Harraga, d'Antonio Lozano

El 15 de febrer a les 19h, comentarem Harraga, d'Antonio Lozano.

« Cierro los ojos. Veo desde mi camastro el techo agrietado de este lugar en que me encerraron ». Amb aquesta frase comença Harraga ; frase que es repeteix també al principi dels capítols on Jalid, el narrador, tancat a una presó de Tànger, rememora el seu passat o convoca els seus amics morts o desapareguts.

Jalid, igual que el seu cosí i d'altres adolescents de la seva edat fascinats per les imatges que veuen per televisió amb les parabòl·liques, somia amb una existència daurada en una Europa inassequible. Hamid, un noi amb qui el protagonista pren amistat, té sort. Gràcies a una beca, se'n va a Granada a estudiar Medicina ; això oficialment, doncs en realitat passa més temps als bars que a la universitat, i els diners de la beca no duren gaire. Per sortir-ne del destret, fa de camell i convida Jalid a ajudar-li, a canvi de petits serveis com fer passar maletes entre Espanya i Marroc « El grueso del negocio estaba en pasar a Marruecos cocaína y pastillas que no circulaban por el mercado local y por las que políticos, altos funcionarios e hijos de papá pagaban lo que se les pidiera. El aceite [de haschich] quedaba para el regreso a España. »
Després d'un temps en aquesta situació, Hamid « fué suicidado ». A partir de llavors, Jalid es veurà atrapat en un engranatge del que no podrà sortir, i comença la seva baixada als inferns en caure en mans d’altres patrons, que trafiquen amb èssers humans « Entendí lo que Hamid quiso decir al afirmar que de este negocio no se salía. Se refería a que no salías vivo, si pretendías abandonarlo por tu cuenta. Demasiada gente poderosa… Ahora, yo era uno de ellos; un peón más en el engranaje de sus trapicheos. »
El final es veu a venir: Jalid és un personatge en la línia de Raskolnikov, el protagonista de Crim i càstig de Dostoievski.
L'Epíleg però, on destaca la valenta germana de Jalid, sembla que ens permeti albirar un futur més prometedor... tot i que el final és obert.
A nivell estilístic, destacar que Lozano descriu d'una manera molt realista - perquè el coneix en primera persona - l'entorn ple de contrastos on es desenvolupa la història: les favel·les on viuen els nois, al costat dels “bars internacionals” (per a turistes) al Marroc ; els xalets dels nous rics que consumeixen cocaïna a Espanya, a prop dels hivernacles on treballen els il·legals sense papers procedents de l'Àfrica ...
Harraga no és només una novel·la negra ; el que explica va més enllà de les aventures de Jalid: l'explotació dels emigrants des que arriben, per part dels traficants que els despullen dels seus diners i de la seva identitat i també per part dels seus còmplices a Europa, que s'aprofiten del seu desemparament. Ens presenta la corrupció a tots els nivells: des dels duaners i els policies que fan els ulls grossos per un suborn, fins els alts càrrecs de l'estat, què encobreixen les activitats dels mafiosos al seu servei. Denuncia les traves a les iniciatives per canviar les coses i l'auge de les idees integristes, que l'autor atribueix a les situacions de desarrelament.
Premi Novelpol 2002 a la millor novel·la negra.