De viatge amb el T-10 de la Bòbila

T-10 és el club de lectura de la Biblioteca la Bòbila que us ofereix plaer i coneixement a partir d'un viatge literari organitzat en deu etapes. L’itinerari del “Club de lectura T-10” combina lectures, tertúlies, còmics, butlletins, xerrades o pel·lícules. És una proposta de 10 excursions lectores, 10 mirades diferents del lloc.

Després dels viatges literaris que hem fet a la ciutat de Nova York, a l'Europa Central, també anomenada Mitteleuropa i a Rússia, al peculiar humor anglès; o a les illes literàries, ens dirigim a la frontera i saltem a banda i banda..., entrem en el cor de la família, a la novel·la llatinoamericana actual, a la part fosca de França a la ciència-ficció,Infància i l'adolescència. I ara, Al marge: la mirada de l'outsider. Ens acompanyes?

dimecres, 6 de març del 2019

Demasiados héroes

El proper dimecres 13 a les 19h, llegirem la novel·la Demasiados héroes, de Laura Restrepo.
Demasiados héroes relata la història de Mateo, un adolescent que creix amb l'absència del pare i li manca memòria que li permeti buscar elements per a posar-li cara a l'home que el va abandonar. Per a aconseguir-ho, recorre als records de la seva mare, la qual cosa li provoca una constant frustració perquè aquests records estan tenyits d'un llenguatge incomprensible per a ell. Cada cop que li pregunta per el seu pare,ella l'explica una història d'herois i el noi no vol saber-ne res d'això. Per a Mateo, els super-herois estan a la play-station o a qualsevol altra pantalla ; del seu pare li cal saber com era l'home de carn i os i, sobretot, on s'hi troba. En un dels paràgrafs, el noi li diu a la mare: "¿Por qué cuando hablas de ese tiempo usas el nosotros?, pareces el diablo en la película El exorcista, no eres tú, eres legión".
Demasiados héroes explica amb detall com funcionava la resistència pacífica, des de les cites clandestines amb "el minut" -així s’anomenava la recerca d’una coartada que justifiqués una reunió de dues o tres persones, per si irrompia la policia-, fins a la dificultat per a dur un exemplar de diari il·legal d’un lloc a un altre de Buenos Aires. "Se ha escrito mucho sobre la lucha armada, pero muy poco sobre la desarmada, más invisible, más paciente e igual de peligrosa. Lo cierto es que había muchos gestos de rebeldía que, por la relación cotidiana con el terror, se escapaban", afegeix. "Pero mi novela la salvó Mateo porque él siempre está preguntando, si hubiera llegado con la historia de Lorenza sobre cómo era la militancia hubieran dicho, ¡qué aburrido! ¡ésta ya me la contaron!".
Resultat d'imatges de demasiados heroesCom en anteriors obres de Laura Restrepo, les pàgines de Demasiados héroes van carregades de tints autobiogràfics. Part de la tasca d'investigació per aquesta novel·la eren coses que Restrepo va conèixer. A ella també li van robar el seu fill i el va poder recuperar. Per a escriure el llibre, li va caldre regressar a Buenos Aires. A l'igual que Lorenza, el personatge, que se'n va a Bogotá quatre anys abans d'acabar la dictadura, ella no va viure el pas a la legalitat de la gent del seu partit. Un altre motiu pel seu retorn va ser trobar els companys de militància, els quals només coneixia pels seus “noms de guerra”. No tenia ni una adreça, ni un telèfon, i el retrobament es va dur a terme en un acte públic amb ocasió de la presentació d'una de les seves novel·les. "Estaba en el escenario y el moderador me pasó un papelito que decía: '¿Mariana (ése era mi nombre de guerra), tienes un momento para tomar un café con tus viejos compañeros?'.En ese momento se me paró el corazón”.
Ara, amb la distància que permet haver sobreviscut la dictadura argentina, alguns anys de franquisme i mil aventures a Colòmbia amb la guerrilla pel mig i amenaces de mort, Restrepo reconeix que les dictadures acaben per contaminar-ho tot, i el seu llegat pot impregnar vàries generacions.
I en aquest sentit, el fet que a la novel·la, el pare rapti el seu fill, reprodueix el que la dictadura feia amb les persones encara que amb d'altres intencions ; la mateixa parella acaben esdevenint enemics un de l'altre. Com diu l’autora: "en esa lucha interna, se reproducen los mecanismos que la dictadura usaba para reprimir. Empezando por lo que en ese tiempo se denominaba nombre de guerra, el que debían usar los militantes en la clandestinidad para evitar caídas masivas. Lorenza era Aurelia y Ramón era Forcás, pero cuando el niño se entera del apodo del padre, dice: 'Qué buen nombre, pero para un perro".
Demasiados héroes està contada com si fos una novel·la d'aventures. Restrepo va recórrer al diàleg per a narrar el drama interior dels tres personatges entorn els quals transcorre el relat: "Un 90% del texto se lee como un diálogo. Era la mejor manera de romper el lenguaje estereotipado de las novelas de acción política, esas que también encajan dentro de un cierto patrón, con tintes más o menos heroicos. Como escritora, el diálogo me permitía contar una vieja historia de forma nueva, con el lenguaje que te proporciona una conversación de todos los días y una conversación que pretende no ser formal".
Text basat en: Castilla, A. 'Amor y militancia' dins: Babelia (El País, 18 de julio de 2009)

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada