Desde los bosques nevados...

Desde los bosques nevados. Memoria de escritores rusos (2010) de Juan Eduardo Zuñiga.

Aun cuando se trata de una colección de ensayos, Desde los bosques nevados se lee como un libro de relatos que engarza con frescura ideas, análisis y anécdotas. La historia del anillo de Pushkin, de tan mágica, se transforma en narración: el poeta recibió la sortija hebrea de una amante tras una noche de pasión; con el tiempo, la joya acabó en manos de Turguénev y, a la muerte de este, fue a parar a un museo. Un buen día, alguien rompió la vitrina y robó la alhaja, de cuyo paradero nunca más se supo.

Olga Merino a 'El Periódico', 16 de juny de 2010

Galaxia Gutenberg/Círculo de Lectores reúne ahora en un solo volumen los ensayos El anillo de Pushkin (1992) y Las inciertas pasiones de Iván Turguénev (1996), donde Zúñiga destila querencias y sabidurías. Bajo el título Desde los bosques nevados. Memoria de escritores rusos, desfilan por las páginas del libro, revisado y enriquecido con nuevos textos, todos los grandes clásicos decimonónicos: además de los autores mencionados, Gógol, Chéjov, Dostoyévski, Blok, Lérmontov...

Desde los bosques nevados a les Biblioteques de L'Hospitalet.

Autors russos

Butlletí núm. 3/1 del Club de lectura T-10: Autors russos. Una petita reflexió sobre l'esplendor literari del realisme rus i unes pinzellades de José María Valverde sobre uns pocs escriptors russos que van marcar una època literàriament excepcional. I per acabar, quatre referències bibliogràfiques sobre cultura i literatura russa. 

Butlletí T10 núm 3_1 Autors russos by clubdelecturat10

"Morfina". Quan traduir ve de lluny...

Per motius aliens a nosaltres, fàcils d'explicar (se'n va anar la llum a la 1 del migdia) però difícils d'entendre (i no va tornar fins les 11 de la nit) vam haver d'anul·lar la trobada de novembre. Recordeu: l'hem traslladat al desembre amb el mateix programa.

Dimecres, 18 de desembre de 2013. A les 7 de la tarda.

Tertúlia sobre el llibre de Mikhaïl Bulgàkov, Morfina. Relats d'un jove metge amb la participació de Jaume Creus, el traductor del llibre al català.

Si teniu curiositat de saber més coses d'ell, us deixo un article sobre 'traduccions' que el mateix Jaume Creus va publicar a la 'revista contracultural' El Procés, el passat estiu.  

elproces41.pdf by clubdelecturat10

"Morfina" + Jaime Martín: "Lo que el viento trae"

Una magnífica manera d'arrodonir el viatge literari a Rússia: el còmic Lo que el viento trae de Jaime Martín. Aquest còmic està inspirat en la lectura dels contes de Bulgàkov. Coincidint amb el dia de la tertúlia de Morfina, hem inaugurat una exposició sobre el procés d'elaboració d'aquest còmic que podeu veure a la tercera planta de la Biblioteca la Bòbila fins el 8 de gener de 2014.

"Morfina" i Jaume Creus

Dimecres, 20 de novembre de 2013. Tertúlia
Quarta etapa del viatge literari a Rússia

Parlarem del llibre de Mikhaïl Bulgàkov Morfina. Relats d'un jove metge.

I ho farem amb la participació a la tertúlia del traductor del llibre al català: Jaume Creus.

Un autèntic luxe!

Jaume Creus és escriptor, traductor, poeta, musicòleg i lingüista. Coneixedor de diverses llengües –francès, italià, alemany, rus, anglès i txec–, Jaume Creus ha desenvolupat gairebé totes les vessants artístiques, si bé ha estat majoritàriament centrat en la poesia i la musicologia.

Si teniu curiositat podeu llegir un article autobiogràfic: La necessitat natural de traduir, que ha publicat al número 4 de El Procés. Revista contracultural. Són quatre pàgines (de la 110 a la 113) amb fotos de la seva iniciació lectora, molt jovenet. Entranyable, il·lustratiu.

Com a traductor del rus: Puixkin, Dostoievski, Akhmatova, Guelàssimov, Tolstoi,... Al catàleg de la Biblioteca la Bòbila podeu trobar aquestes traduccions d'en Jaume Creus:

 

Relats del difunt Ivan Petróvtx Belkin... Editorial Adesiara (2011)

Memòries de la Casa Morta. Editorial Adesiara (2911)

La set. Club Editor (2009)

Poemes. Edicions La Guineu (2005)

Felicitat conjugal... Edicions de 1984 (2005)

Poemes. Edicions de 1984 (2005)

"Morfina. Relats d'un jove metge" de Mikhaïl Bulgàkov

Dimecres, 20 de novembre de 2013. Tertúlia
Quarta etapa del viatge literari a Rússia

Morfina de Mikhaïl Bulgàkov (1891-1940). Traducció de Jaume Creus. Edicions de 1984. Barcelona (2012)

Les diverses edicions en castellà de l'editorial Anagrama (tant a la col·lecció 'Panorama de Narrativas', l'any 1991, com a 'Compactos' l'any 2002) estàn exhaurides.

Bulgàkov és conegut i reconegut sobretot per la sàtira implacable de El mestre i Margarida, i també per la novel·la curta Cor de gos, igualment irònica i crítica amb el poder soviètic. Nosaltres ens acostarem a Bulgàkov amb els contes de Morfina i Relats d'un jove metge.

Us proposo diversos camins, a banda de la pròpia lectura: tres ressenyes, una adaptació cinematogràfica, una adaptació en còmic i la trobada amb el traductor Jaume Creus. Del còmic i del traductor parlarem més endavant, us deixo els comentaris i la 'peli':

•  La ressenya de Marina Espasa al diari Ara: Mikhail Bulgàkov, el tsar de tots els humoristes.

• Una ressenya anomenada Un metge rural al bloc Ex-Libris. Textos sobre literatura i llibres de Pere Calonge. En aquesta ressenya, en Pere destaca el procès d'aprenentage del metge i de la persona, la solitud i com la força del relat fa crèixer el personatge, un personatge alimentat de la pròpia experiència de l'autor.

• Una altra ressenya, Bulgàkov. El combat de Gloria Farrés a Nuvol. El digital de cultura. Comença així:

Els que vivim en latituds meridionals, no ens fem el càrrec del fred que fa a Rússia, especialment en els camins nevats que uneixen els llogarets. En fa tant, que s’escola en la literatura russa i sembla que es glacin les pestanyes en llegir-la.

L'adaptació és de l'any 2008, dirigida per Aleksey Balabanov. En rus:

Jadzhí-Murat al diari de Tolstoi

[Primera menció de 'Jadzhí Murat' al diari de Tolstoi. La novel·la es va publicar l'any 1912, Tolstoi havia mort dos anys abans]

19 de julio de 1896. Estoy en Pirogovo. Llegué anteayer (...) Voy a transcribir lo que he anotado:

Ayer estuve caminando por un campo de tierra negra, arado por segunda vez. Hasta donde alcanzaba la vista, no había nada más que tierra negra, ni un solo tallo verde. Y de pronto, allí, en un recodo del camino polvoriento y gris, vi una mata de tatarin (cadillo) con tres retoños: uno estaba roto y de él colgaba una sucia flor de color blanco; otro también estaba roto y salpicado de lodo, negro, el tallo partido y sucio; el tercer retoño brotaba transversalmente, también estaba negro de polvo, pero todavía vivía y hacia la mitad tenía un color rojizo. Me hizo pensar en Jadzhí-Murat. Me gustaría escribir al respecto. Defiende su vida hasta el final y, solo, en medio del vasto campo, como puede, logra defenderla victoriosamente.

[Després vindrien més referències]

Es terrible pensar cuánto tiempo ha pasado [sin escribir 'diario']: un mes y medio. Hoy es 14 de septiembre. Yásnaia Poliana. Durante este tiempo Sonia y yo hicimos un viaje al monasterio.(...) Escribí sobre Jadzhí-Murat muy mal, un borrador. 

(...)

¡Dios mío, cuántos días he dejado pasar! Hoy es 9 de marzo. Moscú. De los últimos cuatro días he dedicado dos a escribir sobre el arte; y hoy también he escrito bastante. Tenía muchas ganas de escribir Jadzhí Murat y lo he madurado bien, con emoción. (...)

Hoy es 4 de abril. Moscú. Hace casi un mes que no escribo (viente días) y he vivido mal ese tiempo, porque he trabajado poco. Sigo escribiendo sobre el arte. (...) Ayer se me ocurrieron varias buenas ideas a propóosito de Jadzhí-Murat: que lo principal es expresar en él el embuste de la fe. ¡Qué extraordinario habría sido sin ese embuste!

(...)

Hoy es 20 por la noche [de noviembre]. Yásnaia Poliana. Pensé mucho en Jadzhí-Murat y preparé material. No acabo de encontrar el tono.

[I segueix. Molt interessant: Diarios. Lev Tolstoi. Són dos volums. Publicats a El Acantilado, amb edició i traducció de Selma Ancira]

"Jadzhi Murat" de Lev Tolstoi

Dimecres, 23 d'octubre de 2013. Tertúlia
Tercera etapa del viatge literari a Rússia

 Jadzhi Murat (1912) de Lev Tolstoi (1828-1910)

Després de la presentació del Butlletí especial T10 núm. 3/0 -amb l'itinerari lector de Rússia- i de la tertúlia amb el professor Ricard San Vicente sobre literartura russa, ha arribat el moment de fer la primera tertúlia sobre una novel·la russa: Jadzhi Murat de Tolstoi.

D'aquest llibre ja hem escrit un parell de notícies al bloc. Si les voleu consultar:

• "Jhadzi, Hadjí o Khadjí Murat", de Tolstoi. Sobre les diferents transcripcions del títol i les diverses traduccions que podem trobar en castellà o no trobar en català.

• "Khadjí-Murat": la millor narració que s'ha escrit mai!?. Amb la font dels comentaris que sobre aquesta novel·la han fet el crític literari nordamericà, Harold Bloom, el catedràtic català de literatura, Jordi Llovet o l'escriptor colombià, Juan Gabriel Vásquez.

Al bloc del Club de lectura de Novel·la històrica de la Biblioteca Bellvitge, trobem, entre altres coses, aquest resum de l'obra:
 
"Khadjí-Murat és una novel·la pòstuma de Lev Tolstoi. Es publicà l'any 1912, dos després de la mort del seu autor. Sembla ser que va començar a treballar-hi ja als anys 50 del segle XIX,entre servia com a sots-oficial d'artilleria al Caucas, i no la va completar fins als darrers anys de la seva vida. 

L'obra narra els darrers mesos de la vida del líder guerriller Khadjí-Murat. Es traca d'un dels homes de confiança de l'imam Xamil, el líder dels miurids, guerrers de les muntanyes del Caucas que han decidit començar una yihad contra els russos per expulsar-los del seu país. la novel·la comença quan Khadjí-Murat fuig després de tenir un enfrontament amb Xamil. Aconsegueix arribar a les línies russes, però la seva família queda en mans de l'imam. El seu pla és covencer els comandants russos que l'ajudin a rescatar la seva família. A canvi els ofereix el seu suport en la lluita contra Xamil.

A partir d'aquest fet, Tolstoi ens presenta un fresc extraordinari del que fou aquell conflicte. (...)"

I, finalment, una curiositat: hi ha una versió cinematogràfica italiana, titulada Agi Murat, il diavolo bianco (1959). Us deixo el començament, que va dels crèdits a l'escena en què criden: Els russos!! Els russos!!.

L'Auditori posa música al T10

Uns dies després de la trobada inaugural del Club de lectura T10, amb el traductor i professor de literatura russa, Eduard San Vicente, l'Auditori de Barcelona sembla que s'ha volgut afegir al nostre viatge cultural a Rússia. El passat cap de setmana va començar la temporada de concerts de l'OBC i el concert inaugural va estar protagonitzat per la música russa: Txaikovski, Xostakovitx i Prokofiev. Tres dels grans. Per cert, dos d'ells amb músiques inspirades en el Romeo i Julieta de Shakespeare.

Us deixo el començament del text del programa de ma, de David Puertas. Per veure el grau d'influència europea en la cultura russa en l'època de Tolstoi.

Rússia és el país més gran del planeta i, en alguns moments de la història, també ha estat el més gran musicalment parlant. Només amb els tres autors del programa d’avui ja n’hauria tingut prou per assolir aquest honor

Molt pocs països han gaudit de vint-i-cinc anys d’or —en el terreny musical— com els de Rússia al final del segle XIX i començament del XX. Durant els anys que van de la mort de Mussorgski (1881) al naixement de Xostakóvitx (1906), van coexistir els compositors russos més importants de la història. L’únic que no entra a la llista és Mikhaïl Glinka (1804-1857), màxim exponent de la música russa de la generació anterior. L’aglomeració de compositors en aquesta època s’explica per l’obertura de la noblesa russa als corrents europeus més refinats (que incloïen la música de saló, la música simfònica, l’òpera i el ballet), alhora que es van revalorar els elements musicals pròpiament russos, en la línia dels corrents nacionalistes romàntics. Paral•lelament, les escoles musicals russes van gaudir de la màxima esplendor, i els dos grans centres culturals (Sant Petersburg i Moscou) van competir per atreure els millors professors i els millors intèrprets. El fruit de tot plegat va esclatar durant aquells vint-i-cinc anys d’or, en els quals van coincidir una tirallonga de creadors única, irrepetible i - cal reconèixer-ho - de difícil pronúncia: Borodin, A. Rubinstein, Cui, N. Rubinstein, Balakirev, Mussorgski, Txaikovski, Rimski-Kórsakov, Liadov, Taneiev, Glazunov, Kalinnikov, Skriabin, Rakhmàninov, Stravinsky, Prokófiev, Mossolov, Khatxaturian, Kabalevski, Xostakóvitx, etc., per esmentar-ne només una vintena. En aquest embarbussament ple de grans mestres, hi trobem tota la producció simfònica, cambrística, operística i de ballet del final de la Rússia dels tsars, de la Rússia de la Revolució del 1917 i d’una bona part de la Rússia de la Unió Soviètica. Un embús musical genial.

Si teniu curiositat, una mostra literària i musical de Prokofiev: la fantàstica història de Pere i el llop.

Ricard San Vicente i la literatura russa a la Bòbila

Viatge a la Rússia literària amb Ricard San Vicente
Dimecres, 2 d'octubre de 2013, a les 19 hores.
Biblioteca la Bòbila

Font: ACEC

Ricard San Vicente va néixer a Moscú l’any 1948, és fill dels ‘nens’ que la república espanyola va enviar, l’any 36, a Sant Petersburg per estalviar-los la guerra civil. Diuen que va aprendre rus abans que castellà. Amb la família va tornar a Espanya l’any 1957. 

És catedràtic a la Universitat de Barcelona, professor de literatura russa. Ha dedicat mitja vida a ensenyar, traduir i difondre la literatura russa, clàssica i contemporània.

És traductor, i també autor de pròlegs i conferències, de A. Pushkin, N. Gógol, I. Tuguénev, L. Tolstói, F. Dostoyevski, A. Txékhov, I. Bábel, A. Platónov, B. Pasternak, V. Shalámov, A. Solzhenitsin, A. Tarkovski, J. Brodsky, S. Dovlátov, etc. , autors que coneix millor que ningú.

"Khadjí-Murat": la millor narració que s'ha escrit mai!?

El professor Jordi Llovet al llibre Brins de literatura universal (2012) reprodueix l'article Khadjí-Murat que va publicar, ja fa un temps, a les pàgines catalanes del diari El País. En aquest article, Llovet parla del pròleg de Harold Bloom a l'edició en català d'aquesta singular novel·la de Lev Tolstoi que l'editorial Destino i la Universitat Pompeu Fabra van publicar l'any 1996.

Jordi Llovet, professor de 'Crítica literària' i catedràtic de 'Literatura comparada', entre moltes altres coses, ens descobreix en aquest article que el pròleg de Harold Bloom és realment un capítol del llibre de Bloom The Western Canon, és a dir El Cànon occidental (1994), publicat aquí per Anagrama, en castellà i Columna, en català.

Harold Bloom, crític literari nordamericà, dedica el capítol 14 del seu llibre a lloar la novel·la Khadjí Murat. El capítol es titula Tolstoi i l'heroisme. Us recomano vivament la lectura, un cop hagueu llegit la novel·la de Tolstoi. Tot i que en molts moments podem trobar els elogis una mica exagerats és un bon complement de la lectura.

Diu Llovet sobre Bloom: Bloom considera que Khadjí Murat és la millor narració que s'ha escrit mai pel fet que la troba -cosa realment execpcional en les lletres europees del temps de Tolstoi- amarada del pathos shakesperià: és a dir, de la fabulosa capacitat de Shakespeare per barrejar, amb la trama d'una tragèdia, l'òrdit de les passions més humanes que hagin mai estat narrades. En aquest sentit, conclou que aquesta narració resitua en les lletres la figura de l'heroi en un moment en què (...) el lloc de l'heroi havia passat a ser una mena de "vacant" en la literatura occidental.

Un cop trobats els punts febles dels elogis de Bloom a la novel·la de Tolstoi, Llovet ens explica algunes claus per entendre, segons ell, l'origen de la novel·la. Parla de la pervivència en el llegendari popular rus d'una epopeia antiga, del sediment religiós de l'enfrontament històric entre russos i txetxens, de... En fi, dona algunes pistes per entendre millor la història i com ens la narra Tolstoi. Són dues pàgines també, molt recomanables de llegir.

I per acabar, us deixo un parell d'enllaços interessants, per si voleu completar encara més la lectura de Khadjí Murat:

• L'article de l'escriptor colombià Juan Gabriel Vásquez publicat al suplement cultural 'Babelia' del diari El País el mes de novembre de 2010: Un novelista sin fe en la ficción     

• La pàgina del bloc del Club de lectura de novel·la històrica que els companys de la Biblioteca de Bellvitge van dedicar a Khadjí Murat de Lev Tolstoi.

"Jhadzi, Hadjí o Khadjí Murat", de Tolstoi

Explica Tolstoi que va pensar en Khadjí-Murat, conegut guerrer txetxé, i en explicar la seva història, un dia que passejava per un camp de terra negra acabat de llaurar i va veure, tot i que la planta havia estat aixafada per una roda, un magnífic card florit.

L'instint de supervivència i la resistència d'aquest card a ser arrencat li van recordar una vella història caucasiana: la història de Khadjí-Murat.  

Quina energia i quina força vital!. Amb quina força s'ha defensat i que cara ha venut la seva vida, ens explica el narrador. Parla del card però és la història de Khadjí-Murat.

Les edicions en castellà i en català d'aquesta història també són una mostra de resistència. Edicions descatalogades, editorials que tanquen i malgrat tot, presència viva en el mercat -es troba a les llibreries- i resistència digna a les biblioteques, on trobariem exemplars de les edicions descatalogades o exhaurides. 

L'editorial Cátedra el va publicar, a finals dels 90, a la col·lecció Letras Universales, en una edició de Victor Andresco que ens costaria de veure a les llibreries i de la qual trobaríem algun exemplar al Catàleg Aladí de les Biblioteques Municipals. Aquesta edició és l'única que fa servir la imatge del 'card' a la coberta del llibre.

També ens costaria de trobar una edició de l'editorial Txalaparta de l'any 2004. I encara més difícil de trobar la nova edició de Victor Andresco amb traducció de Irene i Laura Andresco publicada per Belacqua (La otra orilla) l'any 2010, ja que l'editorial va desaparèixer i el seu fons va ser trinxat.

En català, el panorama és com el camp de terra negra pel que passejava Tolstoi però sense la flor: no trobareu cap edició a les llibreries, si el voleu llegir en català podeu anar a les Biblioteques de L'Hospitalet: una edició de Proa de l'any 1934, a la col·lecció A tot vent i una més nova, de l'editorial Destino, de l'any 1996, amb pròleg de Harold Bloom, que es va editar en butxaca a la col·lecció El Trident, l'any 2001. Tot descatalogat o exhaurit.


Així doncs, quines edicions de Jhadjí, Hadjí, Khadjí -la transcripció fonètica del rus no és fàcil- Murat podem trobar fàcilment a les llibreries?

Un parell: la de l'editorial Nórdica, amb la traducció de Victor Gallego, apareguda l'any 2008 i reeditada el 2010, aprofitant la commemoració del centenari de la mort de Tolstoi i fa un parell de mesos, maig de 2013, l'editorial Navona ha recuperat l'edició i l'epileg de Victor Andresco amb traducció d'Irene i Laura Andresco que havien passat per les editorials Cátedra i Belacqua.

Al Club de lectura T-10 llegirem l'edició de Nórdica, que ve acompanyada d'un altre relat El cupón falso, inèdit en castellà. Diuen que la traducció de Víctor Gallego és molt bona. Veurem.

Nórdica fa aparèixer a la coberta un retrat de Tolstoi. Navona, el dibuix d'un cosac.

Ens falta parlar dels comentaris que el crític literari Harold Bloom fa d'aquesta història: ...lo más sublime en la prosa de ficción, y lo considero el mejor relato del mundo, o al menos que yo he leído, de la crítica de Jordi Llovet al llibre i a harold Bloom i d'alguna coseta més que ens ajudaran a situar aquesta història. Més endavant. 

El gulag, la mirada d' "El fiel Ruslán"

Aquí teniu una fantàstica ressenya de Marina Espasa sobre la novel·la de Gueorgui Vladímov, El fiel Ruslán, editat per Libros del Asteroide. El gulag des del punt de vista (literari) d'un gos vigilant de gulag.

Fa uns dies us recomanàvem l'article de Ricard San Vicente sobre les dones al gulag. Al 'Club de lectura' llegirem i comentarem, més endavant, l'experiència del presoner i escriptor Shalamov als Relats de Kolimá. També us recomanarem un llibre amb un punt de vista diferent, el d'un vigilant de camp: Serguei Dovlàtov -de qui llegirem La maleta- a La zona. Apunts d'un vigilant de camp. Diferents mirades d'una història inexplicable. 

Diu Marina Espasa a la ressenya d'El fiel Ruslán: ...què passa el dia que se li concedeix la llibertat a un animal (o a una persona, o a un poble!) que fins aleshores ha viscut només com a esclau?.

EL_FIEL_RUSLAN_-_Diari_Ara_-_22_jun_2013_-_Page_46.pdf by clubdelecturat10

'Dones al gulag', per Ricard San Vicente

Des que vam decidir fer el proper viatge del T-10 a Rússia, trobo llibres i reportatges russos per tot arreu. Es veu que això passa sovint. En aquest cas, un reportatge de Ricard San Vicente anomenat Dones al gulag que apareix avui al suplement Cultura/s de La Vanguardia. 

Ricard San Vicente serà el nostre convidat, per parlar de la 'Rússia literària', el dimecres 2 d'octubre. Nosaltres llegirem sobre el gulag a partir dels Relatos de Kolimà de Shalamov, relats traduits al castellà precisament per Ricard San Vicente.

Dones Al Gulag by clubdelecturat10

Un parell de russos per l'estiu

Lluís A. Baulenas a l'Arallegim del diari Ara. Dissabte, 5 de juliol de 2013.
Un parell de russos per l'estiu: Tolstoi i Txékhov per refrescar

Avui els volem parlar de russos, de literatura russa i la seva recuperació gràcies a Navona, un altre exemple editorial dels que esmentàvem, amb nova força d'ençà de la presència de Pere Sureda com a director literari. 

Aquesta editorial acaba de publicar Hadjí Murat (1912-17), de Lev Tolstoi (1828-1910), i Drama en la cacería (1884), d'Anton P. Txékhov (1860-1904), tots dos textos molt interessants i, fins ara, relativament difícils de trobar. En el primer, l'autor de Guerra i pau i Anna Karènina fa una novel·la curta amb la temàtica de la guerra que ens explica una història amb molt d'interès actual. El llibre ens porta a terrenys de conflicte presents en la nostra memòria recent: Txetxènia, Daguestan, la influència musulmana i de l'imperi turc, rovellat però orgullós, previ a la Primera Guerra Mundial.

Drama en la cacería , d'Anton P. Txékhov, en la línia tradicional de l'autor (que tant d'èxit té a casa nostra gràcies a les seves obres de teatre), ens mostra els primers símptomes d'una societat que es troba ja al final del seu recorregut vital. És una narració escrita també amb voluntat irònica i un punt decadent, com a Les tres germanes o L'hort dels cirerers . I també hi ha problemàtica amorosa (l'amor com a desencadenant de les accions humanes) i, com a gran novetat, ens explica un crim.

És un crim passional (que justifica la inclusió de la novel·la en la col·lecció de misteri de Navona) explicat d'una manera molt original, incloent-hi l'estructura, que ens arriba estranyament moderna (amb un protagonista, per exemple, que vol publicar el seu relat en un diari per "guanyar diners", no pas per la fama) tot i els seus gairebé 130 anys d'existència. Txékhov, amb poca fe en el gènere policíac, va firmar-la amb pseudònim i, de fet, no es va recuperar fins després de la seva mort, dins un dels volums de les obres completes. Gran oportunitat, per tant, d'endur-se aquest parell de russos clàssics com a lectura estiuenca.

De la Bòbila a Rússia... amb T-10

Si ens voleu acompanyar... el viatge és a punt de començar.

Butlletí T-10 núm. 3/0. Proposta del viatge literari a Rússia: Lev Tolstoi, Mikhail Bulgàkov, Varlam Shalamov, Anton Txékhov, Serguei Dovlàtov, Joseph Brodsky,... i Ricard San Vicente!

Butlletí T10 any 3 núm 0 Itinerari lector de Rússia by clubdelecturat10

Simona Škrabec torna a la Bòbila

Simona Škrabec compartirà amb nosaltres la darrera tertúlia del "Club de lectura T-10".

Un luxe!, un cop més.  

Això serà dimecres, 22 de maig, a les 7 de la tarda.

Sou tots convidats.

A la Bòbila.

Parlarem, naturalment de Bohumil Hrabal, 

de la petita ciutat on es va aturar el temps,

també d'altres autors i llibres de l'Europa Central,

de literatura,

d'història.

"La petita ciutat on el temps es va aturar" de Bohumil Hrabal

Dimecres, 22 de maig de 2013. Tertúlia
Final de trajecte. Darrera etapa del viatge literari a Mitteleuropa

La petita ciutat on es va aturar el temps de Bohumil Hrabal (Brno, 1914 - Praga, 1997)

Una prova de l'actualitat i solidesa de l'obra de Hrabal seria l'edició que Galaxia Gutemberg acaba de treure al mercat de La pequeña ciudad donde el tiempo se detuvo, la novel·la que posa fi al viatge literari per l'Europa Central que vam començar gairebé fa un any.

Per acostar-nos a la personalitat i l'escriptura de Bohumil Hrabal podeu consultar algun d'aquests enllaços:

• Monika Zgustova és traductora i una de les persones que més ha contribuit a popularitzar l'obra de Hrabal a Catalunya i a Espanya. L'any 2007 va escriure Bohumil Hrabal y el espiritu del siglo XX, deu anys després de la seva mort.

• La notícia de la mort de Bohumil Hrabal al diari 'El País' (febrer de 1997)

• Article de Monika Zgustova al morir Bohumil Hrabal: Regresó alli donde nunca estuvo (febrer de 1997)  
• Celebració i elegia al diari Ara. Article d'Enric Sòria a l'Ara Llegim sobre Jo he servit al rei d'Anglaterra.

• Una ressenya molt recent i entusiasta de La petita ciutat on es va aturar el temps. Del bloc Who's there?. Un fragment: 

Dues figures destaquen per sobre de les altres: la del pare del nen que narra la història, un home obsessionat pel funcionament perfecte del motor del seu Škoda 430 («imatge de l'ordre impecable de l'univers») que, després de la col·lectivització imposada de la seva fàbrica de cervesa, acaba trobant la felicitat repartint verdura i refrescos, i la de l'oncle Pepin, infantil, ingenu, un trinxeraire anàrquic i caòtic meravellós. 

"L'última trobada" de Sandor Marai

Dimarts, 14 de maig de 2013. Tertúlia
Club de lectura de la Biblioteca Plaça Europa · L'Hospitalet

La propera tertúlia del club de lectura de la Biblioteca Plaça Europa serà sobre la novel·la L'ultima trobada (A gyertyák csonkig égnek,1942) de Sándor Márai.

Sándor Márai (1900-1989) va néixer a una ciutat hongaresa que avui pertany a Eslovàquia. Tot i plantejar-se escriure en alemany, finalment va optar per la llengua materna: l'hongarès. És un dels grans testimonis i observadors del segle XX europeu.

Pel que fa al nostre 'Club de lectura T-10', segurament és una de les peces importants que ens falten per completar el puzzle literari centreuropeu. Hem llegit sobre aquest món amb les mirades vieneses de Musil, Roth i Zweig, ho hem contrastat amb la mirada triestina de Madieri i Vegliani i ens queda per comentar la visió del txec Hrabal. L'hongarès Márai ho acabaria d'arrodonir però no ens hi cabia en el programa, va ser un candidat fins al darrer moment. 

Us recomanem de totes totes la lectura d'aquesta novel·la que va ser el I Premi Llibreter l'any 2000. Si teniu curiositat, us deixo alguns enllaços...

• L'any 2011, el Palau Robert va acollir una exposició sobre Sándor Marai i la seva obra: Sándor Márai, un pelegrí del segle XX.

• L'article La música de Sándor Márai de Jordi Llovet, publicat a finals del 2008, dins la sèrie 'Els vostres clàssics'.

• Una ressenya de Luis Fernando Moreno Claros al diari 'El País': La intensa vida de Sándor Márai, sobre la biografia que va escriure Ernö Zeltner, publicada l'any 2005.  

Llibres de l'Europa Central

Butlletí T-10 núm. 2/2. Són llibres, novel·les per acostar-se a l'Europa Central: una geografia, una història, un concepte,... una literatura molt més rica, més complexa i més delicada del que havíem previst. Un descobriment. Si us animeu... Bona lectura!

Butlletí T10 núm. 2 Llibres de Mitteleuropa-1 by clubdelecturat10

"HHhH" de Laurent Binet

Dimarts, 9 d'abril de 2013. Tertúlia
Club de lectura de "Novel·la històrica" de la Biblioteca Bellvitge · L'Hospitalet

HHhH de Laurent Binet és el llibre que han llegit i comentat a la darrera sessió del club de lectura de 'Novel·la històrica' de Bellvitge. Tot i que l'autor no és 'centreeuropeu' -és francès-, l'acció es desenvolupa majoritàriament a Praga i, de fet, està plena de referències a la història de Txecoslovàquia -avui en dia, Txèquia i Eslovàquia- i ajuda a entendre què va passar en aquesta part d'Europa després d'enfonsar-se l'imperi austrohongarès. Molt recomanable!

Si teniu curiositat, els companys de la Biblioteca Bellvitge han penjat una entrada al seu bloc de novel·la històrica i han editat una guia de lectura. 

"La frontera" al 'Cultura/s'

No és el primer cop que es fem ressò d'articles relacionats amb Mitteleuropa apareguts al suplement Cultura/s de "La Vanguardia" (Robert Saladrigas sobre l'Zweig, Luís Racionero sobre Mitteleuropa,...)  però aquesta vegada el do de l'oportunitat ens ha superat. Ja vam dir a la notícia anterior que el llibre La frontera de Vagliani ha estat poc ressenyat en comparació a altres novel·les que hem llegit al T10. Doncs, vet aquí que al Cultura/s de la setmana passada hem trobat (Gràcies Eulàlia!) una ressenya (diria que la primera que apareix en premsa escrita) de l'escriptor Robert Saladrigas en la qual, a més a més, fa esment del llibre que hem llegit anteriorment: Verd aigua de Marisa Madieri. 

Aquí teniu:

Frontera 2 by clubdelecturat10

"La frontera" de Franco Vegliani

Dimecres, 20 de març de 2013. Tertúlia
Vuitena etapa del viatge literari del Club de lectura T-10 a Mitteleuropa.

La frontera (1964) de Franco Vegliani. Vegliani va nèixer ciutadà austrohongarès a Trieste l'any 1915 i va esdevenir ciutadà italià un cop acabada la primera guerra mundial.Va morir l'any 1982. No és fins l'any 2012 que trobem al nostre país traduccions d'aquesta novel·la. Al mes de gener Edicions de 1984 la va publicar en català, traducció d'Anna Casassas i a finals d'any, al novembre, va apareixer la traducció al castellà de Miquel Izquierdo, publicada per l'editorial Minúscula.

No hi ha grans ressenyes, ni molts comentaris sobre aquesta novel·la, els pocs que hi ha -això sí- són curts i majoritàriament elogiosos. Us deixo algun enllaç:

•  A la pàgina Melibro, 'portal literario', trobareu reflexions interessants de l'Ana Domenech: un texto alejado de maniqueísmo, sin héroes ni villanos, sino con hombres de carne y hueso que dudan y sufren. Un texto exento de épica, de sentencias grandilocuentes y cargado de matices, como sus protagonistas.

• Hasier Larretxea a Koult, 'revista cultural independiente', aprofondeix una mica més: La inten­si­dad de la hon­ra­dez y la (des)lealtad con uno mismo, y con quie­nes les rodean, y las tram­pas ideo­ló­gi­cas junto al sen­ti­miento de culpa que les aguar­dan, son el epi­cen­tro de la his­to­ria: todo un políe­dro de cir­cuns­tan­cias sen­ti­men­ta­les y polí­ti­cas que desem­bo­can en una cri­sis per­so­nal e iden­ti­ta­ria. Franco Vegliani nos habla de la liber­tad y de sus lími­tes. Del reco­no­ci­miento de las pro­pias fron­te­ras y de la ines­ta­bi­li­dad de éstas (per­so­na­les y geográficas). Considera l'obra una de les millors novel·les publicades l'any 2012. 

• Del bloc de la llibreria Altell de Banyoles: No va caldre que llegís gaire estona per saber que el llibre que tenia entre mans era important, bonic, diferent, dur… i que em faria pensar.

• I del bloc Ad libitum: Per quina “pàtria” hem de lluitar si no sabem d’on som? És una novel•la ubicada a la guerra, però no “de guerra”, perquè es dedica a desgranar fins al detall, els mínims sentiments de dos oficials de la primera i la segona guerra mundials. L’autor utilitza un intel•ligent i subtil diàleg entre els dos personatges: el de la primera guerra es comunica  a partir d’uns diaris que va deixar abans de morir a la guerra, el de la segona els llegeix i reflexiona sobre la seva situació. Tots dos pateixen aquesta “desubicació vital” que he dit i a tots dos els marca definitivament.

• Per acabar, El librófago ens parla del llibre, i també de l'autor:

La Frontera es una obra de 1964. Dieciocho años más tarde Vegliani moriría con la angustia de no haber podido llegar a ser descubierto por sus contemporáneos y con la más que razonable sospecha de que nunca llegaría a serlo. Como otros tantos, se equivocaba.

"La frontiera" al cinema

La propera tertúlia d'aquest "T-10" que ens està portant a viatjar per la historia i la geografia de 'Mitteleuropa' serà sobre la novel·la de Franco Vegliani, La frontera, publicada l'any 1964.

El director italià Franco Giraldi va fer l'any 1996 una adaptació cinematogràfica. Ja en parlarem del tema de les identitats, de les fronteres i de les opcions personals que narra Vegliani a la seva novel·la. De moment, mentre aneu enllestint la lectura de la novel·la, us deixo un fragment de la pel·lícula. Veureu, al final, una mostra de la complexitat territorial i lingüística d'aquesta geografia, arrosegada al llarg de la història i aliment de moltes suspicàcies, sobretot en èpoques de conflictes. 

El T-10 a "En 3 minuts" de TVL'H

"Verd aigua" de Marisa Madieri

Dimecres, 20 de febrer de 2013. Tertúlia
Setena etapa del viatge literari del Club de lectura T-10 a Mitteleuropa.

