Un cop anunciat el proper tema del "Club de lectura T-10": l'humor anglès, trobem notícies literàries sobre l'humor per totes bandes. Quina gràcia, no?
|
Il·lustració de Sean Mackaoui |
És un fenomen paranormal que ja ens va passar amb Nova York, l'Europa Central i Rússia. Proposes un tema i no pares de trobar llibres sobre el tema que has triat. Sembla que això també passa quan estàs embarassada o quan ja has triat un model de cotxe.
El cas és que el suplement cultural "Babelia" del passat dissabte dedica un reportatge als llibres d'humor. D'una banda l'article
Lloremos, pero de risa del filòleg i periodista
Javier Rodríguez Marcos i de l'altra un llistat -molt personal- dels vuit escriptors d'humor imprescindible:
Ocho fundadores de un humor nuevo -la meitat anglosaxons, dos d'ells 'british'- del periodista cultural i contracultural Jordi Costa.
Tal com diuen per anunciar el reportatge:
La explosión de sátira es el buen legado de la crisis . El humor crece como arma y bálsamo. Jo em quedo amb la frase de l'Álex de la Iglesia:
Somos nuestro sentido del humor. És cert i segurament els anglesos han fet del seu sentit de l'humor un tret distingit i distingible.
I em quedo també amb una notícia editorial d'aquests dies, realment interessant : la nova col·lecció -tan nova que encara no surt a l'apartat de 'Colecciones' de la seva web- de l'editorial Anagrama:
La conjura de la risa amb uns quants noms que trobarem en el nostre viatge a Anglaterra: Sharpe, Bennet, Waughn,...
Ai! Si Paasilina fos anglès!!
Haurem de parlar més d'Anagrama i del seu editor, Jorge Herralde, un dels grans divulgadors de l'humor anglès literari al nostre país. La celebració dels 40 anys d'Anagrama va anar acompanyada de l'edició d'un volum amb onze dosis d'humor anglès:
el mejor humor inglés.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada