"La Cripta de los Capuchinos" de Joseph Roth

Dimecres, 16 de gener de 2013. Tertúlia
Sisena etapa del viatge literari del Club de lectura T-10 a Mitteleuropa.

La Cripta de los Capuchinos (1938) de Joseph Roth.

Títol original: Die Kapuzinergruft. Publicat en castellà per l'editorial Acantilado l'any 2010 amb traducció de Jesús Pardo. En català, la desapareguda editorial La Guineu va publicar La Cripta dels Caputxins l'any 2007, traducció de Jaume Creus. 

Si voleu contrastar les vostres impressions, us deixo alguns enllaços amb articles i comentaris:

La ressenya del periodista Álvaro Cortina al diari 'El Mundo': Joseph Roth y su epílogo para la familia Trotta. 
  

A la pàgina Hislibris, dedicada a comentar "llibres d'història i llibres amb història", hi ha una altra ressenya interessant sobre La Cripta de los Capuchinos.


I, finalment, hi ha un bloc del qual us recomano les entrades amb l'etiqueta 'literatura centreuropea' : Epistolari. No hi ha cap ressenya sobre aquest llibre però trobareu un parell d'apunts sobre llibres d'en Roth: Job i Judios errantes.

Butlletí T10 Joseph Roth by clubdelecturat10

Marxa Radetzky. Joseph Roth

El proper 16 de gener farem tertúlia sobre La cripta de los Capuchinos (1938) de Joseph Roth, en aquesta novel·la Roth reprèn, d'alguna manera, la història de la família Trotta, protagonista de La marcha Radetzky.

Per si teniu curiositat...

La Marxa Radetzky (1848) és una composició orquestral de Johann Strauss, pare, escrita en honor al mariscal de camp austríac comte Joseph Radetzky, el qual en una sèrie de victòries, va salvar el poder militar d'Àustria al nord d'Itàlia durant la revolució de 1848-49. La marxa va assolir gran popularitat com a expressió del nacionalisme austríac.

Però quan després d'un temps Radetzky va prendre part en la repressió del moviment revolucionari a Àustria, la marxa va arribar a ser considerada com un símbol reaccionari. Actualment, la Marxa Radetzky deu la seva popularitat a què és la peça que clou el Concert d'Any Nou de la Filharmònica de Viena. Durant aquesta última obra, l'audiència aplaudeix al compàs i el director torna per dirigir el públic en lloc de fer-ho a l'orquestra. 

La novel·la La marxa de Radetzky (1932) Joseph Roth és l'obra més popular i valorada de l'escriptor Joseph Roth, un text cabdal de la narrativa moderna. A través de tres generacions de la família Trotta, La Marxa de Radetzky evoca el declivi i la caiguda de la vella Àustria absolutista. Víctima ell mateix dels atzars del temps i les dificultats de l’exili, Roth troba en el vell ordre –representat per l’avi Trotta– uns valors perduts per sempre.

Durant la batalla de Solferino, el subtinent Joseph Trotta salva la vida de l’emperador, gesta per la qual és ascendit a capità i rep el títol de baró. Però l’heroi de Solferino és un home senzill i esquiu, i no suporta la deformació de la veritat. En llegir en un llibre de text del seu fill com s’exagera retòricament la seva “heroïcitat”, sent la necessitat de renunciar als galons i decideix prohibir al seu fill la carrera militar. Aquest, gràcies al favor del sobirà, viurà com a subgovernador de l’Imperi. Finalment, el nét, en qui els instints familiars de sinceritat i de llibertat són alterats per un avorriment singular de la vida, intentarà retrobar la grandesa del seu avi en la Primera Guerra Mundial. (Editorial Proa)

Us deixo la ressenya a Hispalibris, la més recent de Cat Byron Lee i un article del sempre interessant Jordi Llovet, publicat al diari 'El País' l'any 2009: Roth, el sant bevedor.

Velles històries europees (centreeuropees)

Velles històries europees de Robert Saladrigas. Al suplement Cultura/s de  'La Vanguardia' del 26 de desembre de 2012.

Zweig

10 novel·les sobre Àustria-Hongria

L'Europa Central va més enllà -històrica i geogràficament- de l'Imperi Austrohongarès però aquest forma part, naturalment, del 'jaciment' que anomenem Mitteleuropa -terme alemany- i que tot just estem començant a explorar. Aquí teniu un vídeo amb una sel·lecció de deu novel·les sobre aquest imperi que va viure el seu moment de glòria a finals del segle XIX i a començaments del segle XX. L'autor del vídeo troba que són les més representatives.

Si teniu curiositat...

(Us he escrit el llistat a sota)

10 novel·les sobre Àustria-Hongria.

10
Krambambuli (1881)
de Marie von Ebner-Eschenbach (Moràvia, 1830- Viena, 1916).

No hi ha cap edició ni en català, ni en castellà. L'any 1998 es va fer una 'TV Movie': Krambambuli.

9
Der veruntreute Himmel (1939)
de Franz Werfel (Praga, 1890- Beverly Hills, 1945)

En castellà, està publicat per l'editorial Palabra com El cielo a buen precio, l'any 1992.

8
 Leutnant Gustl (1900)
  d' Arthur Schnitzler (Viena, 1862-1931)

En castellà el va publicar l'any 2006 l'editorial Acantilado (¿cómo no?): El teniente Gustl amb traducció de Juan Villoro.

7
Die Kapuzinergruft (1938)
de Joseph Roth (Brody, 1894 - París, 1939)

Un cop més, l'editorial Acantilado, publica la traducció al castellà de Jesús Pardo: La cripta de los Capuchinos.

6
Die Strudlhofstiege (1951)
de Heimito von Doderer  (Viena, 1896-1966)

Aquest llibre va ser publicat l'any 1996 per Destino amb el títol Las escaleras de Strudlhof però ara mateix està descatalogat. A l'editorial Acantilado podem trobar dues novel·les de von Doderer: Los demonios (2009) y Un asesinato que todos cometemos (2011).

5
Die Verwirrungen des Zöglings Törleß (1906)
de Robert Musil

En català: Les tribulacions del jove Törless a Editorial Proa i en castellà: Las tribulaciones del joven Törless a Seix Barral i també a Sexto Piso

4
Die Welt von Gestern. Erinnerungen eines Europäers (1942)
d’Stefan Zweig (Viena, 1891 - Petròpolis, 1942)

En català: El món d'ahir. Memòries d'un europeu i en castellà: El mundo de ayer. Memorias de un europeo. Tots dos editats a l'editorial Acantilado.

3
Osudy dobrého vojáka Švejka za světové války (1921-23)
de Jaroslav Hašek (Praga, 1893- Lipnice, 1923)

També està traduït al català i al castellà. Les aventures del bon soldat Svejk a editorial Proa, traduït per la Monika Zgustova, la mateixa traductora de Las aventuras del buen soldado Svejk a Galaxia Gutemberg. L'editorial Destino l'ha publicat com Las aventuras del valeroso soldado Svejk, en la traducció de Alfonsina Janès.

2
Der Mann ohne Eigenschaften (1942)
de Robert Musil

Edicions 62 va publicar L’home sense qualitats, actualment descatalogat i en castellà podem trobar una edició del 2010 de l'editorial Seix Barral, El hombre sin atributos. 

1
Radetzkymarsch (1932)
de Joseph Roth

L'editorial Proa ens ofereix la traducció al català de Joan Valls: La marxa de Radetzky i Edhasa la d'Arturo Quintana: La marcha Radetzky

Mitteleuropa al "Cultura/s"

Recordeu quants cops havíeu vist, fins ara, la paraula Mitteleuropa als diaris? Quants cops l'havíeu sentida abans que la Biblioteca la Bòbila fes la proposta de viatjar-hi amb el Club de lectura T-10? (Pocs? Cap?... Molts!!??) 

Al suplement Cultura/s de La Vanguardia d'avui podeu un trobar un interessant article -com se sol dir- de Luis Racionero titulat precisament així: Mitteleuropa. Anomena més 'intel·lectuals' que 'escriptors', hi ha més pensament que literartura i fa una reivindicació del protagonisme i la gran influència de Mitteleuropa en la cultura europea del segle XX. El punt de partida és l'historiador Tony Judt.

Mitteleuropa Luis Racionero

"El jove Törless" al cinema

A banda de la breu aparició de la novel·la Les tribulacions del jove Törless a la pel·lícula Dans la maison de François Ozon, el que caldria destacar és la versió cinematogràfica que va fer l'any 1966 el director Volker Schlöndorff   (qui posteriorment adaptaria El honor perdido de Kataharina Blum de Heinrich Böll o El tambor de hojalata de Günter Grass). Us deixo el trailer en alemany, les imatges de l'adaptació ja són per si soles eloqüents, de fet la pel·lícula conté més acció que reflexió. Es va estrenar com a El joven Törless i a la pàgina de "Filmaffinity" hi ha diverses crítiques interessants, per si teniu curiositat.

I si el trailer us ha motivat a veure-la sencera, podeu buscar la pel·lícula a la Xarxa de Biblioteques. Està disponible a diverses biblioteques.

Breu aparició del jove Törless al cinema

La darrera tertúlia sobre el llibre Les tribulacions del jove Törless (1906) de Musil va ser... intensa? interessant? curiosa?. Va ser una tertúlia d'evident contrast en els efectes de la lectura. Marcat contrats d'opinions i de lectures diverses i diferents. No era una lectura fàcil: unanimitat. Valia la pena llegir-la: gairebé unanimitat. Qüestions i sensacions aparegudes sobre la novel·la: és Mitteleuropa?  un excessiu pòsit pessimista? Comparacions particulars amb els seminaris i el servei militar. Estereotips dels personatges: el sàdic, la víctima (la dona?),... Törless, és responsable del que li passa a Basini?, és menyspreable el seu comportament? està en condicions de mirar fora del què li passa a ell (pel cap i pel cos)?... Tot això -i més- va aparèixer a la tertúlia. No seria fàcil reproduir-ho tot, i fidelment. La tertúlia valia la pena: unanimitat.

Ah! I una referència a una escena de la pel·lícula Dans le maison (2011) en la qual el professor -protagonista- de llengua i literatura ofereix a un alumne (en formació i certament desorientat) la lectura de les 'tribulacions de l'estudiant Torless'. Curiòs. I per cert, pel·lícula molt però que molt recomanable. (Com explicar què és i per a què serveix la literatura, i fer-ho des del punt de vista del lector i també de l'escriptor. I fer-ho amb una bona pel·lícula)

Ens trobem, en el cas del jove Törless, amb una novel·la d’aprenentatge i de formació que ens mostra el desenvolupament físic, moral, psicològic i social d’un personatge. És allò que els alemanys anomenen bildungsroman. Mitjançant les seves vivències en un institut militar d’èlit de l’Imperi Austrohongarès, Törless es va enfrontant a la sexualitat, a la homosexualitat, a la crueltat, al sadisme i també al victimisme, a la moralitat i a la consciència. Al mateix temps intenta fer una anàlisi racional dels fets. No crec que al personatge, un dels 'Raphas', de la pel·lícula li arribi a ser de gaire utilitat però. No me'l veig llegint 'Törless'.