"Relats de Kolimà" de Varlam Shalamov

Dimecres, 22 de gener de 2014. Tertúlia
Sisena etapa del viatge literari a Rússia

Relatos de Kolimá de Varlam Shalámov. Barcelona: Editorial Minúscula (2007).

Poques vegades ens ha coincidit la lectura d'una creació literària 'portentosa' (en paraules de Jaume C. Pons) i fruit d'una experiència tan 'profunda, crua, dolorosa, patidora' amb ressenyes i anàlisis de comentaristes tan aclaridors i savis, com és el cas dels traductors Ricardo San Vicente o Marta Rebón. Amb ells podeu complementar la vostra i pròpia experiència lectora.

• Shalámov, relatos de la vida en el infierno de Ricardo San Vicente a La Vanguardia.

• La fragilidad de la cultura de Marta Rebón al suplement 'Babelia' del diari El País.

"L'any passat la magnífica -i delicada- editorial barcelonina Días Contados publicà el primer volum dels Relats de Kolimà de Varlam Xalàmov, amb una traducció al català sotsobradora de Xènia Dyakonova i José Mateo".

A Núvol, el digital de cultura, va aparèixer una ressenya de Jaume C. Pons. Recomanable:

• Kolimà o el planisferi de l'extenuació.

El professor Jordi Llovet també es va fer ressó de la publicació en català dels Relats de Kolimà al 'Quadern' dels diari El País, tot i que de manera molt més concisa. 

Kolimà

Diu la 'wikipèdia' que Kolimà, de vegades transcrit Kolymà, és una regió del nord de la república de Sakhà, a l'extrem est de Rússia. Kolimà és tan diferent d'altres regions asiàtiques, i ho és en tants aspectes, que es pot considerar metafòricament com un món apart. L'allunyament i l'aïllament, la severitat del clima, i les condicions de vida molt dures han fet d'aquest infern glaçat un indret singular de Sibèria.

La capital de Kolimà és Magadan. Aquest petit poble de pescadors va desenvolupar-se ràpidament en una activa colònia penitenciària. Centenars de milers de presoners hi arribaven cada any, destinats als camps de treball. Constituïen la població de Magadan i del país que l'envoltava, i se'ls considerava destinats a treballar fins a la mort, perquè cap retorn no havia estat previst. Conseqüentment, Magadan, que comptava només amb 165 cases l'any 1935, va esdevenir en mig segle una ciutat de 165 000 habitants.

La regió rep el seu nom del riu Kolimà, de 2.129 km de llarg, i que drena una conca de 680 000 quilòmetres quadrats. Aquesta conca està constituïda per muntanyes al sud i a l'est, que atenyen els 3.000 metres al mont Txen, a la serralada de Txerski, i per la vasta plana de Kolimà al nord, on el riu s'esmuny cap a l'oceà Àrtic. El seu cabal, de 4.060 metres cúbics per segon, és el sisè major de Rússia, després del del Ienissei, l'Obi, l'Amur i el Volga. El riu Kolimà roman glaçat a una profunditat d'alguns metres durant més o menys 250 dies a l'any, i només està lliure de glaç des de principis de juny a principis d'octubre.

Aquesta regió ha esdevingut tristament coneguda en haver estat la destinació principal dels deportats en l'URSS de Stalin i un dels llocs on s'ubicaven els GULAG. Principalment és coneguda a través dels relats de Varlam Shalamov.