De viatge amb el T-10 de la Bòbila
T-10 és el club de lectura de la Biblioteca la Bòbila que us ofereix plaer i coneixement a partir d'un viatge literari organitzat en deu etapes. L’itinerari del “Club de lectura T-10” combina lectures, tertúlies, còmics, butlletins, xerrades o pel·lícules. És una proposta de 10 excursions lectores, 10 mirades diferents del lloc.
Després dels viatges literaris que hem fet a la ciutat de Nova York, a l'Europa Central, també anomenada Mitteleuropa i a Rússia, al peculiar humor anglès; o a les illes literàries, ens dirigim a la frontera i saltem a banda i banda..., entrem en el cor de la família, a la novel·la llatinoamericana actual, a la part fosca de França a la ciència-ficció,Infància i l'adolescència, Al marge: la mirada de l'outsider, Dones i feminisme , Novel·la romàntica. O no... .
I ara, Històrica Ens acompanyes?
Dejádselo a Wodehouse, el humor inglés que no falla
Cinema i sèries TV. L'humor anglès a la pantalla
Cinquena etapa del nostre viatge literari a l'humor anglès.
Us deixem també el número 11 del butlletí T-10, dedicat a l'humor anglès a la pantalla: cinema i sèries de TV.
Butlletí T10 Núm 11. L'Humor Anglès a La Pantalla by clubdelecturat10
Alguns dels pensaments que escriu Bennet enmig de la història d'iniciació a la lectura de la Reina :
- Els llibres ens deixen més tendres que abans de llegir-los.
- Llegir un informe no és llegir. Un informe tanca un tema, la lectura l'obre.
- M'estic convertint en un ésser humà. [Pel fet de llegir, s'entén]
- Llegir enriqueix la vida.
- Llegir era un múscul.
- Un llibre és un artefacte. Si. Un artefacte per fer esclatar la imaginació.
L'elegància de l'eriçó de Muriel Barbery i La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey de Mary Ann Shaffer i Annie Barrows.
Per si us voleu enriquir.
Quarta etapa del nostre viatge literari a l'humor anglès.
- Claro que hay sexo, y deseo, y placer, porque el autor nos incita a mirar a través de ese ojo de cerradura que oculta las pasiones, pero a la vez nos invita a reírnos de las convenciones sociales, de esos puntos de vista que nos hacen, en muchas ocasiones, caer en el más espantoso de los ridículos. Nos permite ver esas vidas secretas que todos tenemos y que tienen, sin lugar a dudas, muchas sorpresas. Això diu el llibreter César Millán al seu bloc Librero de libros.
- Sobre l'humor de Bennet, Javier Fernández de Castro al Boomerang:
- Pugem el nivell de l'admiració... i de la crítica. Robert Saladrigas a 'La Vanguàrdia': El formidable Alan Bennett. Comença així:
- Per acabar, us deixo també l'enllaç a la crítica de Damià Alou al diari "Ara": Grolleries de la vida moderna i que acabava així, al març del 2013: ... acabaré amb un presagi: no crec que aquest 2013 ens porti res més divertit i brillant que aquestes dues novel·les curtes servides en un traducció d¡Ernest Riera que hi reprodueix perfectament la ironia i l'estil juganer de Bennett.
¿En qué sentido estas dos historias no son decentes?
Son historias sobre la libertad, ¿no?
Su sentido del humor es muy serio: con él aborda temas importantes, placer y envejecimiento, deseo y matrimonio...
Se integra en esa tradición del humor británico de reírse de las convenciones sociales...
¿Sigue produciendo teatro?
Seis obras en los últimos doce años. Siempre hay algo mío en la cartelera, si no sabe qué hacer esta noche...
Vamos a la primera historia, la de la señora Donaldson. ¿Son hechos reales? Es decir, ¿existen este tipo de clases con estudiantes?
¿Cuál fue la primera idea que tuvo sobre esta historia?
Todo esto la transformará...
Ella es una mujer apocada, entregada su matrimonio, pero que al enviudar, y perder aquello que le daba seguridad, siente que no está dispuesta a asumir el papel que le han reservado.
En su libro de la reina no recuerdo ninguna escena de sexo, pero aquí el sexo, el deseo, es el tema principal del libro. ¿Cómo se aproxima a ello?
La hija es odiosa, ¿no?
Cuando la señora Donaldson actúa se siente muy bien. ¿Es buena terapia?
Sensacional. Yo soy actor también y eso te permite vivir otras vidas, salir de ti mismo.
¿Es como escribir?
Vamos a la segunda historia, llena de sorpresas. Un hombre de gran belleza que se casa con una millonaria no demasiado agraciada.
Graham es gay pero tiene relaciones con su esposa, ve el sexo conyugal como una perversión estimulante.
Eso puede ser así. Encasillamos a la gente en unas conductas pero el mundo es mucho más diverso.
Betty, en cualquier caso, es la esposa perfecta...













- Recomana'ns en Twitter!
- Recomana'ns en Facebook!
- RSS
Contacte