Quarta etapa del nostre viatge literari a l'humor anglès.
Smut. Two Unseemly Stories (2011) és el títol original d'aquest llibre que conté dos relats 'diferents' de l'escriptor -sobretot d'obres de teatre- Alan Bennett.
Podríem traduir Smut per obscenitats, en català, i unseemly pel que en castellà diríem indecorosas. Els nostres traductors han obviat la part obscena i han optat per un Indecències, en català publicat per Empúries, i Dos historias nada decentes, publicat per Anagrama en castellà. Res d'obscenitats.
- Claro que hay sexo, y deseo, y placer, porque el autor nos incita a mirar a través de ese ojo de cerradura que oculta las pasiones, pero a la vez nos invita a reírnos de las convenciones sociales, de esos puntos de vista que nos hacen, en muchas ocasiones, caer en el más espantoso de los ridículos. Nos permite ver esas vidas secretas que todos tenemos y que tienen, sin lugar a dudas, muchas sorpresas. Això diu el llibreter César Millán al seu bloc Librero de libros.
El fondo está claro: las dos historias tratan, como muchos grandes novelones, de la soledad, del tiempo que pasa, de la invisibilidad de la edad madura, del miedo a no ser nadie cuando se cumplen cincuenta y muchos. Pero la forma nos descoloca: por momentos creemos que tratan de sexo, pero debe de ser un sexo del siglo pasado, o de incluso antes.
- Sobre l'humor de Bennet, Javier Fernández de Castro al Boomerang:
Comparando
el humor de Bennet con el ilustre elenco de humoristas ingleses, desde
Chesterton, Wodehouse o Evelyn Vaugh a sus contemporáneos, la diferencia más
notable quizá sea el trasfondo de acritud que transmite Bennet y que no está
presente en sus predecesores. Lo que cualquiera entiende como humor inglés es
una forma de crítica que pretende satirizar los comportamientos, unas veces de
personas y otras de clases sociales, pero sin poner nunca en cuestión el
ordenamiento moral que rige el mundo donde tienen lugar esas conductas puestas
en solfa. La mirada del típico mayordomo de Wodehouse suele ser demoledora para
los dueños de la mansión a la que sirve, pero raras veces se pone en cuestión
la estratificación social o la existencia de amos y criados.
- Pugem el nivell de l'admiració... i de la crítica. Robert Saladrigas a 'La Vanguàrdia': El formidable Alan Bennett. Comença així:
No recordo si ho he
escrit mai, però al capdavall és ben bé igual. Veure anunciat que apareixerà la
traducció d'un nou títol del mestre de la sàtira anglesa Alan Bennett (Leeds,
1934) em fa saltar literalment com impulsat per una molla. Els seus llibres,
des de "La ceremonia del masaje" fins a "Amb una mà al davant i l'altra al darrere" o "La dama de la furgoneta", passant per l'entranyable història d'"Una lectora poc
corrent" -deixo de banda la llegendària sèrie de televisió Talking heads-, em
són necessàries per regenerar energies i tirar endavant. És així.
- Per acabar, us deixo també l'enllaç a la crítica de Damià Alou al diari "Ara": Grolleries de la vida moderna i que acabava així, al març del 2013: ... acabaré amb un presagi: no crec que aquest 2013 ens porti res més divertit i brillant que aquestes dues novel·les curtes servides en un traducció d¡Ernest Riera que hi reprodueix perfectament la ironia i l'estil juganer de Bennett.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada