De viatge amb el T-10 de la Bòbila

T-10 és el club de lectura de la Biblioteca la Bòbila que us ofereix plaer i coneixement a partir d'un viatge literari organitzat en deu etapes. L’itinerari del “Club de lectura T-10” combina lectures, tertúlies, còmics, butlletins, xerrades o pel·lícules. És una proposta de 10 excursions lectores, 10 mirades diferents del lloc.

Després dels viatges literaris que hem fet a la ciutat de Nova York, a l'Europa Central, també anomenada Mitteleuropa i a Rússia, al peculiar humor anglès; o a les illes literàries, ens dirigim a la frontera i saltem a banda i banda..., entrem en el cor de la família, a la novel·la llatinoamericana actual, a la part fosca de França a la ciència-ficció,Infància i l'adolescència, Al marge: la mirada de l'outsider, Dones i feminisme .
I ara, Novel·la romàntica. O no... . Ens acompanyes?

dimecres, 29 d’octubre del 2014

"Alta seriedad y baja comedia"

Aquest cop comencem pel final. Alta seriedad y baja comedia o Humor y desdicha en "El regreso de Reginald Perrin" és el títol del postfaci que ha escrit Kiko Amat. 

És magnífic! Serveix per entendre molt millor el que hem llegit i, per tant, per gaudir molt més de les novel·les de David Nobbs.

Us recomano llegir-lo sencer, unes vint pàgines, al final de El regreso de Reginald Perrin. Precís, incisiu, aclaridor. Un tast (és un postfaci amb diversos apartats):

Introducción. (...) Humor con transfondo triste, humor que nace de la desdicha. La carcajada nerviosa (pero trascendente) en mitad del sepelio ajeno. (...)

Humor triste: un intento de definición.

Caída y auge de Reginald Perrin y la secuela, El regreso de Reginald Perrin, son dos de los mejores ejemplos habidos de humor melancólico. Hablamos de Humor Melancólico, en mayúscula. En ambos libros, el humor, el disparate, la hipérbole y el absurdo sirven a un fin: explicar una historia de congoja y desazón, de almas en quebranto y espirítus aplastados, de monotonía urbana y aburrimiento pertinaz. De gente sin rumbo encadenada a su propia rutina, abulia y ocasional desaliento. (...)

Los corazones temáticos de la novela son la insatisfacción, la angustia y la catàstrofe inminente, y asimismo su motor es el más puro humorismo. Un tipo de comedia tràgica que halla humorismo y situaciones cómicas en la fatalidad. En las cosas que van mal. (...)

Reginald Perrin: el hombre como arquetipo

R.P es allí [en Inglaterra] un mito, un logotipo reconocible a distancia, un simbolo que explica un lugar, un momento, una personalidad y una sensibilidad. Perrin (Reginald Iolanthe Perrin, simbólicas iniciales: R.I.P.) es el resumen motriz de un tipo de ciudadano: el oficinista don nadie, aburrido, conservador y por completo carente de imaginación, excremento andante que solo sirve para levantarse puntual y, cual Sísifo urbano, coger el tren y realizar su faena de contabilidad y coger el tren de vuelta a casa y regresar temprano a su casa suburbana en barrio residencial (casa de dos plantas con jardín y parking, etc..., hogar de la monotonía, el tedio y el no-resaltar), comer su cena en silencio o delante de la TV, mascullar (de existir cónyuge) una breve ristra de lugares comunes, juicios basados en pequeñeces y lamentaciones sobre el estado de las cosas, y luego meterse en la cama. Y a la mañana siguiente... Ya pillan la idea.

Hi ha dos apartats més, "The love revolution: Nobbs y la ternura, Perrin y la rebeldía"  i  "England, oh England, a country so great...", en els quals rebla el clau de la crònica/crítica literària d'aquests llibres.

Per acabar, un divertiment:

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada