El proper dimecres 15 de novembre, comentarem Vida de familia, d'Akhil Sharma.La trama d'aquesta obra comença quan el narrador, l'Ajay Mishra, deixa Delhi i emigra als EE UU a finals dels setanta amb la seva família; s'estableix a Nueva Jersey, conviu amb un pare alcohòlic i supera el traumàtic accident del seu germà gran, Birju; enforteix el seu esperit junt a la seva abnegada mare i pateix, però prospera, com milers d'emigrants ho van fer abans que ell, i arriba a estudiar a Princeton, on aprèn a fer-se escriptor llegint a Hemingway i assistint a les classes de Toni Morrison, Auster o Joyce Carol Oates. La veritable vida d'Ajay Mishra és la d'Akhil Sharma: Vida de família és la novel·la en que ha convertit la seva biografia.Una història tràgica d'adaptacions doloroses i adversitats constants, amb clarobscurs i un final més o menys feliç, amb catarsi, superació personal i relació sentimental, com els agrada als americans.
Sharma manega amb fluïdesa diferents registres. Dedica pàgines molt plàstiques a recordar la seva infantesa a una Índia atrotinada i bullent, i la comoditat amb que es troba amb el costumisme és evident. No l'interessa però, el camí realista i historicista emprès per autors com Vikram Seth o Amitav Ghosh, i vira de seguida cap el melodrama urbà, amb una extraordinària capacitat per a reconstruir la vida domèstica i els seus modestos símbols i diàlegs, en aparença no gaire elaborats, però summament efectius.
L'obra hi inclou discurs post-colonial (“els meus pares estaven tant orgullosos que la Índia fos independent com per a que en veure un núvol pensessin: és un núvol indi”) i crítica ferotge a l'assetjament que pateix l'emigrant abans que se l'obrin les portes del somni americà, així com retrets a la hipocresia, l'enveja i la dessidia. En la veu de Sharma reconeixem ressons del Holden Caulfield d' El vigilant en el camp de sègol —la gràcia amb què reprodueix la vida quotidiana, la implacable ironia— i també de Llámalo sueño, de Henry Roth, el relat d'un nen jueu al Nova York dels anys trenta, i d'algunes novel·les i textos de no-ficció sobre emigració i post-colonialisme del Premi Nobel V. S. Naipaul.
Amb tot, la màgia d'aquesta obra radica segurament en la jovialitat del seu narrador, que ho relativitza tot, i tot ho transforma en motiu suficient per a continuar endavant, tot i les dures escenes que li toca escriure. El seu particular punt de vista, involucrat fins el moll de l'ós però alhora distant, el manté en certa manera allunyat de la toxicitat quotidiana, i fins i tot confessa que “mentre seguia llegint Hemingway” va començar a veure la seva família “com si en formés part d'una novel·la”.
Aquesta novel·la és Vida de família, que també suposa l'adveniment de la vocació literària del propi Sharma, i la història de com la seva autoajuda va ser l'escriptura, que l'ha permès ser feliç i convertir-s'hi en Ajay Mishra.
Text basat en: Aparicio Maydeu,Javier. Un drama entrañable. A: "El País: Babelia: crítica de libros" (20/07/2015)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada