La darrera tertúlia sobre el llibre Les tribulacions del jove Törless (1906) de Musil va ser... intensa? interessant? curiosa?. Va ser una tertúlia d'evident contrast en els efectes de la lectura. Marcat contrats d'opinions i de lectures diverses i diferents. No era una lectura fàcil: unanimitat. Valia la pena llegir-la: gairebé unanimitat. Qüestions i sensacions aparegudes sobre la novel·la: és Mitteleuropa? un excessiu pòsit pessimista? Comparacions particulars amb els seminaris i el servei militar. Estereotips dels personatges: el sàdic, la víctima (la dona?),... Törless, és responsable del que li passa a Basini?, és menyspreable el seu comportament? està en condicions de mirar fora del què li passa a ell (pel cap i pel cos)?... Tot això -i més- va aparèixer a la tertúlia. No seria fàcil reproduir-ho tot, i fidelment. La tertúlia valia la pena: unanimitat.
Ah! I una referència a una escena de la pel·lícula
Dans le maison (2011) en la qual el professor -protagonista- de llengua i literatura ofereix a un alumne (en formació i certament desorientat) la lectura de les 'tribulacions de l'estudiant Torless'. Curiòs. I per cert, pel·lícula molt però que molt recomanable. (Com explicar què és i per a què serveix la literatura, i fer-ho des del punt de vista del lector i també de l'escriptor. I fer-ho amb una bona pel·lícula)
Ens trobem, en el cas del jove Törless, amb una novel·la d’aprenentatge i de
formació que ens mostra el desenvolupament físic, moral, psicològic i social d’un
personatge. És allò que els alemanys anomenen bildungsroman. Mitjançant les seves vivències en un institut militar d’èlit
de l’Imperi Austrohongarès, Törless es va enfrontant a la sexualitat, a la
homosexualitat, a la crueltat, al sadisme i també al victimisme, a la moralitat i a la consciència. Al
mateix temps intenta fer una anàlisi racional dels fets. No crec que al personatge, un dels 'Raphas', de la pel·lícula li arribi a ser de gaire utilitat però. No me'l veig llegint 'Törless'.
3 comentaris:
Jo tampoc, jo tampoc! És increïble que al professor que se li acudeixi oferir aquesta lectura a aquest personatge. Això l'únic que diu d'ell (del professor) és que no hi toca gaire!
Tens raó Maria Rosa. Un personatge ben curiós, aquest del professor. Jo crec que viu submergit en literatura i veu la vida a través del 'fet literari', com a lector, com a escriptor frustrat i com a mestre. Només l'estimula això i queda seduït -atrapat- pel relat de l'alumne. Recepta 'obres mestres' per mostrar uns camins que els seus alumnes ja no reconeixen com a tals, segueixen uns altres. En tot cas, sembla que, al final -al final de tot-, tornarà a ser la 'literatura' qui el salvarà -després d'haver-lo ensorrat- i donarà sentit -o consol- a la seva existència. Carles
Un consol ben il·lusori...
Publica un comentari a l'entrada