La meva vida
Barcelona: Minúscula, 2011
Ressenya d'Enric Sòria publicada al diari Ara:
Cròniques de la desolació
La meva vida (Minúscula) és una nouvelle d'Anton Txékhov
escrita en primera persona, en què el protagonista ens relata la seua peripècia
vital, sense patetisme ni exasperació, com la confessió en veu baixa d'un
experiment fallit que desemboca en la soledat.
ENRIC SÒRIA |
En una ciutat provinciana, el
fill d'un membre de la classe dirigent desobeeix el pare -un arquitecte
mediocre, ancorat en els seus prejudicis- i intenta complir els seus anhels
d'una vida més justa. La seua conducta xoca contra les normes socials i el
protagonista esdevé un pària als ulls de quasi tots. Alhora, la seua visió del
món es va tenyint d'amargor, mentre observa que la sordidesa d'esperit i la
duresa de cor és patrimoni comú tant dels opressors com dels oprimits, en un
cercle viciós sense sortida, en què la veritat o l'art no poden fructificar o
bé es transformen en un succedani histriònic, un altre joc social embrutidor.
La meva vida és una nouvelle
d'Anton Txékhov escrita en primera persona, en què el protagonista ens
relata la seua peripècia vital, sense patetisme ni exasperació, com la
confessió en veu baixa d'un experiment fallit que desemboca en la soledat. Tot el relat
se sosté en el to, retingut però ferm, ple d'una amargor sense rancúnia ni
penediment, com si assistírem a l'ineluctable descabdellament d'una fatalitat.
La conclusió, continguda i saturada d'implícits, és devastadora. No hi ha
redempció, ni tan sols culpables. Tot passa i res no passa, perquè el món
continua girant com una sínia absurda i immutable que ens empresona a tots
d'una manera o d'una altra.
Txékhov va dir una vegada que la
seua literatura volia plantejar preguntes, no donar respostes. Per això els
seus relats són reveladors i alhora estranyament inquietants. Manté la gran
tradició russa -aquí hi ha molt de Turguènev i Dostoievski- i hi afegeix una
qualitat molt seua, una mirada neta, inquisitiva i fondament adolorida sobre la
realitat social i l'ànima humana, que és un enigma múltiple. Intuïm que hi ha
molt d'autobiogràfic en aquest relat (el pare brutal, la rebel·lia juvenil, la
decepció de fons) i també que només ens esbossa les línies de superfície
d'aquest bildungsroman desesperat, que ens corprèn més perquè tot just
l'entreveiem. Aquest és el segon relat llarg de Txékhov que publica Minúscula,
en excel·lent versió d'Àngels Llòria, qui sap mantenir la fluïdesa i el to
mitigat i altament implícit d'aquest extraordinari narrador subtil que era el
seu autor. N'esperem més.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada