Quan aquest club de lectura encara no es deia T-10, sinó T-3 vam programar tres novel·les que donaven un cert protagonisme als llibres i la lectura. Ens agraden els llibres que parlen de llibres.
Una d'aquestes novel·les va ser una divertida història d'Alan Bennet titulada Una lectora poc corrent, en castellà Una lectora nada común, en la qual se'ns explica, amb tendresa i versemblança, la sorprenent iniciació de la reina d'Anglaterra al plaer de la lectura.
A més de descobrir el significat de la paraula 'opsímata' (persona que aprèn tard a la vida), aplicat naturalment a la reina, el llibre està ple de l'habitual sentit de l'humor de Bennet.
- Tot bé?
- Estic llegint.
- Un altre cop?
I està ple, també, de frases sobre la pròpia experiència de la lectura i els imminents efectes secundaris sobre la gent que la descobreix.
Mai s'havia interessat gaire per la lectura... Llegir no era fer. Ella era més aviat de les que fan coses. Això anirà canviant. I molt. Va descobrir que un llibre menava cap a un altre llibre.
Alguns dels pensaments que escriu Bennet enmig de la història d'iniciació a la lectura de la Reina :
Alguns dels pensaments que escriu Bennet enmig de la història d'iniciació a la lectura de la Reina :
- Els llibres ens deixen més tendres que abans de llegir-los.
- Llegir un informe no és llegir. Un informe tanca un tema, la lectura l'obre.
- M'estic convertint en un ésser humà. [Pel fet de llegir, s'entén]
- Llegir enriqueix la vida.
- Llegir era un múscul.
- Un llibre és un artefacte. Si. Un artefacte per fer esclatar la imaginació.
L'elegància de l'eriçó de Muriel Barbery i La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey de Mary Ann Shaffer i Annie Barrows.
Per si us voleu enriquir.
.jpeg)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada