La vida podía ser hermosa sin ser perfecta. Más aún: la vida podía ser perfecta en su imperfección. (p. 334)
La buena reputación narra la història d’una família al llarg de tres generacions. Samuel i Mercè, els avis ; Míriam i Sara, les seves filles i els néts d’aquestes, sobre tot els de Míriam, Daniel i Elies, que són els que hauran de suportar l’herència dels avis i amb els que clou la novel·la.
Tot comença a Melilla el 1950, on transcorre la primera part,que porta el nom de l’avi Samuel, d’origen jueu, casat amb Mercè, una gentil, filla d’un militar destinat a Melilla i implicat en ajudar els jueus del nord d’Àfrica a escapar al nou estat d’Israel. El destí porta la família Caro a canviar de vida i de rumb, i l’acció es trasllada a Màlaga, on s’esdevé la part anomenada Mercedes, com l’àvia, per a després saltar a Saragossa, Barcelona, una altra vegada Màlaga i de retorn a l’origen, Melilla, per a posar punt final. Cíclica en l’aspecte geogràfic, la descripció de l’entorn i de les ciutats, es fa a través de la mirada dels personatges.
La buena reputación és una obra coral amb una supèrbia descripció de caràcters, on els sentiments són escrupulosament detallats, a la manera del realisme rus. Com tantes famílies, els Caro pateixen, s’enamoren, menteixen, diuen la veritat ; s’odien i s’estimen.
A destacar el gran treball de camp de l’autor en la contextualització de la obra. Les músiques de moda al llarg dels gairebé quaranta anys, els avenços de la tecnologia com els models de cotxes o de telefonia o els programes de ràdio i TV ... Sense comptar amb el relat dels fets històrics, interessants i alguns pràcticament desconeguts, com l’ambigua relació del règim franquista amb els jueus, expulsats de la península però no del protectorat de Marroc, que busquen el seu pas a la terra promesa. El final del Protectorat, els anys 50 – tractat que havia repartit Marroc entre França i Espanya - la primera democràcia, l’inici de la llei del divorci –els jutges paternalistes que enviaven les parelles de retorn a casa per a que s’ho pensessin millor - ; el Festival de Benidorm ; Galeries Preciados… L’Espanya complexa de meitat del segle XX, que Pisón reconstrueix de manera acurada i fidel.
Les vides dels personatges estan narrades amb una veu tan propera que durant la lectura, el lector té la impressió d’estar escoltant la història d’un amic proper. Amb una escriptura molt personal, Pisón aconsegueix que els seus personatges ens importin i que no puguem deixar la novel·la sense saber què els passa.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada