De viatge amb el T-10 de la Bòbila

T-10 és el club de lectura de la Biblioteca la Bòbila que us ofereix plaer i coneixement a partir d'un viatge literari organitzat en deu etapes. L’itinerari del “Club de lectura T-10” combina lectures, tertúlies, còmics, butlletins, xerrades o pel·lícules. És una proposta de 10 excursions lectores, 10 mirades diferents del lloc.

Després dels viatges literaris que hem fet a la ciutat de Nova York, a l'Europa Central, també anomenada Mitteleuropa i a Rússia, al peculiar humor anglès; o a les illes literàries, ens dirigim a la frontera i saltem a banda i banda..., entrem en el cor de la família, a la novel·la llatinoamericana actual, a la part fosca de França a la ciència-ficció,Infància i l'adolescència. I ara, Al marge: la mirada de l'outsider. Ens acompanyes?

dimecres, 19 de novembre del 2014

"Indecències" d'Alan Bennett

Dimecres, 19 de novembre de 2014. A les 7 de la tarda. Tertúlia
Quarta etapa del nostre viatge literari a l'humor anglès.


Smut. Two Unseemly Stories (2011) és el títol original d'aquest llibre que conté dos relats 'diferents' de l'escriptor -sobretot d'obres de teatre- Alan Bennett.


Podríem traduir Smut per obscenitats, en català, i unseemly pel que en castellà diríem indecorosas. Els nostres traductors han obviat la part obscena i han optat per un Indecències, en català publicat per Empúries, i Dos historias nada decentes, publicat per Anagrama en castellà. Res d'obscenitats.

  • Claro que hay sexo, y deseo, y placer, porque el autor nos incita a mirar a través de ese ojo de cerradura que oculta las pasiones, pero a la vez nos invita a reírnos de las convenciones sociales, de esos puntos de vista que nos hacen, en muchas ocasiones, caer en el más espantoso de los ridículos. Nos permite ver esas vidas secretas que todos tenemos y que tienen, sin lugar a dudas, muchas sorpresas. Això diu el llibreter César Millán al seu bloc Librero de libros. 



  • El crític literari Pablo Chul escriu: 

  • El fondo está claro: las dos historias tratan, como muchos grandes novelones, de la soledad, del tiempo que pasa, de la invisibilidad de la edad madura, del miedo a no ser nadie cuando se cumplen cincuenta y muchos. Pero la forma nos descoloca: por momentos creemos que tratan de sexo, pero debe de ser un sexo del siglo pasado, o de incluso antes.

    • Sobre l'humor de Bennet, Javier Fernández de Castro al Boomerang:
    Comparando el humor de Bennet con el ilustre elenco de humoristas ingleses, desde Chesterton, Wodehouse o Evelyn Vaugh a sus contemporáneos, la diferencia más notable quizá sea el trasfondo de acritud que transmite Bennet y que no está presente en sus predecesores. Lo que cualquiera entiende como humor inglés es una forma de crítica que pretende satirizar los comportamientos, unas veces de personas y otras de clases sociales, pero sin poner nunca en cuestión el ordenamiento moral que rige el mundo donde tienen lugar esas conductas puestas en solfa. La mirada del típico mayordomo de Wodehouse suele ser demoledora para los dueños de la mansión a la que sirve, pero raras veces se pone en cuestión la estratificación social o la existencia de amos y criados. 

    • Pugem el nivell de l'admiració... i de la crítica. Robert Saladrigas a 'La Vanguàrdia': El formidable Alan Bennett. Comença així: 

    No recordo si ho he escrit mai, però al capdavall és ben bé igual. Veure anunciat que apareixerà la traducció d'un nou títol del mestre de la sàtira anglesa Alan Bennett (Leeds, 1934) em fa saltar literalment com impulsat per una molla. Els seus llibres, des de "La ceremonia del masaje" fins a "Amb una mà al davant i l'altra al darrere" o "La dama de la furgoneta", passant per l'entranyable història d'"Una lectora poc corrent" -deixo de banda la llegendària sèrie de televisió Talking heads-, em són necessàries per regenerar energies i tirar endavant. És així.

    • Per acabar, us deixo també l'enllaç a la crítica de Damià Alou al diari "Ara": Grolleries de la vida moderna i que acabava així, al març del 2013: ... acabaré amb un presagi: no crec que aquest 2013 ens porti res més divertit i brillant que aquestes dues novel·les curtes servides en un traducció d¡Ernest Riera que hi reprodueix perfectament  la ironia i l'estil juganer de Bennett.



    0 comentaris:

    Publica un comentari a l'entrada