Per a la seva novel·la s’ha basat en el cas real d’un neuròleg que es torna boig, aprofitant per retratar a nivell social l’Espanya actual des de la Transició, i alhora el nostre sistema sanitari.
Explica l’autor com li va arribar la història: una matí de Sant Jordi a Barcelona, fa tres anys, un home a qui anomena Camilo Escobedo, se li va apropar i li va dir "Tengo una historia que podría interesarte". La novel·la és la vivència d’aquesta persona: un neuròleg què el gener de 2006 va emmalaltir per causes desconegudes i va ser ingressat a un psiquiàtric. Intueix que l’han diagnosticat erròniament i que la seva malaltia és autoimmune, es recupera un any després i just llavors es descobreix i es comença a investigar la seva malaltia concreta.
Martínez descriu com un home ben educat i de classe benestant, comença a perdre el control, i de com una vida còmoda pot esdevenir un infern. En un món on ens han educat per a pensar que l’esforç té la seva recompensa, que la família és el teu entorn amic i que les autoritats son justes, descobrim que les compensacions no son les que esperàvem, que la família té esquerdes i que les autoritats sovint ho son tot menys justes.
Aquesta societat és “un sistema immunitari on les defenses es giren en contra teu, de la mateixa manera com passa amb la malaltia provocada per les teves pròpies defenses” segons Martínez.
Escrita en primera persona, amb un protagonista masculí i nou de femenins, l’autor ha trobat en un boig el personatge ideal per a parlar de Barcelona "amb un punt almodovarià, però amb una foscor més gran, gairebé de Goya", ha explicat.
També posa de manifest les eines de què disposem per a lluitar contra l’enorme pressió a la que estem sotmeses les persones en el món actual i els nivells d’estrés i insatisfacció, fent servir la història de superació d’un doctor considerat embogit, i que ha passat a considerar-se metge de referència en la seva especialitat.
.jpeg)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada