De viatge amb el T-10 de la Bòbila

T-10 és el club de lectura de la Biblioteca la Bòbila que us ofereix plaer i coneixement a partir d'un viatge literari organitzat en deu etapes. L’itinerari del “Club de lectura T-10” combina lectures, tertúlies, còmics, butlletins, xerrades o pel·lícules. És una proposta de 10 excursions lectores, 10 mirades diferents del lloc.

Després dels viatges literaris que hem fet a la ciutat de Nova York, a l'Europa Central, també anomenada Mitteleuropa i a Rússia, al peculiar humor anglès; o a les illes literàries, ens dirigim a la frontera i saltem a banda i banda..., entrem en el cor de la família, a la novel·la llatinoamericana actual, a la part fosca de França a la ciència-ficció,Infància i l'adolescència, Al marge: la mirada de l'outsider, Dones i feminisme .
I ara, Novel·la romàntica. O no... . Ens acompanyes?

dimarts, 26 d’agost del 2014

Reírse con la "O". Los gamberros se han colado

No todas las risas son iguales. Reírse con la «a» es liberador, la más espontánea, la estupenda carcajada, cuello atrás, mirando al cielo, incontrolable. Bendita sea. Con la «e» es de hacer la puñeta. Con la «i» es ñoño, de adolescentes o monjitas de anís para subir la tensión, un poco como con la «u», que ya entra incluso en reírse porque sí, porque toca, pero sin que te haga realmente gracia. Con la «o», en cambio, es de esas risas que te dejan poso. De azorarse, escandalizarse, incomodarse, bajar los ojos por un momento y ponerse la mano en la boca. El «madre mía», el «cómo se pasan», pero, ché, hace gracia.


Els Òscar del programa "La competència" de RAC1

Hacer reír con la «o» es un trabajo muy serio y en los últimos años las críticas más severas hacia la situación política y social por la que atravesamos se hacen, sobre todo,  desde los programas de humor, ya sean en radio o televisión. Detrás de los mejores hay horas, concentración y un puñado de espléndidos guionistas que se devanan la sesera para buscar el chiste idóneo que explique lo que pasa resumido en dos frases. Y encima te ríes. Son buenos.  Francotiradores.

La periodista Gemma Herrero va publicar a finals del 2013, a la revista cultural Jot Down, aquest article: Reírse con la "O"Parla de l'humor que fan els Òscar (Andreu i Dalmau) del programa La competència, o el Gran Wyoming i el seu equip a El Intermedio. Parla també de l'evolució del personatge del Follonero -un habitual als programes de l'Andreu Buenafuente- cap al periodista Jordi Evole, conductor del programa Salvados. 
 
Jordi Évole Font: Revista JotDown. Foto: Jorge Quiñoa

És precisament Jordi Évole qui, a pregunta de la periodista, apuntala el sentit de l'humor en la crítica social i política: 

¿Por qué desde el humor programas cuyo primer objetivo era el de entretener han terminado siendo referencia de información? Évole tiene una teoría: «Porque hay un fallo del sistema. Somos un fallo del sistema. Los gamberros se han colado y han terminado cuajando. Algo pasa, pero somos un error».

Aquest és un punt de contacte amb el sentit de l'humor que trobem a molta literatura anglesa, també al cinema i a la televisió: Los gamberros se han colado. (Biennnn!!!)

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada