De viatge amb el T-10 de la Bòbila
T-10 és el club de lectura de la Biblioteca la Bòbila que us ofereix plaer i coneixement a partir d'un viatge literari organitzat en deu etapes. L’itinerari del “Club de lectura T-10” combina lectures, tertúlies, còmics, butlletins, xerrades o pel·lícules. És una proposta de 10 excursions lectores, 10 mirades diferents del lloc.
Després dels viatges literaris que hem fet a la ciutat de Nova York, a l'Europa Central, també anomenada Mitteleuropa i a Rússia, al peculiar humor anglès; o a les illes literàries, ens dirigim a la frontera i saltem a banda i banda..., entrem en el cor de la família, a la novel·la llatinoamericana actual, a la part fosca de França a la ciència-ficció,Infància i l'adolescència, Al marge: la mirada de l'outsider, Dones i feminisme .
I ara, Novel·la romàntica. O no... . Ens acompanyes?
Per a la seva novel·la s’ha basat en el cas real d’un neuròleg que es torna boig, aprofitant per retratar a nivell social l’Espanya actual des de la Transició, i alhora el nostre sistema sanitari.
Explica l’autor com li va arribar la història: una matí de Sant Jordi a Barcelona, fa tres anys, un home a qui anomena Camilo Escobedo, se li va apropar i li va dir "Tengo una historia que podría interesarte". La novel·la és la vivència d’aquesta persona: un neuròleg què el gener de 2006 va emmalaltir per causes desconegudes i va ser ingressat a un psiquiàtric. Intueix que l’han diagnosticat erròniament i que la seva malaltia és autoimmune, es recupera un any després i just llavors es descobreix i es comença a investigar la seva malaltia concreta.
Martínez descriu com un home ben educat i de classe benestant, comença a perdre el control, i de com una vida còmoda pot esdevenir un infern. En un món on ens han educat per a pensar que l’esforç té la seva recompensa, que la família és el teu entorn amic i que les autoritats son justes, descobrim que les compensacions no son les que esperàvem, que la família té esquerdes i que les autoritats sovint ho son tot menys justes.
Aquesta societat és “un sistema immunitari on les defenses es giren en contra teu, de la mateixa manera com passa amb la malaltia provocada per les teves pròpies defenses” segons Martínez.
Escrita en primera persona, amb un protagonista masculí i nou de femenins, l’autor ha trobat en un boig el personatge ideal per a parlar de Barcelona "amb un punt almodovarià, però amb una foscor més gran, gairebé de Goya", ha explicat.
També posa de manifest les eines de què disposem per a lluitar contra l’enorme pressió a la que estem sotmeses les persones en el món actual i els nivells d’estrés i insatisfacció, fent servir la història de superació d’un doctor considerat embogit, i que ha passat a considerar-se metge de referència en la seva especialitat.
Años después se supo que la creación de este cosmos fue una labor titánica. Faulkner tuvo uno de los inicios de carrera más extraños de la literatura. A diferencia de Truman Capote, que a los nueve años tenía clara su vocación de escritor y a los 21 era famoso, y de Victor Hugo, que antes de cumplir 15 años había escrito miles de versos, Faulkner jamás pensó en ser escritor. Nació en New Albany, Mississippi, en 1897, y cuando estalló la Primera Guerra Mundial, él no pudo ingresar en el ejército por falta de estatura, de modo que se marchó a Toronto en donde fue aceptado en la Fuerza Aérea de Canadá. Después hizo un año de estudios universitarios, y luego fue carpintero, pintor de casas y administrador de la oficina de correos de la universidad, pero lo despidieron por leer durante las horas de trabajo.
En esa época el joven se hizo amigo de uno de los grandes autores del momento, Sherwood Anderson. Ambos vivían en Nueva Orleans, y juntos paseaban por la ciudad en las horas de la tarde para conversar con la gente. Faulkner sabía que en las mañanas Anderson se encerraba en su cuarto a escribir, y le llamó la atención ese estilo de vida tan agradable, de manera que lo quiso ensayar a ver si le gustaba. Así comenzó su primer libro, y la escritura le pareció “un ejercicio divertido”. Luego de tres semanas, en las que no había vuelto a ver a su maestro, llegó Anderson a su casa y le preguntó si estaba enojado con él. Faulkner explicó: “Estoy escribiendo un libro”. Anderson respondió: “Dios mío”, y se marchó. Después, al concluir la obra, que sería Soldier’s Pay, Faulkner se encontró con la esposa de Anderson y ella le dijo: “Sherwood dice que si él no tiene que leer su manuscrito, le dirá a su editor que acepte publicarlo”. “Trato hecho”, dijo Faulkner. Así comenzó su carrera literaria, una de las más ricas e influyentes del siglo XX, y en 1949 obtuvo el Premio Nobel de Literatura. La suya fue una vocación insaciable, y al igual que todas las grandes, sólo la muerte la pudo detener."
Per a saber-ne més, podeu llegir la seva biografia.