9è viatge del Club de lectura T-10 a Nova York
La nit de l'oracle edició en català d'Edicions 62 i La noche del oráculo d'Anagrama en castellà.
Tot i que havíem previst llegir Sunset Park, problemes logístics d'última hora ens van obligar a canviar de lectura i l'atzar... Oh! L'atzar!... ens ho va compensar i ens va oferir una de les lectures més austerianes possibles: La nit de l'oracle.
Passejades per Nova york, històries enllaçades, relligades, quaderns, llibretes, escriptors, casualitats, atzar,... Una novel·la sobre la vida, l'amor, la malaltia, la fragilitat, la mort,...
Auster és un escriptor que es qüestiona, que es fa preguntes i que escriu per trobar les respostes. L'escriptura d'Auster és catàrquica, és una resposta a la vida. Les històries que ens explica ens fan compartir les incerteses de la vida, qüestionen les identitats, ensenyen la fragilitat de l'existència i mostren la potencialitat de la paraula.
Els companys de la Biblioteca Tecla Sala van elaborar un dossier informatiu sobre l'autor i el llibre. A la pàgina del "Taller de lectura de Liliana Costa" trobareu comentaris aclaridors i un punt de vista interessant.
Auster és un d'aquells autors que crea adicció en alguns lectors i, en canvi, deixa indiferents a altres. Un dels adictes va escriure: ...a mí Auster me parece un escritor que despierta generalmente toda mi simpatía literaria y que en cualquier caso siempre me parece sencillamente encantador. De la misma forma que le perdono todo, le agradezco los aciertos. Tiene la gracia como aliada, pertenece a esa clase de autores (como Stevenson, por ejemplo) de los que Fernando Savater dice que tienen encanto: "Ya sé que ésta no es una categoría científica de crítica literaria (...) sin embargo, cualquier verdadero lectors sabe a qué me refiero...".
Enrique Vila-Matas a No soy Auster
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada