De viatge amb el T-10 de la Bòbila

T-10 és el club de lectura de la Biblioteca la Bòbila que us ofereix plaer i coneixement a partir d'un viatge literari organitzat en deu etapes. L’itinerari del “Club de lectura T-10” combina lectures, tertúlies, còmics, butlletins, xerrades o pel·lícules. És una proposta de 10 excursions lectores, 10 mirades diferents del lloc.

Després dels viatges literaris que hem fet a la ciutat de Nova York, a l'Europa Central, també anomenada Mitteleuropa i a Rússia, al peculiar humor anglès; o a les illes literàries, ens dirigim a la frontera i saltem a banda i banda..., entrem en el cor de la família, a la novel·la llatinoamericana actual, a la part fosca de França a la ciència-ficció,Infància i l'adolescència, Al marge: la mirada de l'outsider, Dones i feminisme .
I ara, Novel·la romàntica. O no... . Ens acompanyes?

divendres, 11 de desembre del 2015

Memòria del buit: homèrica i antièpica

Memòria del buit explica la llegenda del despietat Samuele Stocchino, el tigre d'Ogliastra, el bandit més buscat de Sardenya. Després de tornar de la Primera Guerra Mundial convertit en heroi, la venjança contra aquells que l'hi han pres tot el porta a transformar-se en un assassí fugitiu. Però en Samuele també estima: protegeix la seva família de l'amenaça dels cacics locals i està enamorat de la Mariangela... L'article de Xavier Serrahima, a la secció de Notícies del Núvol, ens ofereix un bon tast de la novel·la: 


 


(...) "En submergir-me en aquest llibre on “el somni […] continuava essent la realitat i el seu contrari” he recobrat la deliciosa sensació de goig i descoberta que vaig assaborir amb Camí de sirga, La guerra del fin del mundo, El gatopardo o Tieta d’Agreste: un magistral i sòlid món narratiu que ho és tot, que se sosté i es justifica per ell (i en ell) mateix.

La literatura és exactament això: un joc poderós on la realitat i la ficció es troben —“Blau del color del somni que sempre es veu després que s’ha somiat en colors i el que es recorda és un color terrible, més color que el de veritat”—, on la paraula i l’argument conflueixen, on el fons i la forma es dilueixen en una matèria duradora i indestriable; un regal sublim, que ens abstreu de tot, ens transporta i ens transforma; que ens fa i ens fa diferents; que ens duu més enllà per explicar-nos, precisament, el que no es pot explicar i, tanmateix, que, sense entendre-ho, ho entenguem: “Explicada, aquella nit sembla poca cosa, perquè les nits no es poden explicar”.

Escrita amb una gran saviesa narrativa, amb una mescla mesurada i encertadíssima d’una gran diversitat de registres literaris —des de l’oralitat pròpia dels contes de la vora del foc (“Avancem, doncs…”; “Aquí estem en plena escena…”; “Els qui saben les coses…”; “Diu que…”) fins a escenificacions diàfanament teatrals, combina a parts iguals poesia i patiment, sofriment i dolor: “aquest fill que duus al ventre serà el teu dolor i la teva alegria”.

La novel·la té alguna cosa d’homèric, d’èpic; o, més aviat d’antihomèric o antièpic: de l’èpica de la realitat, de la quotidianitat, d’un món proper, identificable, fet a mida humana, contradictòria, sovint irracional, intuïtiva, impulsiva, visceral: “I així el «caporal» es torna una figura mítica, però a la mitologia d’una gent que no sap, que ni tan sols s’imagina, que lluny està l’Stocchino, el protagonista, de l’heroisme”. Convertit al mateix temps en rondallaire i en (re)creador de mites, Fois retrata el cos i l’ànima de Sardenya. D’aquesta illa aïllada i desconeguda que, com el protagonista, és una resistent: “la voluntat no existeix, sobreviure només és qüestió de resistència”.

Un fet que pot portar a algú a assenyalar que és un llibre massa localista, excessivament sard, i, per tant, d’una capacitat de recepció limitada. I, tot i que errarà de ple la diagnosi, tindrà raó: no podria ésser més localista o particular: és sard i ben sard, com ho era L’acabadora de Murgia; ho és fins el moll de l’os, irrenunciablement; tant que la seva sarditat —si em permeteu el mot— ho impregna tot: respira, alena i transpira sarditat… per fortuna!

Perquè, com molt bé han entès els més grans escriptors, aquells que tenen assegurada la seva pervivència més enllà dels temps — Shakespeare, Cervantes, Goethe, Dostoievski, Tolstoi, Txèkhov, Dickens, Flaubert, Kafka, Proust, Joyce, Twain, Pla, Sales…—, la millor manera d’esdevenir universal és ésser pregonament localista; escriure sobre el que tens més a prop, i coneixes millor, com a paradigma del que és global i compartible; els que és propi com a model del que és comú".

Serrahima, Xavier. Memòria del buit : homèrica antièpica. Dins: Núvol: el digital de cultura (19.06.2015) <http://www.nuvol.com/noticies/memoria-del-buit-homerica-antiepica/> [Consultat: 10/12/15]


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada