De viatge amb el T-10 de la Bòbila

T-10 és el club de lectura de la Biblioteca la Bòbila que us ofereix plaer i coneixement a partir d'un viatge literari organitzat en deu etapes. L’itinerari del “Club de lectura T-10” combina lectures, tertúlies, còmics, butlletins, xerrades o pel·lícules. És una proposta de 10 excursions lectores, 10 mirades diferents del lloc.

Després dels viatges literaris que hem fet a la ciutat de Nova York, a l'Europa Central, també anomenada Mitteleuropa i a Rússia, al peculiar humor anglès; o a les illes literàries, ens dirigim a la frontera i saltem a banda i banda..., entrem en el cor de la família, a la novel·la llatinoamericana actual, a la part fosca de França a la ciència-ficció,Infància i l'adolescència, Al marge: la mirada de l'outsider, Dones i feminisme .
I ara, Novel·la romàntica. O no... . Ens acompanyes?

divendres, 11 de juliol del 2014

¿Quién se inventa los chistes?

Del suplement Es. Estilos de vida del diari La Vanguardia, un reportatge d'Antonio Ortí: ¿Quién se inventa los chistes?. Interessant article sobre la 'creació de l'humor' i, de nou, l'humor anglès dels Monty Python serveix per situar el tema. Comença així...

En un célebre sketch de Monty Python titulado "The funniest joke in the world" (el chiste más gracioso del mundo), un hombre llamado Ernest Scribbler escribe un chiste tan colosal que nada más leerlo se muere de risa. Al poco, llega su mujer y se lo encuentra tirado en el suelo con una nota en la mano, así que la lee pensando en una carta de despedida, pero sufre el mismo ataque de risa y cae inánime sobre el escritorio. Horas después, la policía acordona la zona y Scotland Yard se hace cargo del asunto e intenta “sacar al chiste de la casa”. El primer gendarme que lo pretende fallece alborozado junto a un seto, por lo que el ejército no tarda en interesarse por el potencial militar del chiste asesino y su devastadora eficacia en un radio de 50 metros. Gran Bretaña está en guerra con Alemania, así que a los altos mandos se les ocurre en el invierno de 1943 traducirlo al alemán (a cada traductor se le asigna una única palabra después de acabar hospitalizado un intérprete que se atreve con dos vocablos) y lo que sucede a continuación es realmente… para morirse de risa.


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada