"Somos nuestro sentido del humor"

Un cop anunciat el proper tema del "Club de lectura T-10": l'humor anglès, trobem notícies literàries sobre l'humor per totes bandes. Quina gràcia, no?

Il·lustració de Sean Mackaoui

És un fenomen paranormal que ja ens va passar amb Nova York, l'Europa Central i Rússia. Proposes un tema i no pares de trobar llibres sobre el tema que has triat. Sembla que això també passa quan estàs embarassada o quan ja has triat un model de cotxe.

El cas és que el suplement cultural "Babelia" del passat dissabte dedica un reportatge als llibres d'humor. D'una banda l'article Lloremos, pero de risa del filòleg i periodista Javier Rodríguez Marcos i de l'altra un llistat -molt personal- dels vuit escriptors d'humor imprescindible: Ocho fundadores de un humor nuevo -la meitat anglosaxons, dos d'ells 'british'- del periodista cultural i contracultural Jordi Costa.

Tal com diuen per anunciar el reportatge: La explosión de sátira es el buen legado de la crisis . El humor crece como arma y bálsamo. Jo em quedo amb la frase de l'Álex de la Iglesia: Somos nuestro sentido del humor. És cert i segurament els anglesos han fet del seu sentit de l'humor un tret distingit i distingible.

I em quedo també amb una notícia editorial d'aquests dies, realment interessant : la nova col·lecció -tan nova que encara no surt a l'apartat de 'Colecciones' de la seva web- de l'editorial Anagrama: La conjura de la risa amb uns quants noms que trobarem en el nostre viatge a Anglaterra: Sharpe, Bennet, Waughn,...

Ai! Si Paasilina fos anglès!!

Haurem de parlar més d'Anagrama i del seu editor, Jorge Herralde, un dels grans divulgadors de l'humor anglès literari al nostre país. La celebració dels 40 anys d'Anagrama va anar acompanyada de l'edició d'un volum amb onze dosis d'humor anglès: el mejor humor inglés.

Una llàgrima per l'humor anglès!

Tot just hem començat a fer la maleta per anar cap a Anglaterra i ja hem de deixar anar una llàgrima salada.

L'actor britànic Rik Mayall, conegut per la interpretació del paper de Rick, un dels protagonistes de la sèrie 'Els joves', s'ha mort a l'edat de cinquanta-sis anys, segons que informa la BBC.

Rick a "Els joves"

'The Young Ones', en anglès, emesa a començament dels anys vuitanta al Regne Unit, fou doblada al català per TV3 i es va convertir ràpidament en una sèrie de 'culte' pel seu humor càustic i irreverent. Us deixo el primer capítol per si voleu recordar aquells temps.

La sèrie fou escrita per Mayall mateix, amb el seu amic  Ben Elton i la seva companya Lise Mayer. El còmic i actor Alexei Sayle hi posava el material addicional. Mayall també va sortir a 'Filthy Rich & Catflap' (1986) amb Edmondson i Nigel Planer. El seu primer treball notable tot sol va ser la interpretació de parlamentari conservador Allan Allan Beresford B'stard a la comèdia 'The New Statesman' (1987-1992) a la televisió local de Yorkshire. Després, a 'Bottom' (1991-1992, 1995), novament amb Adrian Edmondson, amb qui interpretava papers semblants als de 'Els joves'. Així mateix va treballar en alguns films, com ara 'Drop Dead Fred' i sis episodis còmics amb el títol comú 'Rik Mayall presents' el 1993. Va aparèixer en la primera temporada de 'L'escurçó negre' i va enregistrar algunes escenes d'Harry Potter i la pedra filosofal' que no van ser incloses en el muntatge final.

Al llarg del viatge a Anglaterra veurem com l'humor anglès (barreja de sàtira social, surrealisme, humor negre i excentricitats) salta de la literatura -novel·les, còmics i teatre- al cinema i a la televisió. Els joves és un exemple clar.

Brutal Rússia!

Cap país no ha dominat l’art de destruir les ànimes dels seus súbdits tan bé com Rússia.

Joseph Brodsky 

a En una cambra i mitja

[Tragèdia]

Fotograma de la pel·lícula "En una cambra i mitja"

[Lirisme]

Allò que la memòria té en comú amb l’art és l’habilitat per a la selecció, el gust pel detall. La memòria conté precisament detalls, no la imatge completa; els moments culminants, si voleu, no l’espectacle sencer. (…) Més que res, la memòria s’assembla a una biblioteca en desordre alfabètic, i sense les obres completes de ningú.

Joseph Brodsky

a En una cambra i mitja

"En una cambra i mitja" al cinema

El director rus Andrei Khrzhanovsky (Moscou, 1939) va adaptar al cinema, l'any 2009, el relat A Room and a Half  (En una cambra i mitja) de Joseph Brodsky.

Només el trailer ja conté imatges d'una gran bellesa.

I si teniu curiositat per veure'n més... us deixo l'enllaç a la pel·lícula sencera:

  

Resulta curiós -i del tot inesperat- que tres de les lectures que hem programat en aquest viatge literari a Rússia tenen una adaptació cinematogràfica: Jadzhi Murat, Morfina i aquesta En una cambra i mitja.

Joseph Brodsky, poeta

Tot i que nosaltres llegirem d'ell un text en prosa, Joseph Brodsky és, en realitat, poeta. Un dels grans poetes del segle XX. Precisament, fa pocs mesos, Edicions de 1984 va publicar el llibre Poemes escollits. Us deixo l'enllaç a tres de les múltiples ressenyes que van aparèixer a revistes i diaris. 

• El professor i crític literari Jordi Llovet al 'Quadern' del diari 'El País': Un gran poeta rus (Febrer 2013)

Això fa que la poesia de Brodsky desemboqui en el tractament dels grans temes de la poesia occidental -l'amor, l'amistat, la fama, l'art, la història de la cultura i els fets accidentals, així com l'angoixa, les desgràcies i la mort.

• La nostra estimada Simona Skrabec -el curs passat ens va venir a parlar de l'Europa Central i va ser un plaer- escriu al diari 'Ara' l'article Amb un únic cos i la màquina d'escriure (Juny 2013)

“Iòsif Aleksàndrovitx Brodski va néixer a Leningrad l’any 1940 i va morir com a Joseph Brodsky a Nova York l’any 1966″, escriu Antoni Munné en la presentació d’ Una cambra i mitja (PUV, 2013). Aquesta és la pregunta clau davant els textos de Brodsky: com comprendre la diferència “entre un nom i l’altre, entre aquell Iòsif i aquest Joseph”?

• I, més recentment, dins la tria personal de Ricard Ripoll a la revista 'Serra d'Or' (Febrer 2014). 

"En una cambra i mitja" de Joseph Brodsky

Dimecres, 21 de maig de 2014. Tertúlia
Desena i última etapa del viatge literari a Rússia

Joseph Brodsky. En una cambra i mitja.
València: Publicacions de la Universitat de València, 2013.
Traducció d'Anna Torcal i Salvador Company. Introducció d'Antoni Munné.

En castellà podem trobar aquest text dins el volum d'assaigs literaris Menos que uno, publicat per Versal l'any 1987. Més endavant, l'any 2006, va ser l'editorial Siruela que va recuperar el conjunt de textos Menos que uno. Ensayos escogidos dins la col·lecció "El ojo del tiempo".

De fet, En una cambra i mitja va ser publicat en anglès, In a Room and Half dins el volum Less than one.

Us deixo, de moment, un parell de comentaris sobre el llibre que van aparèixer a la premsa al voltant de la seva publicació.

El periodista Ignasi Aragay va escriure, fa poc més d'un any, una ressenya al diari 'Ara': La petita família de Joseph Brodsky. Un tast:

És un petit text colpidor, tan petit com l’espai que evoca. Colpeix per la distància amb què Brodski recorda aquells anys,com si fossin una altra vida, a voltes com si els seus pares fossin uns estranys.El llibre també és el retrat cru d’una societat desangelada i una descarnada crítica política: els seus pares “van néixer i créixer lliures”, abans que arribés “l’estúpida escòria anomenada revolució, que per a ells, comper a altres generacions,volia dir esclavatge”.

“Cap país no ha dominat l’art de destruir les ànimes dels seus súbdits tan bé com Rússia”, escriu.

L'escriptor valencià Vicent Alonso al diari 'El País', en una ressenya que titula Una bomba de temps , escriu: 

No crec haver llegit mai un text memorialístic més corprenedor.

Pocs textos breus podrien comparar-se a En una cambra i mitja si ateníem la capacitat de reunir, acordats i sincronitzats amb perspicàcia, els records i la reflexió sobre el funcionament de la memòria i de l’oblit. 

La tria de l’espai vital, la cambra de petites dimensions, no és més que una encertada metonímia que remet al conjunt i que, a mesura que el relat es desenvolupa, dóna lloc a nous fragments de realitat recordada que malden per esdevenir símbols del tot que es pretén traslladar al lector.

Llibres russos

Butlletí núm. 3/2 del Club de lectura T-10: Llibres russos. Escriptors als qui cadria seguir la pista, tendències de la literatura russa dels segle XXI, temes principals de la narrativa russa actual, la conflictiva relació de la literatura russa amb el poder. Recomanacions.

Butlletí T10 núm 3_2 Llibres russos.pdf by clubdelecturat10