"Morfina". Quan traduir ve de lluny...

Per motius aliens a nosaltres, fàcils d'explicar (se'n va anar la llum a la 1 del migdia) però difícils d'entendre (i no va tornar fins les 11 de la nit) vam haver d'anul·lar la trobada de novembre. Recordeu: l'hem traslladat al desembre amb el mateix programa.

Dimecres, 18 de desembre de 2013. A les 7 de la tarda.

Tertúlia sobre el llibre de Mikhaïl Bulgàkov, Morfina. Relats d'un jove metge amb la participació de Jaume Creus, el traductor del llibre al català.

Si teniu curiositat de saber més coses d'ell, us deixo un article sobre 'traduccions' que el mateix Jaume Creus va publicar a la 'revista contracultural' El Procés, el passat estiu.  

elproces41.pdf by clubdelecturat10

"Morfina" + Jaime Martín: "Lo que el viento trae"

Una magnífica manera d'arrodonir el viatge literari a Rússia: el còmic Lo que el viento trae de Jaime Martín. Aquest còmic està inspirat en la lectura dels contes de Bulgàkov. Coincidint amb el dia de la tertúlia de Morfina, hem inaugurat una exposició sobre el procés d'elaboració d'aquest còmic que podeu veure a la tercera planta de la Biblioteca la Bòbila fins el 8 de gener de 2014.

"Morfina" i Jaume Creus

Dimecres, 20 de novembre de 2013. Tertúlia
Quarta etapa del viatge literari a Rússia

Parlarem del llibre de Mikhaïl Bulgàkov Morfina. Relats d'un jove metge.

I ho farem amb la participació a la tertúlia del traductor del llibre al català: Jaume Creus.

Un autèntic luxe!

Jaume Creus és escriptor, traductor, poeta, musicòleg i lingüista. Coneixedor de diverses llengües –francès, italià, alemany, rus, anglès i txec–, Jaume Creus ha desenvolupat gairebé totes les vessants artístiques, si bé ha estat majoritàriament centrat en la poesia i la musicologia.

Si teniu curiositat podeu llegir un article autobiogràfic: La necessitat natural de traduir, que ha publicat al número 4 de El Procés. Revista contracultural. Són quatre pàgines (de la 110 a la 113) amb fotos de la seva iniciació lectora, molt jovenet. Entranyable, il·lustratiu.

Com a traductor del rus: Puixkin, Dostoievski, Akhmatova, Guelàssimov, Tolstoi,... Al catàleg de la Biblioteca la Bòbila podeu trobar aquestes traduccions d'en Jaume Creus:

 

Relats del difunt Ivan Petróvtx Belkin... Editorial Adesiara (2011)

Memòries de la Casa Morta. Editorial Adesiara (2911)

La set. Club Editor (2009)

Poemes. Edicions La Guineu (2005)

Felicitat conjugal... Edicions de 1984 (2005)

Poemes. Edicions de 1984 (2005)

"Morfina. Relats d'un jove metge" de Mikhaïl Bulgàkov

Dimecres, 20 de novembre de 2013. Tertúlia
Quarta etapa del viatge literari a Rússia

Morfina de Mikhaïl Bulgàkov (1891-1940). Traducció de Jaume Creus. Edicions de 1984. Barcelona (2012)

Les diverses edicions en castellà de l'editorial Anagrama (tant a la col·lecció 'Panorama de Narrativas', l'any 1991, com a 'Compactos' l'any 2002) estàn exhaurides.

Bulgàkov és conegut i reconegut sobretot per la sàtira implacable de El mestre i Margarida, i també per la novel·la curta Cor de gos, igualment irònica i crítica amb el poder soviètic. Nosaltres ens acostarem a Bulgàkov amb els contes de Morfina i Relats d'un jove metge.

Us proposo diversos camins, a banda de la pròpia lectura: tres ressenyes, una adaptació cinematogràfica, una adaptació en còmic i la trobada amb el traductor Jaume Creus. Del còmic i del traductor parlarem més endavant, us deixo els comentaris i la 'peli':

•  La ressenya de Marina Espasa al diari Ara: Mikhail Bulgàkov, el tsar de tots els humoristes.

• Una ressenya anomenada Un metge rural al bloc Ex-Libris. Textos sobre literatura i llibres de Pere Calonge. En aquesta ressenya, en Pere destaca el procès d'aprenentage del metge i de la persona, la solitud i com la força del relat fa crèixer el personatge, un personatge alimentat de la pròpia experiència de l'autor.

• Una altra ressenya, Bulgàkov. El combat de Gloria Farrés a Nuvol. El digital de cultura. Comença així:

Els que vivim en latituds meridionals, no ens fem el càrrec del fred que fa a Rússia, especialment en els camins nevats que uneixen els llogarets. En fa tant, que s’escola en la literatura russa i sembla que es glacin les pestanyes en llegir-la.

L'adaptació és de l'any 2008, dirigida per Aleksey Balabanov. En rus:

Jadzhí-Murat al diari de Tolstoi

[Primera menció de 'Jadzhí Murat' al diari de Tolstoi. La novel·la es va publicar l'any 1912, Tolstoi havia mort dos anys abans]

19 de julio de 1896. Estoy en Pirogovo. Llegué anteayer (...) Voy a transcribir lo que he anotado:

Ayer estuve caminando por un campo de tierra negra, arado por segunda vez. Hasta donde alcanzaba la vista, no había nada más que tierra negra, ni un solo tallo verde. Y de pronto, allí, en un recodo del camino polvoriento y gris, vi una mata de tatarin (cadillo) con tres retoños: uno estaba roto y de él colgaba una sucia flor de color blanco; otro también estaba roto y salpicado de lodo, negro, el tallo partido y sucio; el tercer retoño brotaba transversalmente, también estaba negro de polvo, pero todavía vivía y hacia la mitad tenía un color rojizo. Me hizo pensar en Jadzhí-Murat. Me gustaría escribir al respecto. Defiende su vida hasta el final y, solo, en medio del vasto campo, como puede, logra defenderla victoriosamente.

[Després vindrien més referències]

Es terrible pensar cuánto tiempo ha pasado [sin escribir 'diario']: un mes y medio. Hoy es 14 de septiembre. Yásnaia Poliana. Durante este tiempo Sonia y yo hicimos un viaje al monasterio.(...) Escribí sobre Jadzhí-Murat muy mal, un borrador. 

(...)

¡Dios mío, cuántos días he dejado pasar! Hoy es 9 de marzo. Moscú. De los últimos cuatro días he dedicado dos a escribir sobre el arte; y hoy también he escrito bastante. Tenía muchas ganas de escribir Jadzhí Murat y lo he madurado bien, con emoción. (...)

Hoy es 4 de abril. Moscú. Hace casi un mes que no escribo (viente días) y he vivido mal ese tiempo, porque he trabajado poco. Sigo escribiendo sobre el arte. (...) Ayer se me ocurrieron varias buenas ideas a propóosito de Jadzhí-Murat: que lo principal es expresar en él el embuste de la fe. ¡Qué extraordinario habría sido sin ese embuste!

(...)

Hoy es 20 por la noche [de noviembre]. Yásnaia Poliana. Pensé mucho en Jadzhí-Murat y preparé material. No acabo de encontrar el tono.

[I segueix. Molt interessant: Diarios. Lev Tolstoi. Són dos volums. Publicats a El Acantilado, amb edició i traducció de Selma Ancira]

"Jadzhi Murat" de Lev Tolstoi

Dimecres, 23 d'octubre de 2013. Tertúlia
Tercera etapa del viatge literari a Rússia

 Jadzhi Murat (1912) de Lev Tolstoi (1828-1910)

Després de la presentació del Butlletí especial T10 núm. 3/0 -amb l'itinerari lector de Rússia- i de la tertúlia amb el professor Ricard San Vicente sobre literartura russa, ha arribat el moment de fer la primera tertúlia sobre una novel·la russa: Jadzhi Murat de Tolstoi.

D'aquest llibre ja hem escrit un parell de notícies al bloc. Si les voleu consultar:

• "Jhadzi, Hadjí o Khadjí Murat", de Tolstoi. Sobre les diferents transcripcions del títol i les diverses traduccions que podem trobar en castellà o no trobar en català.

• "Khadjí-Murat": la millor narració que s'ha escrit mai!?. Amb la font dels comentaris que sobre aquesta novel·la han fet el crític literari nordamericà, Harold Bloom, el catedràtic català de literatura, Jordi Llovet o l'escriptor colombià, Juan Gabriel Vásquez.

Al bloc del Club de lectura de Novel·la històrica de la Biblioteca Bellvitge, trobem, entre altres coses, aquest resum de l'obra:
 
"Khadjí-Murat és una novel·la pòstuma de Lev Tolstoi. Es publicà l'any 1912, dos després de la mort del seu autor. Sembla ser que va començar a treballar-hi ja als anys 50 del segle XIX,entre servia com a sots-oficial d'artilleria al Caucas, i no la va completar fins als darrers anys de la seva vida. 

L'obra narra els darrers mesos de la vida del líder guerriller Khadjí-Murat. Es traca d'un dels homes de confiança de l'imam Xamil, el líder dels miurids, guerrers de les muntanyes del Caucas que han decidit començar una yihad contra els russos per expulsar-los del seu país. la novel·la comença quan Khadjí-Murat fuig després de tenir un enfrontament amb Xamil. Aconsegueix arribar a les línies russes, però la seva família queda en mans de l'imam. El seu pla és covencer els comandants russos que l'ajudin a rescatar la seva família. A canvi els ofereix el seu suport en la lluita contra Xamil.

A partir d'aquest fet, Tolstoi ens presenta un fresc extraordinari del que fou aquell conflicte. (...)"

I, finalment, una curiositat: hi ha una versió cinematogràfica italiana, titulada Agi Murat, il diavolo bianco (1959). Us deixo el començament, que va dels crèdits a l'escena en què criden: Els russos!! Els russos!!.

L'Auditori posa música al T10

Uns dies després de la trobada inaugural del Club de lectura T10, amb el traductor i professor de literatura russa, Eduard San Vicente, l'Auditori de Barcelona sembla que s'ha volgut afegir al nostre viatge cultural a Rússia. El passat cap de setmana va començar la temporada de concerts de l'OBC i el concert inaugural va estar protagonitzat per la música russa: Txaikovski, Xostakovitx i Prokofiev. Tres dels grans. Per cert, dos d'ells amb músiques inspirades en el Romeo i Julieta de Shakespeare.

Us deixo el començament del text del programa de ma, de David Puertas. Per veure el grau d'influència europea en la cultura russa en l'època de Tolstoi.

Rússia és el país més gran del planeta i, en alguns moments de la història, també ha estat el més gran musicalment parlant. Només amb els tres autors del programa d’avui ja n’hauria tingut prou per assolir aquest honor

Molt pocs països han gaudit de vint-i-cinc anys d’or —en el terreny musical— com els de Rússia al final del segle XIX i començament del XX. Durant els anys que van de la mort de Mussorgski (1881) al naixement de Xostakóvitx (1906), van coexistir els compositors russos més importants de la història. L’únic que no entra a la llista és Mikhaïl Glinka (1804-1857), màxim exponent de la música russa de la generació anterior. L’aglomeració de compositors en aquesta època s’explica per l’obertura de la noblesa russa als corrents europeus més refinats (que incloïen la música de saló, la música simfònica, l’òpera i el ballet), alhora que es van revalorar els elements musicals pròpiament russos, en la línia dels corrents nacionalistes romàntics. Paral•lelament, les escoles musicals russes van gaudir de la màxima esplendor, i els dos grans centres culturals (Sant Petersburg i Moscou) van competir per atreure els millors professors i els millors intèrprets. El fruit de tot plegat va esclatar durant aquells vint-i-cinc anys d’or, en els quals van coincidir una tirallonga de creadors única, irrepetible i - cal reconèixer-ho - de difícil pronúncia: Borodin, A. Rubinstein, Cui, N. Rubinstein, Balakirev, Mussorgski, Txaikovski, Rimski-Kórsakov, Liadov, Taneiev, Glazunov, Kalinnikov, Skriabin, Rakhmàninov, Stravinsky, Prokófiev, Mossolov, Khatxaturian, Kabalevski, Xostakóvitx, etc., per esmentar-ne només una vintena. En aquest embarbussament ple de grans mestres, hi trobem tota la producció simfònica, cambrística, operística i de ballet del final de la Rússia dels tsars, de la Rússia de la Revolució del 1917 i d’una bona part de la Rússia de la Unió Soviètica. Un embús musical genial.

Si teniu curiositat, una mostra literària i musical de Prokofiev: la fantàstica història de Pere i el llop.