesinaron a esas mujeres? ¿Quién lo hizo? No lo sé, sólo sé que ese ecosistema del mal permitió que las mataran. Trabajaban en las maquiladoras miles y miles de chicas que cobraban un salario por primera vez, que querían ser independientes y divertirse después del trabajo, ir a las discotecas y a los bares. Al mismo tiempo, había prostitución y promiscuidad, un tremendo machismo y una tradición de violencia urbana. Ciudad Juárez es un lugar donde la vida no tiene gran valor. Yo creo que el objetivo no era matarlas, sino violarlas, pero si las asesinaban no podrían hablar. Y podían hacerlo con impunidad.
¿Quién lo hizo? Quizá un asesino en serie, una banda, algunos policías, un ejecutivo de alguna de las maquiladoras, sus chóferes... Cualquiera pudo hacerlo. Eran vidas desechables. Lo que sí sé es que ese pernicioso ecosistema lo permitió. Quiero añadir que Ciudad Juárez es un síntoma. La violencia contra las mujeres, los malos tratos, aumenta día a día. En España, en Francia, en muchas partes.

Per saber més sobre els feminicidis de Ciutat Juàrez, proposem una ponència presentada  davant del Congrés dels Diputats del Govern de Mèxic per Patricia Ravelo Blancas, de la que us oferim un fragment:

El feminicidio, o más bien dicho los crímenes de mujeres fueron concebidos en varios sentidos. Primero, desde una perspectiva policiaca producto de la inseguridad pública y de la ingobernabilidad; segundo, se sigue reproduciendo la idea de que el problema es responsabilidad de las mujeres, quienes siguen siendo vistas como las culpables de esta violencia (...) ; tercero, no se reconocen los efectos de esta violencia en muchos ámbitos de la vida social, a nivel micro y macro, como son las relaciones de pareja, de trabajo, familiares y menos de poder entre las mujeres y los hombres, ni la violación a los derechos humanos y a la justicia suscritos por varios tratados internacionales; y cuarto, se tienen que considerar todas las dimensiones del problema, pues estamos frente a un fenómeno de violencia estructural, relacionado con los derechos humanos, la justicia social y los sistemes económicos, políticos y culturales en un marco de globalización donde las mujeres y otros sectores subalternos se han convertido en desechables y constituyen la carne de cañón para dirimir cualquier conflicto, sea que se produzca en los espacios privados o públicos, o en espacios más amplios como las políticas de estado.