Verd aigua (1987) de Marisa Madieri

Títol original: Verde acqua. Publicat en castellà per l'editorial Minúscula l'any 2000, dins la col·lecció Paisajes narrados, traduït per Valeria Bergalli. En català també el va publicar Minúscula -col·lecció Microclimes-, l'any 2010 i la traducció és de Marta Hernández Pibernat.

Cal destacar en totes dues publicacions, el postfaci de Claudio Magris, a banda de l'acurada edició i el delicat disseny.

Per fer una primera aproximació podeu llegir la crònica que va escriure Xavier Moret al diari 'El País' quan es va publicar l'edició en castellà l'any 2000.

En un dels suplements culturals del diari 'La Nación' del 2003, hi ha un article/entrevista amb Claudio Magris en el què es parla de Marisa Madieri, Mitteleuropa i el llibre Verd aigua.

A les lectures de l'Espolsada es fan ressò de l'edició en català del 2010. 

Finalment, us deixo també un enllaç al bloc de l'Enrique Vila Matas, d'una conversa amb Claudio Magris. És un text llarg, cap al final trobareu les referències més clares als Habsburg, a la perifèria de l'imperi i al tema de la frontera. 

L'ambigüitat de la frontera serà una idea central en la lectura d'aquest llibre de Madieri i també en el proper de Vegliani. Seran dos punts de vista nous sobre Europa Central, diferents dels que hem tingut fins ara amb Musil, Roth i Zweig amb una Mitteleuropa més centrada en Viena, i amb la capital austríaca com a punt de partida.

"La Cripta de los Capuchinos" de Joseph Roth

Dimecres, 16 de gener de 2013. Tertúlia
Sisena etapa del viatge literari del Club de lectura T-10 a Mitteleuropa.

La Cripta de los Capuchinos (1938) de Joseph Roth.

Títol original: Die Kapuzinergruft. Publicat en castellà per l'editorial Acantilado l'any 2010 amb traducció de Jesús Pardo. En català, la desapareguda editorial La Guineu va publicar La Cripta dels Caputxins l'any 2007, traducció de Jaume Creus. 

Si voleu contrastar les vostres impressions, us deixo alguns enllaços amb articles i comentaris:

La ressenya del periodista Álvaro Cortina al diari 'El Mundo': Joseph Roth y su epílogo para la familia Trotta. 
  

A la pàgina Hislibris, dedicada a comentar "llibres d'història i llibres amb història", hi ha una altra ressenya interessant sobre La Cripta de los Capuchinos.


I, finalment, hi ha un bloc del qual us recomano les entrades amb l'etiqueta 'literatura centreuropea' : Epistolari. No hi ha cap ressenya sobre aquest llibre però trobareu un parell d'apunts sobre llibres d'en Roth: Job i Judios errantes.

Butlletí T10 Joseph Roth by clubdelecturat10

Marxa Radetzky. Joseph Roth

El proper 16 de gener farem tertúlia sobre La cripta de los Capuchinos (1938) de Joseph Roth, en aquesta novel·la Roth reprèn, d'alguna manera, la història de la família Trotta, protagonista de La marcha Radetzky.

Per si teniu curiositat...

La Marxa Radetzky (1848) és una composició orquestral de Johann Strauss, pare, escrita en honor al mariscal de camp austríac comte Joseph Radetzky, el qual en una sèrie de victòries, va salvar el poder militar d'Àustria al nord d'Itàlia durant la revolució de 1848-49. La marxa va assolir gran popularitat com a expressió del nacionalisme austríac.

Però quan després d'un temps Radetzky va prendre part en la repressió del moviment revolucionari a Àustria, la marxa va arribar a ser considerada com un símbol reaccionari. Actualment, la Marxa Radetzky deu la seva popularitat a què és la peça que clou el Concert d'Any Nou de la Filharmònica de Viena. Durant aquesta última obra, l'audiència aplaudeix al compàs i el director torna per dirigir el públic en lloc de fer-ho a l'orquestra. 

La novel·la La marxa de Radetzky (1932) Joseph Roth és l'obra més popular i valorada de l'escriptor Joseph Roth, un text cabdal de la narrativa moderna. A través de tres generacions de la família Trotta, La Marxa de Radetzky evoca el declivi i la caiguda de la vella Àustria absolutista. Víctima ell mateix dels atzars del temps i les dificultats de l’exili, Roth troba en el vell ordre –representat per l’avi Trotta– uns valors perduts per sempre.

Durant la batalla de Solferino, el subtinent Joseph Trotta salva la vida de l’emperador, gesta per la qual és ascendit a capità i rep el títol de baró. Però l’heroi de Solferino és un home senzill i esquiu, i no suporta la deformació de la veritat. En llegir en un llibre de text del seu fill com s’exagera retòricament la seva “heroïcitat”, sent la necessitat de renunciar als galons i decideix prohibir al seu fill la carrera militar. Aquest, gràcies al favor del sobirà, viurà com a subgovernador de l’Imperi. Finalment, el nét, en qui els instints familiars de sinceritat i de llibertat són alterats per un avorriment singular de la vida, intentarà retrobar la grandesa del seu avi en la Primera Guerra Mundial. (Editorial Proa)

Us deixo la ressenya a Hispalibris, la més recent de Cat Byron Lee i un article del sempre interessant Jordi Llovet, publicat al diari 'El País' l'any 2009: Roth, el sant bevedor.