De viatge amb el T-10 de la Bòbila

T-10 és el club de lectura de la Biblioteca la Bòbila que us ofereix plaer i coneixement a partir d'un viatge literari organitzat en deu etapes. L’itinerari del “Club de lectura T-10” combina lectures, tertúlies, còmics, butlletins, xerrades o pel·lícules. És una proposta de 10 excursions lectores, 10 mirades diferents del lloc.

Després dels viatges literaris que hem fet a la ciutat de Nova York, a l'Europa Central, també anomenada Mitteleuropa i a Rússia, al peculiar humor anglès; o a les illes literàries, ens dirigim a la frontera i saltem a banda i banda..., entrem en el cor de la família, a la novel·la llatinoamericana actual, a la part fosca de França a la ciència-ficció,Infància i l'adolescència, Al marge: la mirada de l'outsider, Dones i feminisme , Novel·la romàntica. O no... .
I ara, Històrica Ens acompanyes?

dijous, 24 de maig del 2012 0 comentaris

Més llibres de Nova York

Mirades de Nova York.
  • La primera és un text de Galíndez que ens ha enviat 'El petit saltamartí': "Parla de Nova York i cita les impressions que la ciutat va produir a Mendoza i García Lorca. El text forma part d'una conversa entre la protagonista, Muriel Colbert, i un dels membres de l'exili republicà a Nova York que va conéixer Galíndez, i que, de fet, és qui parla"
Galíndez (1990) de Manuel Vázquez Montalbán.

Recuerdo mi primera impresión de Nueva York, cuando pude decir que conocía la ciudad , fue una impresión de muerte. ¿De muerte? De muerte. Pasear por al ciudad en horas yertas, es pasear entre distancias irreales, lejanos pero cerrados horizontes de muerte. Y por todas partes te asaltan máscaras, gentes disfrazadas, tal vez porque estan muertas, deshabitadas. Recuerdo un día que iba yo por el campus de Columbia, contemplando arriates en flor, relajado, maravillado y de pronto me atarjo un círuclo de curiosos que contemplaban algo que estaba en el suelo. Me acerqué, en mala hora y compartí aquellas miradas: una muchacha aplastada contra el asfalto. Se había tirado desde una ventana. Muerta. Y no es una impresión exclusivamente personal, porque si usted relee Poeta en Nueva York de Lorca también percibe ese hálito de muerte. Es curioso que usted relacione la muerte con la imagen de Nueva York. ¿Ha leído usted a Mendoza, a Eduardo Mendoza? Sé quién es. También él ofrece la imagen ligada a Nueva York. Quizá sea una asociación de ideas surrealistas, señorita, porque Nueva York es como un inmenso decorado, que esta vivo, vivo como un hormiguero, a la altura de la calle, pero en cuanto se levantan los ojos se tropieza con una ciudad de nichos ambiguos. Mendoza describe un cadaver neoyorquino, como un paquete de muerte, alguien que ha muerto en una reyerta en una taberna irlandesa envuelto en un saco de lona, sujetado con correas de cuero, en Jackson Square, sobre un fondo de ciudadanos que protestan por la instalación de una hamburguesería. ¿Una protesta en Nueva York por la instalación de una hamburguesería? En mis tiempos eso hubiera sido impensable. "No Macdonald’s in this neighbourhood". También el viento, sobre todo si es frío, suscita premonición de muerte y Manhattan está abierta a todos los vientos.

  • La segona mirada ens l'envia 'Sfer', rescatada del seu diari.
La seducció americana (2009) de Roser Caminals. Edicions 62.
Qui no ha sentit que Nova York és cara, perillosa, atabaladora. Que les sirenes de les ambulàncies, la policia i els bombers xisclen tota la nit. Que és visitable, però no habitable. Que els hiverns són durs, els estius de foc i les primaveres i tardors, il·lusions passatgeres. Que és el malson de Lorca, la malura geomètrica de Puig i Cadafalch. Que és la més maca, que és la més lletja. Totes les generalitzacions són certes, però plantegen disjuntives fútils. No cal decidir-se per l'una o per l'altra. Nova York és La Ciutat. Per tota la geografia americana trobem denominacions repetides. Hi ha Kansas City, Missouri, i Topeka, Kansas; Jersey City, Nova Jersey; Filadèlfia, Pennsilvània, i Filadèlfia, Mississippí; Washington DC i Washington State. Però només hi ha un New York, New York. I és perquè no n'hi ha prou amb dir-li el nom una vegada.
dimecres, 16 de maig del 2012 0 comentaris

"La nit de l'oracle" de Paul Auster

Dimecres, 16 de maig de 2012. Tertúlia
9è viatge del Club de lectura T-10 a Nova York

Oracle Night (2004). Paul Auster
La nit de l'oracle edició en català d'Edicions 62 i La noche del oráculo d'Anagrama en castellà.

Tot i que havíem previst llegir Sunset Park, problemes logístics d'última hora ens van obligar a canviar de lectura i l'atzar... Oh! L'atzar!... ens ho va compensar i ens va oferir una de les lectures més austerianes possibles: La nit de l'oracle.

Passejades per Nova york, històries enllaçades, relligades, quaderns, llibretes, escriptors, casualitats, atzar,... Una novel·la sobre la vida, l'amor, la malaltia, la fragilitat, la mort,... 

Auster és un escriptor que es qüestiona, que es fa preguntes i que escriu per trobar les respostes. L'escriptura d'Auster és catàrquica, és una resposta a la vida. Les històries que ens explica ens fan compartir les incerteses de la vida, qüestionen les identitats, ensenyen la fragilitat de l'existència i mostren la potencialitat de la paraula.

Els companys de la Biblioteca Tecla Sala van elaborar un dossier informatiu sobre l'autor i el llibre. A la pàgina del "Taller de lectura de Liliana Costa" trobareu comentaris aclaridors i un punt de vista interessant.

Auster és un d'aquells autors que crea adicció en alguns lectors i, en canvi, deixa indiferents a altres. Un dels adictes va escriure: ...a mí Auster me parece un escritor que despierta generalmente toda mi simpatía literaria y que en cualquier caso siempre me parece sencillamente encantador. De la misma forma que le perdono todo, le agradezco los aciertos. Tiene la gracia como aliada, pertenece a esa clase de autores (como Stevenson, por ejemplo) de los que Fernando Savater dice que tienen encanto: "Ya sé que ésta no es una categoría científica de crítica literaria (...) sin embargo, cualquier verdadero lectors sabe a qué me refiero...". 
Enrique Vila-Matas a No soy Auster 
divendres, 4 de maig del 2012 3 comentaris

Pessics de Nova York

Tres pessics de Nova York. Diversos i estimulants.
  • This is New York, book spine poem

Poemes amb els lloms dels llibres. Vet aquí la gràcia. És d'un enginy admirable. Aquest l'ha trobat i ens l'ha enviat la nostra habitual corresponsal SpecialSfer al Nova York virtual. Ve de Brain Pickings, d'on sinó?. La traducció l'hem fet a la Bòbila, no és ben bé la bona però ajuda a entendre (espero).

La gent s’escampa per tot arreu
Tot interpreta una esplèndida obra
Això és Nova York

El 'book spine poem' és fantàstic!

  • New York al teatre Victoria de Barcelona.


Ain't Misbehavin és un musical, un dels grans èxits de la història dels musicals de Broadway. 
Harlem Swing "Ain't Misbehavin", s'instal·la al Teatre Victòria de Barcelona i el convertirà en un club de jazz del cor de Harlem. Són els bojos anys vint, els anys d'esplendor del Cotton Club, d'efervescència cultural a Nova York. A l'escenari dos homes i tres dones flirtegen, canten i ballen fins a la matinada. Una vetllada frenètica i d'alta freqüència, al ritme del swing, rhythm and blues i del jazz d'una banda de sis músics que interpreten, en directe, la música d'un dels grans pianistes i compositors de la història del swing y el stride piano, Thomas Wright "Fats" Waller.


Ain't Misbehavin es va estrenar al cabaret del Manhattan Theatre Club al febrer de 1978 com un petit espectacle però l'èxit i l'acollida del públic fou tan gran que es va convertir en un musical a gran escala al Longacre Theatre de Broadway al maig de 1978.


Foto 'in situ': Sfer
 This is the Brooklyn Bridge! One of the wonders of the world...

Ja veieu: Nova York també s'escampa per tot arreu...