"La frontera" al 'Cultura/s'

No és el primer cop que es fem ressò d'articles relacionats amb Mitteleuropa apareguts al suplement Cultura/s de "La Vanguardia" (Robert Saladrigas sobre l'Zweig, Luís Racionero sobre Mitteleuropa,...)  però aquesta vegada el do de l'oportunitat ens ha superat. Ja vam dir a la notícia anterior que el llibre La frontera de Vagliani ha estat poc ressenyat en comparació a altres novel·les que hem llegit al T10. Doncs, vet aquí que al Cultura/s de la setmana passada hem trobat (Gràcies Eulàlia!) una ressenya (diria que la primera que apareix en premsa escrita) de l'escriptor Robert Saladrigas en la qual, a més a més, fa esment del llibre que hem llegit anteriorment: Verd aigua de Marisa Madieri. 

Aquí teniu:

Frontera 2 by clubdelecturat10

"La frontera" de Franco Vegliani

Dimecres, 20 de març de 2013. Tertúlia
Vuitena etapa del viatge literari del Club de lectura T-10 a Mitteleuropa.

La frontera (1964) de Franco Vegliani. Vegliani va nèixer ciutadà austrohongarès a Trieste l'any 1915 i va esdevenir ciutadà italià un cop acabada la primera guerra mundial.Va morir l'any 1982. No és fins l'any 2012 que trobem al nostre país traduccions d'aquesta novel·la. Al mes de gener Edicions de 1984 la va publicar en català, traducció d'Anna Casassas i a finals d'any, al novembre, va apareixer la traducció al castellà de Miquel Izquierdo, publicada per l'editorial Minúscula.

No hi ha grans ressenyes, ni molts comentaris sobre aquesta novel·la, els pocs que hi ha -això sí- són curts i majoritàriament elogiosos. Us deixo algun enllaç:

•  A la pàgina Melibro, 'portal literario', trobareu reflexions interessants de l'Ana Domenech: un texto alejado de maniqueísmo, sin héroes ni villanos, sino con hombres de carne y hueso que dudan y sufren. Un texto exento de épica, de sentencias grandilocuentes y cargado de matices, como sus protagonistas.

• Hasier Larretxea a Koult, 'revista cultural independiente', aprofondeix una mica més: La inten­si­dad de la hon­ra­dez y la (des)lealtad con uno mismo, y con quie­nes les rodean, y las tram­pas ideo­ló­gi­cas junto al sen­ti­miento de culpa que les aguar­dan, son el epi­cen­tro de la his­to­ria: todo un políe­dro de cir­cuns­tan­cias sen­ti­men­ta­les y polí­ti­cas que desem­bo­can en una cri­sis per­so­nal e iden­ti­ta­ria. Franco Vegliani nos habla de la liber­tad y de sus lími­tes. Del reco­no­ci­miento de las pro­pias fron­te­ras y de la ines­ta­bi­li­dad de éstas (per­so­na­les y geográficas). Considera l'obra una de les millors novel·les publicades l'any 2012. 

• Del bloc de la llibreria Altell de Banyoles: No va caldre que llegís gaire estona per saber que el llibre que tenia entre mans era important, bonic, diferent, dur… i que em faria pensar.

• I del bloc Ad libitum: Per quina “pàtria” hem de lluitar si no sabem d’on som? És una novel•la ubicada a la guerra, però no “de guerra”, perquè es dedica a desgranar fins al detall, els mínims sentiments de dos oficials de la primera i la segona guerra mundials. L’autor utilitza un intel•ligent i subtil diàleg entre els dos personatges: el de la primera guerra es comunica  a partir d’uns diaris que va deixar abans de morir a la guerra, el de la segona els llegeix i reflexiona sobre la seva situació. Tots dos pateixen aquesta “desubicació vital” que he dit i a tots dos els marca definitivament.

• Per acabar, El librófago ens parla del llibre, i també de l'autor:

La Frontera es una obra de 1964. Dieciocho años más tarde Vegliani moriría con la angustia de no haber podido llegar a ser descubierto por sus contemporáneos y con la más que razonable sospecha de que nunca llegaría a serlo. Como otros tantos, se equivocaba.

"La frontiera" al cinema

La propera tertúlia d'aquest "T-10" que ens està portant a viatjar per la historia i la geografia de 'Mitteleuropa' serà sobre la novel·la de Franco Vegliani, La frontera, publicada l'any 1964.

El director italià Franco Giraldi va fer l'any 1996 una adaptació cinematogràfica. Ja en parlarem del tema de les identitats, de les fronteres i de les opcions personals que narra Vegliani a la seva novel·la. De moment, mentre aneu enllestint la lectura de la novel·la, us deixo un fragment de la pel·lícula. Veureu, al final, una mostra de la complexitat territorial i lingüística d'aquesta geografia, arrosegada al llarg de la història i aliment de moltes suspicàcies, sobretot en èpoques de conflictes. 

El T-10 a "En 3 minuts" de TVL'H

"Verd aigua" de Marisa Madieri

Dimecres, 20 de febrer de 2013. Tertúlia
Setena etapa del viatge literari del Club de lectura T-10 a Mitteleuropa.

Verd aigua (1987) de Marisa Madieri

Títol original: Verde acqua. Publicat en castellà per l'editorial Minúscula l'any 2000, dins la col·lecció Paisajes narrados, traduït per Valeria Bergalli. En català també el va publicar Minúscula -col·lecció Microclimes-, l'any 2010 i la traducció és de Marta Hernández Pibernat.

Cal destacar en totes dues publicacions, el postfaci de Claudio Magris, a banda de l'acurada edició i el delicat disseny.

Per fer una primera aproximació podeu llegir la crònica que va escriure Xavier Moret al diari 'El País' quan es va publicar l'edició en castellà l'any 2000.

En un dels suplements culturals del diari 'La Nación' del 2003, hi ha un article/entrevista amb Claudio Magris en el què es parla de Marisa Madieri, Mitteleuropa i el llibre Verd aigua.

A les lectures de l'Espolsada es fan ressò de l'edició en català del 2010. 

Finalment, us deixo també un enllaç al bloc de l'Enrique Vila Matas, d'una conversa amb Claudio Magris. És un text llarg, cap al final trobareu les referències més clares als Habsburg, a la perifèria de l'imperi i al tema de la frontera. 

L'ambigüitat de la frontera serà una idea central en la lectura d'aquest llibre de Madieri i també en el proper de Vegliani. Seran dos punts de vista nous sobre Europa Central, diferents dels que hem tingut fins ara amb Musil, Roth i Zweig amb una Mitteleuropa més centrada en Viena, i amb la capital austríaca com a punt de partida.

"La Cripta de los Capuchinos" de Joseph Roth

Dimecres, 16 de gener de 2013. Tertúlia
Sisena etapa del viatge literari del Club de lectura T-10 a Mitteleuropa.

La Cripta de los Capuchinos (1938) de Joseph Roth.

Títol original: Die Kapuzinergruft. Publicat en castellà per l'editorial Acantilado l'any 2010 amb traducció de Jesús Pardo. En català, la desapareguda editorial La Guineu va publicar La Cripta dels Caputxins l'any 2007, traducció de Jaume Creus. 

Si voleu contrastar les vostres impressions, us deixo alguns enllaços amb articles i comentaris:

La ressenya del periodista Álvaro Cortina al diari 'El Mundo': Joseph Roth y su epílogo para la familia Trotta. 
  

A la pàgina Hislibris, dedicada a comentar "llibres d'història i llibres amb història", hi ha una altra ressenya interessant sobre La Cripta de los Capuchinos.


I, finalment, hi ha un bloc del qual us recomano les entrades amb l'etiqueta 'literatura centreuropea' : Epistolari. No hi ha cap ressenya sobre aquest llibre però trobareu un parell d'apunts sobre llibres d'en Roth: Job i Judios errantes.

Butlletí T10 Joseph Roth by clubdelecturat10

Marxa Radetzky. Joseph Roth

El proper 16 de gener farem tertúlia sobre La cripta de los Capuchinos (1938) de Joseph Roth, en aquesta novel·la Roth reprèn, d'alguna manera, la història de la família Trotta, protagonista de La marcha Radetzky.

Per si teniu curiositat...

La Marxa Radetzky (1848) és una composició orquestral de Johann Strauss, pare, escrita en honor al mariscal de camp austríac comte Joseph Radetzky, el qual en una sèrie de victòries, va salvar el poder militar d'Àustria al nord d'Itàlia durant la revolució de 1848-49. La marxa va assolir gran popularitat com a expressió del nacionalisme austríac.

Però quan després d'un temps Radetzky va prendre part en la repressió del moviment revolucionari a Àustria, la marxa va arribar a ser considerada com un símbol reaccionari. Actualment, la Marxa Radetzky deu la seva popularitat a què és la peça que clou el Concert d'Any Nou de la Filharmònica de Viena. Durant aquesta última obra, l'audiència aplaudeix al compàs i el director torna per dirigir el públic en lloc de fer-ho a l'orquestra. 

La novel·la La marxa de Radetzky (1932) Joseph Roth és l'obra més popular i valorada de l'escriptor Joseph Roth, un text cabdal de la narrativa moderna. A través de tres generacions de la família Trotta, La Marxa de Radetzky evoca el declivi i la caiguda de la vella Àustria absolutista. Víctima ell mateix dels atzars del temps i les dificultats de l’exili, Roth troba en el vell ordre –representat per l’avi Trotta– uns valors perduts per sempre.

Durant la batalla de Solferino, el subtinent Joseph Trotta salva la vida de l’emperador, gesta per la qual és ascendit a capità i rep el títol de baró. Però l’heroi de Solferino és un home senzill i esquiu, i no suporta la deformació de la veritat. En llegir en un llibre de text del seu fill com s’exagera retòricament la seva “heroïcitat”, sent la necessitat de renunciar als galons i decideix prohibir al seu fill la carrera militar. Aquest, gràcies al favor del sobirà, viurà com a subgovernador de l’Imperi. Finalment, el nét, en qui els instints familiars de sinceritat i de llibertat són alterats per un avorriment singular de la vida, intentarà retrobar la grandesa del seu avi en la Primera Guerra Mundial. (Editorial Proa)

Us deixo la ressenya a Hispalibris, la més recent de Cat Byron Lee i un article del sempre interessant Jordi Llovet, publicat al diari 'El País' l'any 2009: Roth, el sant bevedor.