Les cendres d'Àngela narra la infantesa de Frank McCourt (l’Àngela del títol és la seva mare). Tot comença amb la família vivint a un barri pobre de Brooklyn a principis dels anys trenta. Frank és el germà més gran i el segueixen Malachy (un any més petit), els bessons Oliver i Eugene i la petita Margaret que mor després de nèixer. Llavors els pares prenen la decisió de tornar a Irlanda, la seva terra natal. S’instal·len a Limerick, un poble on les circumstàncies no són bones per a ningú. Viuen en la més crua pobresa: el pare alcohòlic i incapaç d’ésser responsable d’un treball, gairebé no aporta diners a casa, per la qual cosa depenen de la caritat. La casa es petita i no en reuneix condicions, però no poden aspirar a més. Els familiars de l’Àngela no volen ajudar-los perquè mai van aprovar el matrimoni. Els bessons acaben morint i, més tard, n’arriben d’altres familiars McCourt a casa. Els fills grans, Frank i Malachy, han de contribuir amb el que poden i en quant tenen prou edat, es posen a treballar. El somni de Frank però, va més enllà del que pot oferir-li Irlanda: vol estalviar per a viatjar a Estats Units, el lloc on va néixer, i donar un nou rumb a la seva vida.
Aquesta obra és la història d’una família nombrosa que passa per penúries econòmiques en una època dura. El pare alcohòlic, la mare impotent davant la situació, els fills grans que s’adonen de tot ...
També és una història de superació personal: sabem des del principi que Frank va poder viatjar a Estats Units i estudiar, i tot el patiment de la seva infantesa es va compensar amb el que va venir després.
La seva lectura pot resultar feixuga si mai t’has trobat amb una novel·la d’un calibre autobiogràfic tan intens i descriptiu. El llibre conta una història real, viscuda i patida per el propi autor que l’escriu.
Hem de tenir present que Les cendres d’Àngela és alhora, una història col·lectiva, doncs engloba tota la situació econòmica, política i social, ensenyant-nos com era la vida a la Irlanda empobrida de la dècada dels anys 30 del segle XX. Aquell país enfonsat en la misèria, enemistat amb el Regne Unit i del que tothom volia marxar. A més de relatar la vida en Irlanda, Les cendres d’Àngela també és una història individual d’ambicions i de somnis per complir. És el desig d’emigrar als Estats Units el que empeny Frank a treballar per a pagar-se el viatge.Desig de millorar la seva vida i prosperar, que podem trobar actualment en aquells que ho arrisquen tot per tenir una oportunitat.
El llibre t’implica en la vida d’aquesta família que passa per tantes adversitats ; sovint sents impotència per el pare alcohòlic i et sorprèn com Frank aconsegueix sortir-se’n malgrat les malalties i les pèssimes condicions que va haver de fer front. En definitiva, aconsegueix captar l’interès del lector, i el punt de vista infantil està molt ben aconseguit. Si algun però en podríem trobar seria la irregularitat del ritme narratiu.
Una petita cita del llibre: "Los piojos son peores que las pulgas. Los piojos se agachan y chupan, y vemos nuestra sangre a través de su piel. Las pulgas saltan y pican, y son limpias, y nosotros las preferimos. Los bichos que saltan son más limpios que los bichos que se agachan. Todos acordamos que se acabaron las mujeres, los niños, los perros y los viejos vagabundos. No queremos tener más enfermedades ni infecciones.”
Hi ha una adaptació cinematogràfica de 1999, protagonitzada per Emily Watson i Robert Carlyle (The Full Monthy), la seva banda sonora està considerada un dels millors treballs del compositor John Williams.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada