De viatge amb el T-10 de la Bòbila

T-10 és el club de lectura de la Biblioteca la Bòbila que us ofereix plaer i coneixement a partir d'un viatge literari organitzat en deu etapes. L’itinerari del “Club de lectura T-10” combina lectures, tertúlies, còmics, butlletins, xerrades o pel·lícules. És una proposta de 10 excursions lectores, 10 mirades diferents del lloc.

Després dels viatges literaris que hem fet a la ciutat de Nova York, a l'Europa Central, també anomenada Mitteleuropa i a Rússia, al peculiar humor anglès; o a les illes literàries, ens dirigim a la frontera i saltem a banda i banda..., entrem en el cor de la família, a la novel·la llatinoamericana actual, a la part fosca de França a la ciència-ficció,Infància i l'adolescència, Al marge: la mirada de l'outsider, Dones i feminisme .
I ara, Novel·la romàntica. O no... . Ens acompanyes?

dilluns, 10 de març del 2014

Editors i edicions de Serguei Dovlàtov


Áltera, Ikusager, Metáfora, LaBreu,... són exemples de petites editorials que han apostat en un moment donat per reivindicar les narracions de Serguei Dovlàtov. Apostes valuoses però poc reeixides comercialment.

Alguna d'aquestes editorials ja ha tancat, molts dels llibres que van editar ja no es troben. Per aquest motiu, són tan benvingudes la renovació, l'entusiasme i la dedicació que l'editorial LaBreu ha dedicat a Dovlàtov, publicant-lo per primer cop en català, amb traducció de Miquel Cabal. En castellà, una editorial comercialment potent i ben posicionada, RBA, ha publicat recentment La maleta amb la traducció de Justo E. Vasco.

  • Sobre Metáfora. (2010)

Un día entré y estaban saldando libros de la Editorial Metáfora, seguramente una de las pérdidas más tristes del mundo editorial de la pasada década, y no es exageración. Su fondo era admirable (ideal para mis gustos), el diseño homogéneo y atractivo, las traducciones buenísimas, pero quebró. Y su fondo acabó donde acaban todos, en ese purgatorio aséptico e impersonal, badulaque, alacena desastre que son los vips. Me compré todos los que pude. Y si llego a saber los autores que iba a descubrir, me hubiera proveído de otros ejemplares para regalar. Metáfora fueron los primeros en editar a Miljenko Jérgovic, recuperaron a Danilo Kis antes de que Jaume Valcorba y su Acantilado lo recuperaran de nuevo, editaron un texto inédito de Hrabal, y publicaron “La Maleta” de Sergéi Dovlátov.

  • Sobre Ikusager. (2006)

La cristalera de la fachada de la editorial Ikusager da buena idea del carácter de su propietario: un gran cartel con la leyenda Nunca mais, famosa por la catástrofe del petrolero Prestige, recibe al visitante. Dentro, dibujos originales de los ilustradores que han publicado con ella presiden los dos pequeños despachos en los que trabajan Ernesto Santolaya...

Santolaya mantiene su amor por las apuestas comprometidas. Si publicó a Paco Ignacio Taibo II, Arthur London, Antonio Altarriba o Michel del Castillo, su último descubrimiento es un novelista ruso, un maldito de la perestroika, Serguey Dovlátov, de quien acaba de publicar la contundente El compromiso, una cruda revisión de la última realidad de la antigua Unión Soviética.



  • Sobre l'obsessió d'editar Dovlàtov (2007) al bloc 'Artista abans conegut com...':

Artista [a punt de fer-se editor de LaBreu] recorda perfectament que el dia 12 de setembre de 2007 va firmar un paper que el vinclava per sempre a l'Editorial Suïcida. Un objectiu principal inajornable, indiscutible, innegociable: Dovlàtov. Comença, ara sí,  una tasca d'investigació més o menys silenciosa, una aventura increïble, plena de perills i reptes impossibles. Impossibles? I un carall. A veure, qui és aquest paio que ostenta els drets internacionals de Dovlàtov?

D'aquesta tasca d'investigació ja teniu els enllaços a l'entrada anterior d'aquest bloc.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada